Mes de paraules

Una moció sobre les ocupacions de pisos il·legals encén un debat entre l’equip de Govern de Roses

Ajuntament de Roses
Moment de la votació de la moció sobre les les ocupacions conflictives i delinqüencials

La moció va ser presentada per Junts per Roses i ERC s’absté en la votació en considerar que “el que es planteja ens sembla molt més un posicionament estètic que no pas rigorós”

En el punt nº 13 del ple ordinari de l’Ajuntament de Roses, celebrat ahir dimecres, la portaveu de Junts per Roses, Montse Mindan, va presentar una moció sobre les ocupacions conflictives i delinqüencials, degut a que aquestes, va llegir la regidora “són un greu problema que fa la vida impossible als veïns que la pateixen i provoca un sentiment d’impotència a molts dels nostres ajuntaments i alcaldes perquè no tenen eines per restablir la convivència en els seus municipis”. I per aquest motiu, entre els diferents acords de la moció (es pot llegir sencera a sota), donar eines als alcaldes i comunitats de propietaris per acabar amb l’ocupació d’immobles -pisos, finques, naus, i parcel·les en urbanitzacions- que provoquen greus problemes de convivència en l’entorn i generen alarma social entre els veïns, perquè es tracta d’una ocupació delinqüencial”.

Una proposta que va provocar un debat entre dos dels tres socis de l’equip de Govern de Roses, ja que la portaveu d’ERC, Vero Medina, va afirmar que “el nostre clar posicionament és acompanyar, en tot moment, els veïns que viuen les conseqüències de certes ocupacions delinqüencials en habitatges buits i que generen conflictivitat social o esdevenen la base d’altres tipus de delictes”. I que per això mateix, “reclamem prudència per no generar expectatives que no es podran complir. Alguns punts de la moció presentada poden ocasionar que els ajuntaments tinguin encara molta més pressió sobre seu, amb aquests temes, i després es trobin sense les eines per gestionar i resoldre les demandes de la ciutadania. Ja sé que podreu dir que la pròpia moció demana que tinguin aquestes eines, però no ens enganyem, tots els que estem aquí sabem com funciona l’administració, i sabem també que certes actuacions no es podran fer mai sense tutela judicial. Hi ha eines que un Ajuntament no podrà tenir mai. Creiem que caldria debatre molt més sobre quin ha de ser el paper que pot jugar un ajuntament en aquests casos, i el que es planteja ens sembla molt més un posicionament estètic que no pas rigorós”.

Mindan, va contestar que “la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va impulsar la modificació del quadre civil català per facultar als ajuntaments i comunitats de propietaris que poguessin instar judicialment el desallotjament quan es tracten d’ocupacions que generen greus problemes de convivència o que es dediquin a qualsevol activitat il·lícita, i aquesta instància no és anar contra la gent que tenim nosaltres amb manca d’habitatge, en absolut, per això he reiterat varies vegades que són situacions conflictives i delinqüencials. Està clar que la solució no és policial, però és la policia qui rep les queixes dels veïns i té les actes policials per decidir si en aquest cas hi ha un problema de convivència veïnal, i si l’Ajuntament, jurídicament, pot iniciar el desallotjament, haurem guanyat un pas important”.

El mateix alcalde de Roses, Joan Plana, va voler intervenir per afirmar que “entenc perfectament el tipus d’ocupació a les que es refereix la moció, però crec que, per l’experiència que hem tingut a Roses, és molt fàcil que el tema de l’ocupació il·legal i els problemes delinqüencials que pot generar aquesta ocupació es barregin, però són dos temes diferents, per tant com pot un Ajuntament desallotjar una persona que viu a casa meva per molt delinqüent que sigui? Només la propietat del pis pot iniciar els tràmits de desnonament i plantejar que un Ajuntament pot instar a un desnonament d’una propietat privada és generar una expectativa que no es complirà mai”. Montse Mindan, va respondre que “no estem parlant de la propietat, sinó d’entitats financeres, fons especulatius o persones jurídiques i recordo que vam estar tres anys en poder parlar amb el degà de Figueres per a que es desallotgés una casa, i poder l’Ajuntament l’hagués fer en 48 hores”. Plana va contestar que “l’Ajuntament no l’hagués pogut fer ni en aquell moment ni ara”, per tancar el debat donant pas a les votacions, les quals van decidir aprovar la moció pels vots a favor de tots els partits menys ERC, que va exercir l’abstenció.

I és que la resta de grups municipals van votar a favor de la proposta. El regidor del PSC, Josep Mª Martínez, així ho van expressar, com també ho va fer el portaveu de Ciutadans, José Manuel Álvarez, no sense abans afirmar que “Ciutadans és l’únic partit que sempre ha lluitat contra l’ocupació il·legal d’habitatges i sempre hem advertit de la situació de blanqueig del moviment okupa” i de retreure que “si estem en aquesta situació és per la permissibilitat tant dels governs d’Espanya com de Catalunya”.
El portaveu de Lliures, Pere Gotanegra, també va donar suport per matisar tot seguit que “el meu partit també sempre ha estat en contra de l’ocupació il·legal”. Cal a dir que Pere Gotanegra és l’únic representant de Lliures com a regidor en un Ajuntament en tota Catalunya.
El portaveu del PP, Manel Escobar, també va votar a favor en assenyalar que “donarem suport perquè és una moció de molta urgència, perquè generen inseguretat ciutadana,  per tant, a veure si pot arribar lluny la proposta i que es faci realitat”.

