Davant unes eleccions, els ciutadans no van a votar pensant en premiar el que s’ha fet en el passat sinó que ho fan pensant en el futur. Aquesta actitud pot semblar egoista però és lògica. Sempre s’ha dit que conèixer el passat és important però que cal viure el present i treballar pel futur.
El gran polític, Sir Winston Churchill, havent presidit el govern que va portar la Gran Bretanya a la victòria en la II Guerra Mundial, va perdre les eleccions que vingueren acabada aquesta. Ho havia fet malament?, no, al contrari, ho havia fet molt i molt bé, ningú li va negar ni la intel·ligència ni la capacitat en la gestió del conflicte però els ciutadans, cridats a les urnes, varen considerar altres polítics com a més preparats per a gestionar la pau, el futur.
Així, quan els electes que han governat posem en relleu tot allò que s’ha fet, siguin accions o obres, no ho fem per a buscar el reconeixement, que també, si no que ho fem, primer, per a demostrar que complim els compromisos i, segon, per a demostrar la capacitat de treball. Evidentment, amb aquest valor demostrat, els que tenen experiència de govern, tenen avantatja sobre els que o es presenten per primera vegada o no han governat.
Sempre que tinc ocasió faig comparança entre salut i política per que, la salut, com el bon govern, són imprescindibles però no es valoren quan es tenen i ens lamentem quan desapareixen. Així, davant la incògnita que acompanyen qualsevol nova oferta política i llur capacitat de govern, tendim a reaccionar com quan, de cop, ens trobem seriosament malalts, busquem un metge amb capacitat contrastada fugint de les promeses sense experiència. Tant és així que als metges, titulats, no se’ls deixa exercir fins que s’han experimentat i superat les proves de l’especialització en un centre sanitari.
Hem entrat en un any, el 2015, en el que la política ens sortirà fins per les orelles. Venen setmanes plenes de discursos i debats. A nivell espanyol, apareixen moviments que, de tan nous, semblen vells, ens porten a temps del lerrouxisme en competència amb la falange, aparentment tots contra ‘la Casta’. Els objectius són semblants i a nivell nacional ens cansa veure com aquells que es presenten com els més patriotes repeteixen errors històrics, oblidant que l’èxit del procés no s’aconseguirà sense grans i inusitades dosis de generositat i en aquest context, sense que amagar les meves simpaties personals, destaco l’actitud del President Mas, aguantant una i altre envestida, des de fora . . . i des de dins.
I a Roses?, doncs, consumides en el foc de les vanitats les grans figures que no fa ni quatre anys es tenien que menjar el Món, sense fer gaire soroll però amb un treball efectiu i amatent a les necessitats de rosincs i rosinques, dins el Consistori queden els que aguanten el timó, al govern i l’oposició, delmada pels personalismes uns i criticant sense formular propostes viables i sostenibles concretes els altres.
I fora de l’ajuntament, intentant fer-se lloc, noves veus omplint xarxes i espais digitals, sovint sense ni un bri d’ètica, oferint experiments de darrere hora o presentant-se com a salvadors, acreditant una sola capacitat, la de la retòrica acadèmica més que no pas de cor. Noves veus, he dit?, bé són velles veus, ronques i distorsionades. Les que tornen cada quatre anys, els ‘independents mutants’. Noms repetits amb filies i fòbies repetides. També cansa.
Petites grans noticies
Les obres al Castell de la Trinitat estan definint l’espai com a lloc de grans oportunitats. La seva visita cada vegada serà més còmode i més atractiva. Important per una Vila que viu del turisme. Un lloc emblemàtic. Acabada aquesta segona fase, resta per començar el projecte d’aparcament a dalt, i encarregar el continguts que el facin, a més d’atractiu, entenedor.
El passeig de Santa Margarida s’està renovant, paviment, murets de contenció de la sorra, jardineres i nou mobiliària urbà, bancs i lluminàries. Algú dirà, i els top manta?, doncs, al Congrés, a Madrid, hem aconseguit que en la tramitació de la nova llei de seguretat ciutadana s’incloguin mesures per a lluitar contra aquest problema. Esperem s’aprovin.
Ja s’està treballant a la rotonda del Cementiri, a la carretera del Mas de l’Oliva. El projecte estava preparat del 2007. L’hem reprès i finalment es podrà anar i venir, del Mas Oliva i la zona escolar i esportiva i el cementiri, al centre de la Vila a peu i còmodament amb seguretat.
I al Centre de Distribució d’Aliments, el voluntaris de Càrites i Creu Roja i l’Ajuntament continuen prestant un servei impecable a les persones necessitades. Amb rigor, intentant destriar la necessitat de la picaresca però, davant el dubte, prioritzant l’ajut.
Carles Pàramo i Ponsetí
Diputat a Corts per Girona
Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Roses
