“A veure si assolim la independència i fem la pujada al Puig de l’Àliga com cal”

Pujada al Puig de l’Àliga de Roses

Una cinquatena de persones han pujat enguany al Puig de l’Àliga / Foto: Francisco Acedo

Una cinquantena de persones han pres part a la pujada al Puig de l’Àliga de Roses, un any més alterada per la mobilització de l’ANC envers la independència

Pujada al Puig de l’Àliga de Roses
Una cinquatena de persones han pujat enguany al Puig de l’Àliga / Foto: Francisco Acedo

“A veure si assolim la independència i fem la pujada al Puig de l’Àliga com cal”, ha estat el desig expressat pel president de de l’Associació Excursionista Cabirols, Toni Blanch.
I “com cal” vol dir sense haver d’alterar ni l’horari ni el recorregut d’aquesta pujada patriòtica que se celebra a Roses des de fa 22 anys durant la Diada Nacional de Catalunya.

Un horari i un recorregut que s’han modificat des del 2012, any en que un milió i mig de persones es van manifestar a Barcelona amb el crit d’independència. Des de llavors, per donar la possibilitat als participants a la pujada patriòtic a assistir-hi als diferents actes organitzats per l’Assemblea Nacional Catalana, els Cabirols han hagut de fer mans i mànigues per ser-hi a tots dos actes, a la pujada al Puig de l’Àliga i a la mobilització independentista de l’ANC.
Fins i tot, com va passar els dos darrers anys, al 2014 i al 2015 es va haver canviar de dia per fer aquesta pujada.
I enguany, la cinquantena de persones que han sortit aquest matí passades les 8:30 hores de la plaça de l’Església han hagut de canviar el recorregut perquè “si fem la pujada per la ruta normal arribaríem a l’1 del migdia, i no donaria temps a la gent anar a casa dutxar-se, canviar-se per anar en autocar fins a Salt, ja que surten a les 12 hores,”, ha explicat Blanch, per puntualitzar que per aquest motiu “ens adaptem i fem la ruta més curta”.

Una ruta de la pujada més curta que té el seu origen als anys 60

El camí del Mas d’Alzeda té el seu origen en els anys 60 “quan els operaris de Telefònica el van obrir quan van instal·lar el cablejat de Roses a Cadaqués”, ha desvetllat el rosinc Esteve Palou, recentment distingit amb la Dracma de Plata de Roses, el qual ha remarcat que “és un camí molt planer, molt suau, i a part que no et canses es retalla en mitja hora tota la pujada”.

L’important però, no és que si hagi fet un recorregut més curt o més llarg sinó que la pujada patriòtica no s’ha vist modificada pel que fa al fet de penjar la senyera al Puig de l’Àliga, cantar l’himne de Catalunya, ‘Els Segadors’, i poder esmorzar les coques, gentilesa com sempre, de Can Cairó.