Gairebé la meitat de denúncies interposades al 2020 per ocupació il·legal a Espanya, corresponen a Catalunya

El portaveu de Gent del Poble, Félix Llorens, l’altre soci de l’equip de Govern oficialitzat en el Pacte de Canyelles, també va donar suport a la moció, però, a més, va donar una dades molt rellevadores de la situació de l’ocupació il·legal d’habitatges a Catalanya. Dades “tretes del Ministeri de l’Interior corresponent a l’any 2020 i que de les 14.792 les denúncies per ocupació que hi va haver a Espanya aquest any, 6.647, gairebé la meitat, són a Catalunya, per tant, què passa a Catalunya que qui la governa i qui l’ha governat sigui un paradís per a les ocupacions il·legals… Votarem a favor de la moció que per desgràcia no serà la solució al problema”.  

Moció sobre les ocupacions conflictives i delinqüencials

Les ocupacions il·legals delinqüencials són un greu problema que fa la vida impossible als veïns que la pateixen i provoca un sentiment d’impotència a molts dels nostres ajuntaments i alcaldes perquè no tenen eines per restablir la convivència en els seus municipis.

Aquestes ocupacions són utilitzades sovint per màfies que s’aprofiten d’uns immobles que sabem que el propietari no farà res i que provoca que amb el pas del temps, la convivència i la pau social en molts barris i poblacions del nostre país es degradi enormement.

Els propietaris no fan res perquè són immobles propietat d’entitats financeres, fons especulatius, la SAREB, o persones jurídiques considerades grans tenidors. Aquests propietaris no actuen judicialment, i es desentenen dels problemes que generen aquestes ocupacions delinqüencials.

També a un mandat parlamentari per actuar contra les ocupacions i la usurpació d’habitatges on hi ha un major risc de l’acció de grups delinqüencials que han convertit l’ocupació en un negoci, minvant el dret de les persones vulnerables a adquirir un habitatge social i, a la voluntat del Govern de garantir la convivència i facilitar instruments per resoldre una situació que provoca greus conflictes i degrada comunitats i barris, quan els propietaris dels immobles no actuen per solucionar-ho.

És per això que, des de Junts per Catalunya, fem una crida als tribunals de justícia i a la fiscalia de Catalunya perquè implementin i apliquin, com ja fan a altres llocs de l’Estat, protocols que permetin uns tràmits ràpids i efectius per a desallotjar l’immoble ocupat il·legalment que genera greus problemes de convivència.

Per tot això, el grup municipal de Junts per Catalunya, presenta els següents acords:

ACORDS

Primer.- Donar eines als alcaldes i comunitats de propietaris per acabar amb l’ocupació d’immobles -pisos, finques, naus, i parcel·les en urbanitzacions- que provoquen greus problemes de convivència en l’entorn i generen alarma social entre els veïns, perquè es tracta d’una ocupació delinqüencial.

Segon.- És necessari també, destinar a habitatge social els immobles recuperats (quan provenen de grans tenidors, fons especulatius, entitats financeres o la Sareb) per fer front a una de les emergències que viu el país: la falta d’habitatge.

Tercer.- Impulsar la modificació del llibre V del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals, per facultar els ajuntaments i les comunitats de propietaris. La modificació facultarà jurídicament els ajuntaments i les comunitats de veïns afectades perquè puguin instar judicialment les desocupacions en aquests casos que generen alteració greu de la convivència i creïn alarma social.

Quart.- Modificar la llei de l’habitatge i afegir una nova tipologia de conducta com a exemple d’incompliment de la funció social de l’habitatge.

Cinquè.- Modificar la Llei d’Enjudiciament Criminal mitjançant la introducció d’una mesura de desallotjament en el termini màxim de 48 hores, des de la petició cautelar de desallotjament, quan els ocupants de l’immoble requerits no exhibeixin el títol jurídic que legitimi la seva permanència a l’immoble.

Sisè.- Modificar de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, per possibilitar que els ajuntaments puguin tenir instruments que els permetin intervenir contra els efectes perjudicials a la seguretat i a la convivència ciutadana que genera la comissió de conductes delictives derivades de l’ocupació il·legal.

Setè.- Traslladar aquests acords al Govern de la Generalitat, a la conselleria de Justícia, a la consellera Gemma Ubasart, al Parlament de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol, al Congrés dels Diputats i al Senat, , a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació Catalana de Municipis i a l’Associació de Municipis per la Independència.