Sota el pretext d’impulsar el creixement de l’anomenada economia blava i combatre el canvi climàtic, uns certs cercles polítics, econòmics i acadèmics promouen en el Mediterrani projectes industrials de gran escala que amenacen hàbitats marins d’alt valor ecològic, socioeconòmic i cultural.
La Costa Brava és un cas paradigmàtic: el nostre recent estudi alerta que aquesta zona s’enfronta a una nova ona d’industrialització amb greus impactes ambientals i socioeconòmics. Aquestes transformacions no sols comprometen espècies i hàbitats, sinó que també posen en risc valors intangibles i identitaris associats al paisatge, el patrimoni cultural i el gaudi estètic i emocional de l’entorn marí, així com la resiliència dels ecosistemes per a fer front al canvi climàtic.
Necessitem una visió més ecocèntrica de la planificació de les activitats en la mar que permeti planificar-les i gestionar-les sense perdre els valors i la identitat dels territoris en què es localitzen.
Economia blava i àrees marines protegides
Les mars i oceans viuen una nova fase d’industrialització, impulsada per sectors econòmics en expansió com la nàutica recreativa, els creuers, l’eòlica marina, els gasoductes, la dessalació, la mineria submarina o l’aqüicultura.
La mar Mediterrània és un clar exemple d’aquesta “acceleració blava” una carrera entre interessos econòmics que competeixen per aliments, energia, aigua, minerals i espai. Per a respondre a aquests desafiaments, el concepte d’economia blava es va introduir en la Conferència de les Nacions Unides Riu+20.
En aquest context, les àrees marines protegides (AMP) s’han convertit en elements clau de l’Estratègia de Biodiversitat de la UE, que busca protegir el 30% de les mars europees en 2030, un 10% sota protecció estricta. Les *AMP, a més de protegir espècies i hàbitats, asseguren el manteniment dels serveis ecosistèmics i els paisatges marins, amb els seus valors culturals i estètics, fonamentals per al benestar i la cohesió social de les comunitats costaneres.
A més, les AMP reforcen el paper de la naturalesa en la mitigació del canvi climàtic a diferents escales.
Augmenta la pressió industrial sobre la biodiversitat
Segons el nostre estudi, la Costa Brava compta amb el 44% de les seves aigües territorials protegides. A les quals cal sumar altres àrees de valor per a la biodiversitat, com les Àrees Importants per a la Conservació dels Ocells i la Biodiversitat (IBA), els Mamífers Marins (IMMA), els Taurons i Ratlles (ISRA), la Biodiversitat (KBA) i les Zones Especialment Protegides d’Importància per al Mediterrani (ZEPIM), que cobreixen en conjunt el 77% de l’àrea.
No obstant això, activitats com la pesca i l’aqüicultura, la nàutica d’esbarjo, els projectes energètics i els creuers exerceixen pressions elevades dins i al voltant dels espais protegits de la Xarxa Natura 2000.
Mentre la pesca professional ha reduït la seva activitat a la meitat en el període 2000-2023, la nàutica recreativa, els creuers internacionals, les plantes dessalinitzadores, els parcs eòlics marins i els gasoductes submarins han augmentat considerablement la seva contribució en aquest període, o s’espera que augmentin dràsticament en el futur, intensificant la pressió industrial sobre la biodiversitat i la qualitat paisatgística.
Impacte ambiental, social i paisatgístic
La salut de les àrees marines protegides de la Costa Brava pot veure’s afectada severament per les pressions acumulades de les activitats industrials. Aquestes poden portar, entre altres impactes, a la pèrdua de biodiversitat, la degradació del fons marí, l’expansió d’espècies invasores o la contaminació, amb el que no s’aconseguiria el bon estat mediambiental que es preveu.
Aquestes activitats també generen impactes socials i culturals significatius sobre les comunitats locals (costaneres), que sovint es veuen excloses dels processos de presa de decisions que afecten els seus territoris. Aquestes comunitats han estat durant molt de temps les guardianes dels ecosistemes marins, com s’ha demostrat en molts llocs del món, usant un coneixement ancestral identitari i mantenint una relació socioecològica amb el seu entorn necessària per a la preservació i l’ús sostenible dels recursos.
En aquest context, l’ecologia política ens recorda que les decisions sobre el medi ambient mai són neutres, sinó que reflecteixen conflictes de poder. Sota aquesta lent, l’economia blava, si no recuperem el concepte per al qual es va crear, pot ser més un eslògan que una solució, amb un discurs amable que legitima projectes industrials en la mar repartint de manera desigual els riscos i els beneficis sense mantenir l’objectiu de salvaguardar la integritat ecològica del sistema.
Grans corporacions obtenen beneficis, mentre les comunitats locals suporten els impactes en els seus paisatges, modes de vida i identitat cultural. Això repercuteix, no sols en l’economia local sinó també en la salut i el benestar de les comunitats costaneres que depenen dels serveis i recursos proporcionats per la mar.
Des de la planificació territorial, es distingeixen tres grans visions del paisatge marí:
- L’industrialitzat, dominat per ciutats, pesca intensiva, turisme de masses i infraestructures energètiques.
- El conservat, on predominen les AMP.
- Un tercer model intermedi de coexistència entre conservació i activitats humanes, que és el que representa avui la Costa Brava.
No obstant això, sense mesures restrictives eficaces i una aposta per aconseguir el seu bon estat mediambiental -com a objectiu final en la gestió del medi marí d’acord amb la normativa actual-, aquest equilibri podria derivar en un paisatge plenament industrialitzat. Les conseqüències podrien ser irreversibles per a la biodiversitat, la identitat cultural i els valors estètics del territori.
Conclusions i recomanacions
L’expansió i concentració d’activitats industrials, dins o al voltant de les àrees marines protegides, és incompatible amb els seus objectius de conservació. Per tant, és urgent aplicar el principi de precaució que marca la Llei 41/2010 de protecció del medi marí per a evitar el desenvolupament industrial en regions costaneres amb alt valor ecològic, paisatgístic i social, com les de la Costa Brava, ja que podria implicar conseqüències irreversibles sobre els seus ecosistemes marins i les comunitats locals.
Per això, és necessari prohibir el desenvolupament de noves activitats industrials dins de les àrees marines protegides i restringir-lo en altres zones crítiques per a la biodiversitat marina (com les IMMA, ISRA, IBA, KBA i ZEPIM). A més, aquesta cautela hauria d’estendre’s a les zones adjacents, almenys en una franja de 10 quilòmetres al voltant d’aquests espais.
D’aquesta manera, les activitats marítimes podrien ser ambientalment sostenibles i compatibles amb els modes de vida i identitat de les comunitats costaneres. Només així l’economia blava podrà ser realment sostenible i no transformar-se en una “economia grisa”, és a dir, un model extractiu que erosiona la base ecològica, socioeconòmica i cultural del Mediterrani.
Autors del text:
Josep Lloret – Investigador científic (sènior researcher), Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC)
Anna Mujal-Colilles – Professora Serra Húnter en el Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques, Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech
Josep Vila Subirós – Professor Titular Geografia Física, Universitat de Girona
Laura Amorós Garcia – Estudiant del programa de Doctorat en medi ambient, Universitat de Girona
Paul Wawrzynkowski – PhD candidate, Universitat de Barcelona
Rafael Sardá Borroy – Investigador científic en la Unitat de Sistemes Socioecològics Marins i Costaners, Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)
Ricard Rigall Torrent – Professor Titular d’Universitat de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica, Universitat de Girona
Sílvia Gómez Mestres – Investigadora i Professora Titular en Antropologia Social i Cultural, Universitat Autònoma de Barcelona
