Exposició itinerant que acull la Ciutadella de Roses des del passat divendres i que s’emmarca dins la programació del tercer cicle de memòria històrica local ‘Fem Memòria’
Divendres a la tarda, la Ciutadella Roses va acollir la inauguració de l’exposició itinerant “Carles Rahola, una vida republicana”. Inauguració que va anar a càrrec de l’alcalde de Roses, Joan Plana, el regidor de Cultura i Festes, Èric Ibáñez i Montse Mindan, com a diputada de la Diputació de Girona, entitat que va impulsar la mostra a finals del 2019, i que ja ha passat per Brussel·les, Girona, Amer, Ripoll i Pepinyà, i que ara ha arribat a Roses emmarcada dins el cicle ‘Fem Memòria’ dedicat a la II República.
L’execució de Carles Rahola el 15 de març de 1939 a mans de les tropes franquistes és un dels episodis més traumàtics de la Girona contemporània. Vuitanta anys després, aquell fet tan brutal continua eclipsant la vida d’un intel·lectual a qui l’escriptor Josep Pla definia com un “home civilitzat”, per la seva educació, sensibilitat i cultura.
Així, amb aquesta exposició es vol ressaltar la trajectòria de Carles Rahola Llorens (1881-1939) com a periodista, historiador i activista cultural, per situar-lo al lloc que li pertoca a la Catalunya del primer terç del segle XX, i per subratllar el fet que la seva vida continua essent avui en dia un exemple de lluita democràtica.
L’exposició consta de 6 àmbits diferents, va explicar el regidor de Cultura i Festes, Èric Ibáñez, “a través dels quals es va desgranant la vida personal i professional de Carles Rahola en la seva faceta de periodista, d’escriptor i de servidor públic com a treballador de la Diputació de Girona”. Així, en el primer apartat, el visitant rep informació biogràfica sobre Carles Rahola i una explicació sobre les reaccions que va provocar el seu afusellament. En els tres següents, hi troba l’exposició de les fites i circumstàncies dels àmbits en els quals va prendre part la major part de la seva vida intel·lectual: el republicanisme polític; el periodisme, amb la creació del diari L’Autonomista i la publicació continuada en altres mitjans, i la seva obra escrita, historiogràfica i assagística.
Finalment, els dos últims apartats presenten la relació de Carles Rahola amb la Diputació de Girona, on va treballar fins el dia de la seva detenció. La seva mort, silenciada els primers anys de la Dictadura, va esdevenir durant la Transició un símbol de la restitució de la memòria històrica del país. Així mateix, l’últim dels plafons ha de servir com a reconeixement a totes aquelles persones que han posat en valor la figura de Carles Rahola i el seu republicanisme, fet pel qual va ser executat per les tropes franquistes el 15 de març de 1939”, va subratllar Ibáñez.
I continuant el fil d’Ibáñez, Mindan va dir que “la seva execució va ser un dels episodis més traumàtics de la Girona contemporània. La seva tràgica mort continua eclipsant no només el seu recorregut professional, sinó també la importància i la petja de qui l’acompanyà, com el seu germà Darius, fundador i director del diari l’Autonomista on es va publicar els tres articles pels quals es va condemnar”.
Precisament, també aquesta exposició vol recordar amb un article publicat en el facsímil del diari editat per a l’ocasió i que acompanya la mostra, i del qual el visitant es pot un exemplar.
“La vida i mort de Carles Rahola explica com va viure i com va morir la II República i recordar-lo és també una manera de vetllar el llegat i també una manera de derrotar a qui els van assassinar, ja que el que volien que el que representava Carles Rahola i la II caiguessin en l’oblit en l’òblit”, va afirmar Joan Plana.
En “Carles Rahola, una vida republicana”, comissariada pel doctor en Història, Xavier Carmaniu, també s’hi pot trobar el documental dedicat al judici i execució de Carles Rahola, produït el 2014 per la Diputació.
L’exposició pot visitar fins al 19 de desembre a l’Espai Cultural La Ciutadella.
