Patrick Ryan ha fet un disc “dividit en quatre parts de folk, blues, soul-jazz i una altre instrumental”
Terry Patrick Ryan, músic rosinc d’origen irlandès porta un any 2015 molt creatiu. Al febrer va presentar el seu primer disc en solitari, The humbling of the goat, el dia que s’inaugurava el del cicle de concerts de Viumúsika 2015. Un disc que “la veritat, va agradar molt, va anar prou bé”.
I divendres, quatre mesos després, Terry va presentar al Teatre Municipal de Roses el seu segons treball en solitari, Eyes in the eerie, “aprofitant l’energia creativa que tenia després de gravar el primer disc”.
La cançó que obre el disc, Eyes in the eerie, va servir per a en Terry per donar nom al seu segon treball en solitari, i és la que més l’agrada, “perquè es molt fosca, molt introspectiva, si no fos meva i l’escoltés diria que m’agradaria composar una cançó així, senzilla, bastant completa i molt ambiental jo l’escoltés per primera vegada diria: ostres, m’agradaria composar alguna cosa així”.
En Terry va assegurar que del disc anterior no té “cap espina clavada de l’anterior disc, però sempre hi ha alguna cosa que vols agafar i profunditzar, i per això estic molt content per haver incorporat blues amb afinació normal, guitarres elèctriques mirant cap a les bandes sonores, i alguna cançó de cantautor”.
Si el primer treball en solitari de Terry Patrick Ryan estava composat “amb un concepte obert a moltes interpretacions”, però aquest segon, gravat en els estudis Music Lan d’Avinyonet de Puigventòs, “és una mica més fosc, més introspectiu, un disc que és com quatre mini disc, he dividit la seva durada, 1 hora i 45 minuts, en quatre parts, un de folk estrany, un altre de blues, un de tema més instrumentals tirant cap al primer disc i un quart de soul-jazz, molt instrumental també però amb guitarra eléctrica”..
Durant la gira de presentació del primer disc va conèixer a Jaume Muñoz, artista que va pintar un quadre mentre en Terry interpretava els temes del seu nou disc.
