Programa Reallotgem

L’Arxiu Comarcal incorpora al seu fons la revista de la Comissió contra la fil•loxera de Girona del 1892

Revista de Viticultura
Document de la Revita de Viticultura

Deu números de la Revista de Viticultura que suposen 460 pàgines que es poden consultar a la web de l’Arxiu

Revista de Viticultura
Document de la Revita de Viticultura

Recentment la família de les Caves Gelamà de Vilajuïga ha cedit temporalment a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, per a la seva digitalització, una important troballa del seu arxiu, concretament deu números de la publicació ‘Revista de Viticultura’ que va ser editada per la Comissió que portava a terme la lluita contra la fil·loxera a les comarques gironines durant l’any 1892. El total és de 460 pàgines que es poden consultar al web de l’Arxiu i que, a més, en permeten cerques simples i avançades.

Com recorda l’arxivera comarcal, Erika Serna, “la fil·loxera va ser una plaga d’un insecte que atacà les vinyes empordaneses procedent de França i que travessà tot Catalunya des del 1879, en què l’alcalde de Rabós comunica oficialment l’existència d’aquest insecte a un cep de garnatxa del coll de Fornells. L’enorme impacte econòmic i social que significà l’aparició de la fil·loxera a les vinyes va comprometre molts ciutadans a intervenir en el complex procés de lluita contra la plaga i les seves conseqüències. Des de la política a la ciència, des del municipi més petit a les Corts de Madrid, durant anys el problema estigué latent”.

La historiadora afegeix que “a més dels coneguts Narcís Fages de Romà, Joan Miret, Joan Arderius Banjol i altres, s’organitzà una Comisión Provincial Antifiloxérica amb Joaquim d’Espona i de Nuix, com a secretari, que des del primer moment emeté un informe advertint del perill de la proximitat de la plaga a les vinyes frontereres. Aquesta Revista de Viticultura recull els estudis fets amb la replantació de vinya americana, els resultats de diferents estacions antifil·loxèriques estrangeres, unes descripcions de visites tècniques a diferents indrets de l’Alt Empordà com la zona de Vilajuïga i Lladó, així com també el reglament que havia de regir els camps d’experiències a la província, en concret, a Llançà, Cadaqués, la Jonquera, Lladó, Llers, l’Escala, Vilopriu, i altres termes”.