L’estudi, que s’inicia ara, comptarà, entre d’altres fonts, amb un treball de camp fet a partir d’entrevistes als principals agents i enquestes als ajuntaments de la comarca
Toc d’inici a l’Estudi de millora de transport públic per carretera a la comarca de l’Alt Empordà amb una presentació telemàtica davant del Consell Comarcal. L’objectiu de l’estudi és analitzar el transport a la demanda a la comarca, procurar que tots els municipis tinguin un servei de transport públic adequat a la seva demanda real i que tinguin accés mitjançant transport públic als seus CAP o als centres sanitaris de referència. I en aquest sentit vol millorar:
- La connexió dels municipis amb la seva capital comarcal i altres municipis de referència de la mateixa comarca o de comarques veïnes.
- La coordinació dels serveis interurbans,
- La coordinació horària entre serveis regulars i de tren, i de la intermodalitat.
- Eines de comercialització i informació de la xarxa de transport.
La comarca de l’Alt Empordà té una superfície de 1357,54 Km2, una població de 141.339 habitants, i una densitat mitjana de 104,11 hab./km2.
Està formada per 68 municipis on destaca Figueres, amb 46.654 habitants, (el 33 % de la seva població) que esdevé la capital sanitària, comercial i de serveis de la comarca. Roses, Castelló d’Empúries i L’Escala són els altres 3 municipis més poblats.
La mobilitat de la comarca
Aquesta comarca compta amb un gruix important d’eixos viaris, entre els quals destaca l’AP-7 que connecta pel nord amb França i pel sud amb Girona i el seu aeroport i amb Barcelona. També té l’N-II que discorre paral·lela a l’AP-7 des del nord de Girona fins a la frontera, i facilita la connexió dels municipis de l’est i de l’oest a partir d’altres carreteres.
L’N-260, també coneguda con Eix Pirinenc, és l’eix vertebrador de la comarca, ja que permet connectar els municipis, tant de l’est com de l’oest amb França a través de l’AP-7 o l’N-II. Per l’oest, connecta amb la comarca de la Garrotxa i, pel nord-est, amb el nord de la Costa Brava i França.
I per les connexions de dins la comarca, hi ha la C-31 que connecta Figueres amb la Costa Brava al sud de la comarca; la C-260, que connecta el centre de la comarca amb la zona costanera central, i la C-26 que juntament amb l’N-II conformen la circumval·lació de Figueres.
El major nombre de desplaçaments en dia feiner es produeixen dins de la pròpia comarca, amb un total de 341.816 viatges al dia, que corresponen al 86% del total.
A nivell intercomarcal es realitzen 53.696 desplaçaments en un dia feiner entre l’Alt Empordà i les comarques veïnes. Destaquen les relacions amb el Gironès i, a continuació, amb el Baix Empordà.
Es comptabilitzen un total de 27 línies de transport públic per carretera, que uneixen diferents municipis de la comarca entre si, amb la seva capital Figueres i amb Barcelona, Girona, Baix Empordà i la Regió d’Occitània (França).
Rodalies de Catalunya disposa de les RG1 de rodalies Girona i Ia línia R11 de Serveis Regionals. A més també disposa de la línia d’Alta Velocitat que comunica Figueres amb Barcelona i Girona, i amb el sud de França (Perpignan).
Busos ConnECT
Dins de l’abast del projecte europeu ConnECT del programa Interreg Poctefa, del qual participen el Departament de Territori i Sostenibilitat, la Région Occitanie/Pyrénées-Méditerranée i el Conseil Départamental des Pyrénées Orientales, es prolonguen diferents línies de transport públic per carretera a l’Espai Català Transfronterer, amb l’objectiu de suprimir l’efecte frontera, millorar l’accessibilitat i la interconnexió entre a municipis, regions i veïns a totes dues bandes de la frontera.
Pel que fa a la Comarca de l’Alt Empordà el projecte va implementar el passat 27 de novembre de 2020 dues línies transfrontereres, la C3 Figueres – El Voló i la línia C4 Figueres – Sant Llorenç de Cerdans (connexió amb Arles i Perpinyà).
Metodologia de l’estudi
Per dur a terme aquest estudi es realitzarà, en una primera fase, una anàlisi de la situació actual a partir de la recopilació de la informació dels següents aspectes: la informació sociodemogràfica; la dels equipaments de la comarca; l’oferta i la demanda de la xarxa de transport col·lectiu i, per últim, un treball de camp on es faran entrevistes als principals agents i enquestes als ajuntaments. D’aquesta manera, l’estudi comptarà amb informació de primera mà sobre les problemàtiques i peticions del territori.
Posteriorment, es farà una diagnosi de la situació actual en matèria de mobilitat i transport col·lectiu; es definiran els criteris i les línies que seguiran les propostes de millora; i, per últim, se’n farà una valoració tenint present la demanda potencial, per a consensuar les propostes de millora dels serveis de transport públic a la comarca.
