Si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya executa la sentència la zona industrial de Roses serà declarada il·legal de manera definitiva
el març de 2015
La IAEDEN-Salvem l’Empordà celebra guanyar altra vegada davant del Tribunal Suprem i espera que, després de més de deu anys i diversos litigis, les administracions reaccionin i apostin per a la restauració parcial de l’espai. També celebren l’anul·lació del POUM vigent de Roses, gràcies al contenciós administratiu interposat i guanyat per un grup de veïns del municipi, amb la qual queden invalidats tots els arguments del consistori per mantenir i desenvolupar el polígon.
Una zona industrial sempre en els tribunals
La zona industrial sempre ha estat sota l’espada de Damocles des de la seva creació. Al 1998 es va fer realitat gràcies al conveni urbanístic entre l’Ajuntament de Roses i l’entitat Zodiac SA, pel qual el consistori rosinc es comprometia a redactar i tramitar el pla parcial i el projecte d’urbanització i també a subministrar i a pagar el cost de dotar el terreny de tots els serveis.
L’oposició del govern va denunciar el conveni davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
I quatre anys després, al 2002, l’Associació Naturalistes de Girona (ANG) i la IAEDEN-Salvem l’Empordà va interposar un recurs contenciós contra l’Ajuntament de Roses, l’Institut Català del Sòl i la Generalitat de Catalunya davant del TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) denunciant el Pla Parcial del sector industrial de la carretera de Vilajuïga així com la modificació puntual núm. 19 del Pla General de Roses.
I al 2004 el TSJC va declarar nul el conveni urbanístic entre l’Ajuntament de Roses i Zodiac, sentència ratificada posteriorment pel Tribunal Suprem. Dos anys després, al 2006, el TSJC desestima el recurs de l’ANG i de la IAEDEN-Salvem Empordà i les entitats presenten un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.
Set anys després, concretament el 4 de febrer de 2011, el Tribunal Suprem anul·la la sentència del TSJC, davant d’un recurs presentat per l’Associació Naturalistes de Girona (ANG) amb el suport de la IAEDEN-Salvem l’Empordà, i declara nul el Pla Parcial que regula la zona industrial de Roses. I per tant, la zona industrial no es pot desenvolupar; doncs, és il·legal (recurs número 194/2007).
Aquesta decisió del Tribunal Suprem anul·lava també la classificació com a sòl urbanitzable de tots els terrenys del polígon industrial que s’havia aprovat amb una modificació puntual del planejament general de Roses. Reclassificació del sòl que es va declarar il·legal.
La Generalitat, l’INCASÒL i l’Ajuntament de Roses van demanar que es declarés inexecutable la sentència per haver-se urbanitzat els terrenys i per haver-se aprovat durant la tramitació del recurs altres planejaments i actes de gestió que, pretesament, legalitzaven el polígon i que no havien estat recorregut Les entitats ecologistes, llavors, es van oposar a la declaració d’inexecutabilitat total de la sentència i vam demanar al TSJC que denegués aquella petició o bé declarés l’execució parcial de la sentència en aquella part del polígon que no està edificada i que fixés una indemnització per la part de la sentència que no es pogués complir.
La IAEDEN-Salvem l’Empordà va considerar que “la nul·litat de ple dret dels planejaments declarada pel Tribunal Suprem afectava també qualsevol acte posterior basat en aquells planejaments declarats ja il·legals”, al·legant que “la urbanització no havia d’haver-se executat doncs les entitats ja havíem demanat la suspensió i paralització de les obres. Així, l’actual problemàtica és conseqüència de la negligència de l’administració pública, que es va oposar a paralitzar les obres i a suspendre l’execució del planejament”.
“El TSJC -segons els ecologites- es va escapar de l’incident i de la qüestió plantejada dictant dues resolucions donant per executada la sentència amb la simple publicació del seu contingut al DOGC”, però al 2014 els ecologistes van recórrer davant del Tribunal Suprem els dos pronunciaments mitjançant la interposició d’un recurs de cassació, invocant “la producció d’indefensió, la burla del dret a l’execució de sentència i exigint un pronunciament exprés sobre la forma d’executar la sentència o de compensar la inexecució”.
I recentment, la IAEDEN-Salvem l’Empordà va rebre la comunicació que el Tribunal Suprem “va estimar el nostre recurs, i ha resolt que la simple publicació de la sentència no és suficient i ha ordenat al TSJC de pronunciar-se sobre l’incident d’impossibilitat legal o material de complir la sentència, i cas d’entendre que era impossible executar-la, donar lloc a una indemnització en aplicació de l’article 105.2 de la Llei de la jurisdicció. El Tribunal Suprem condemna també al TSJC a pronunciar-se expressament sobre les nostres peticions pel que fa a l’execució parcial i les compensacions substitutòries i reconeix que se’ns ha generat un resultat d’indefensió”.
Per tot això el Tribunal Suprem anul·la les resolucions del TSJC i el condemna a reposar les actuacions i a pronunciar-se i resoldre el fons de l’incident amb totes les qüestions plantejades.
Aquesta vegada, però, els ecologistes afirmen que “comptem amb un nou fet favorable que és la sentència que ha obtingut un grup de veïns de Roses i que anul·la el POUM vigent. Fins ara l’Ajuntament, l’INCASÒL i la Generalitat havien defensat la legalitat del polígon amb aquest nou planejament que –segons invocaven- legalitzava totes les actuacions. Gràcies al contenciós guanyat pels veïns, hores d’ara el polígon industrial penja d’un fil en no tenir cap mena de cobertura jurídica”. I esperen, doncs, el nou pronunciament del TSJC sobre si els actes de gestió i el nou planejament aprovat fan que la situació del polígon quedi legalitzada o no –supòsit en el que caldrà fixar una indemnització-, o bé si aquestes cobertures dels nous instruments són nul·les també, per la nul·litat en cascada, i si l’edificació parcial consolida en part allò executat.
La IAEDEN-Salvem l’Empordà mantenen que “la restauració parcial però significativa –de la part no edificada- de la zona és viable tan des d’un punt de vista tècnic com econòmic. La sentència del TS de 2011 ens va donar la raó en que els valors mediambientals del lloc són superiors als interessos econòmics i industrials que s’hi podrien desenvolupar”. En aquest sentit, les entitats ecologistes continuen demanant la restauració parcial dels terrenys en la part no edificada, la recuperació natural dels seus valors en l’àmbit no edificat, la revegetació i mesures de connectivitat natural.
Així mateix, insisteixen en que “a la comarca existeixen diversos polígons industrials que mai han arribat a omplir totes les parcel·les i que primer s’haurien d’esgotar, i reivindiquem que ja és hora que l’administració urbanística del país sigui respectuosa amb els valors naturals de la comarca i garanteixi la conservació dels connectors naturals dels espais protegits”, i celebren que “aquest pronunciament del Tribunal Suprem en la mesura que corregeix i anul·la el posicionament del TSJC i declara que les sentències anul·la tòries d’un planejament urbanístic no queden executades amb la simple publicació del seu contingut i requereixen analitzar els seus efectes sobre la realitat transformada”.
