Protecció que es considera prioritària segons els representants de la Generalitat, de Catalunya, del Parlament de Catalunya, de la societat civil i científics que van participar a la III Jornada Científica de la Càtedra Oceans i Salut Humana celebrada a Roses
En el marc de la III Jornada Científica de la Càtedra Oceans i Salut Humana (Mar, Salut, Ciència i Societat) celebrada aquest diumenge 26 de setembre a Roses, científics del CSIC, la UdG i la UB han mostrat com la biodiversitat marina es pot veure greument afectada pels megaparcs eòlics marins, com el que un consorci d’empreses voldria construir a Cap de Creus i Golf de Roses. Aquest megaparc eòlic se situaria entre els més grans de la Mediterrània (més de 60 comptant les dues fases previstes de desenvolupament del parc), unes dimensions molt més grans comparats amb les proves pilot que s’estan fent al mediterrani francès amb dos o tres aerogeneradors.
El debat posterior amb responsables de la Generalitat de Catalunya, el Parlament de Catalunya i la societat civil ha permès un debat sobre aquests impactes.
L’alcalde de Roses, Joan Plana, va obrir l’acte comparant els projectes d’aquestes grans infraestructures amb el creixement desordenat urbanístics dels anys 50 i 60. “Com va passar durant dècades amb l’urbanisme, correm el risc d’implementar un model no pensat per a la gent, sinó per garantir els beneficis dels oligopolis del sector. Una amenaça que no podem perdre vista i que des de les institucions del territori i des de la societat civil hem de treballar també conjuntament per evitar”, va assenyalar Plana per, en acabar les seves paraules de benvinguda, lliurar el llibre “Escola de Radicals. Quaranta anys defensant el territori a l’Empordà” al director de la Càtedra Oceans i biòleg marí de la UdG, Josep Lloret, i a la Secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, Anna Barnadas.
Vistos els potencials impactes ecològics dels megaparcs eòlics marins a la Mediterrània que els científics estan estudiant, tots els participants al debat van estar d’acord en que la preservació de la biodiversitat marina és la prioritat número 1.
Anna Barnadas, va admetre que aquests megaparcs eòlics marins “poden malmetre la biodiversitat marina i que la Generalitat no s’ha posicionat amb cap sí rotund al megaparc eòlic marí de Cap de Creus/Golf de Roses anomenat “Tramuntana”, tot i que en un diari digital a nivell nacional anunciava el contrari”.
Tot i què aquest projecte de parc eòlic “Tramuntana” encara no ha estat aprovat, el Director general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya, Sr. Sergi Tudela, va assegurar haver tramés als promotors del Parc eòlic les preocupacions que genera al Govern la seva creació.
El conflicte social que generen aquests tipus de megaparcs eòlics marins en llocs de gran valor ecològic i paisatgístic com el Cap de Creus/Golf de Roses va posar-se de manifest en boca del portaveu de l’Associació Stop al Macroparc Eòlic Marí de la Costa Brava Nord al parc eòlic marí Tramuntana, Jordi Ponjoan. Així mateix, la portaveu en la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament de Catalunya, Sílvia Paneque, a la pregunta del director de la Càtedra Oceans i Salut Humana i moderador del debat, va apuntar que “una consulta a la població sobre aquest megaparc podria ser útil, la qual cosa també varen valorar positivament la resta de participants al debat”.
Per la seva part, el president d’aquesta Comissió, Dani Cornellà, va insistir en que “hi ha alternatives viables als megaparcs eòlics i que fins ara s’ha penalitzat l’autoconsum”.
Durant el debat es va recordar que s’ha presentat recentment una proposta de resolució a la Comissió Climàtica del Parlament de Catalunya sobre el Parc eòlic marí projectat a Cap de Creus/Golf de Roses, en la qual es mostra el rebuig a aquest tipus de grans instal·lacions.
Els científics varen destacar els riscos ambientals que presenten els megaparcs eòlics marins a la Mediterrània (agafant com a exemple el cas de l’anomenat “Parc Tramuntana” a Cap de Creus/Golf de Roses). Segons els científics, no s’ha dedicat prou atenció als riscos ambientals (a diferència dels beneficis, que han estat àmpliament publicitats). Les presentacions dels biòlegs marins Dr. Rafael Sardá i Dr. Josep Maria Gili del CSIC, varen destacar l’enorme biodiversitat de la zona de Cap de Creus i Golf de Roses i que el megaparc èolic marí projectat en aquesta zona posarà en risc. Aquesta zona és un dels indrets millor conservats de la Mediterrània amb un patrimoni natural únic. El Dr. Gili va preguntar-se si estem disposats a assumir el risc de malmetre aquest patrimoni natural, necessari per a la conservació i recuperació del nostre medi marí, malgrat la possible millora de la dependència energètica. El Dr. Jordi Solé, oceanògraf de la UB, va fer una crida a la transparència i va preguntar-se qui assumiria políticament els impactes del megaparc eòlic marí projectat a Cap de Creus/Golf de Roses si aquest no surt bé, alertant sobre la possibilitat que fos un altre “Castor”.
La Dra. Anna Sabatés, del CSIC, va explicar els impactes dels megaparcs eòlics marins com el projectat a Cap de Creus/Golf de Roses sobre els recursos pesquers. El Dr. Antonio Turiel, també membre del CSIC, va recordar que aquests tipus de megaparcs poden no acabar oferint tota la energia que els promotors prometen i que l’escassetat de materials el pot fer inviable. El Dr. Josep Vila, de la Universitat de Girona, va destacar que “el paisatge de Cap de Creus/Golf de Roses, que es veuria afectat pel megaparc eòlic, té un gran valor no només econòmic sinó també immaterial, perquè ens connecta amb el territori i ens lliga amb la salut i el benestar” (fet que va quedar ben palès al segon acte de la jornada, en què es va presentar el projecte Recepta Blava per a pacients oncològics).
El Dr. Josep Lloret, biòleg marí de la UdG, va comparar el Cap de Creus i el Golf de Roses amb la Ricarda (la zona protegida que hagués estat afectada per l’ampliació prevista de l’aeroport de Barcelona). “La zona de Cap de Creus/Golf de Roses conté fins a 7 àrees marines protegides per normativa autonòmica, estatal i europea que poden veure’s afectades per la instal·lació a prop d’elles d’un megaparc eòlic marí”, i va recordar que “les administracions han de tenir molta cura abans de prendre decisions que puguin afectar el patrimoni natural i el benestar de les futures generacions”.
