Loading...
You are here:  Home  >  Opinió  >  Current Article

“Niño, deja de joder con la pelota”

Per   /   28/06/2017  /   1 Commentari

Toni Rodríguez

Toni Rodríguez, regidor del PSC a l’Ajuntament de Roses

Vagi per davant que els hi donarem la raó amb això de quitar el «prohibir jugar a la pilota» als companys d’ERC. No tant per la utilitat de la mesura sinó perquè són que per definició dels que no ens agrada prohibir. Creiem que als rosincs els pot agradar la frase: “Jugar amb respecte”.

Molt millor que altres idees com: no feu activitats lúdiques amb elements físics que comportin algun element que impacte. (pilotes, tirachines, gots…etc, etc) no sigui que donem mes idees que solucions.

Dieu que els espais públics de la ciutat han d’estar concebuts (tant pel que fa a la seva estructura física, com pel que fa als seus usos) per a respondre a les necessitats i a les demandes del conjunt dels ciutadans. Però la veritat és els espais de Roses són producte d’un procés urbanístic heterogeni de diferents èpoques.  Probablement en el seu procés de creixement no es va visualitzar el que podíem ser ara com a espai urbà.

Fa 30-35 anys per posar una data en la memòria, amb una jove i actualment jubilada immigració, teníem un camp de futbol «Diez Pacheco» i les baquilles que corríem per la riera, els cotxes també. Érem la mitat de població i la mitat de cotxes. Les ordenances de civisme simplement no existien perquè el civisme era un altre cosa. Algun cartell potser hi era, però la frase emblemàtica era la del para que deia: «NIÑO, DEJA DE JODER COn LA PELOTA» Si, si, no us espanteu, aquest era el missatge negatiu i pedagògic de l’època.

Tenim una realitat que obliga a compatibilitzar interessos i activitats diverses i que requereix la implicació per part de l’administració i del conjunt de col·lectius que fan ús d’aquests espais públics. Perfecte.

Roses es en cert sentit una REALITAT que no es ni POBLE ni CIUTAT. Si fóssim un poble i prou, no necessitaríem ordenar tant. Tot això a Ordis no passa o no passa tant…..sempre ni ha algun nen que deixa’l corre i algun veí que no es recorda de quan era un nen.

La realitat es que que hem de compatibilitzar el ús del vehicle, les bicis, els patins, les terrasses, l’enjardinament, els parcs infantils, els pipi-cans, el descans dels veïns, el vidres dels veïns, la conservació del mobiliari urbà, etc, etc, etc.

Quedi clar que està demostrat estadísticament que els que els cotxes trenquem mes pilones i mobiliari urbà que els infants.

També volem reflexionar que el joc infantil ha evolucionat, molts nens entre l’escola les activitats quasi no tenen temps per a propostes esportives a peu de carrer.

De fet ens preguntem: quant nens juguem a la pilota? No jugaven a buscar Pokemons per tot el poble? No està en evolució el concepte de Joc infantil? També està en evolució de les formes de socialització dels pobles?

És possible que les mares de famílies extenses i pisos petits enviàvem als nens al carrer perquè a casa no tenien alternatives. Ara estar al carrer es considera fins i tot -perillós. Voleu dir que en arribat a temps per aquest tema? Ho potser en de des-construir per socialitzar el carrer a partir del Joc?

Jugar a la pilota era un espai de llibertat, te un punt de nostàlgic en el record de els adults en pobles que tenien més que un espai urbà, era un espai No urbanitzat. Ara tenim espais urbanitzats i ocupats i plens d’usos. Fins i tot tenim camps de gespa artificial.

Més enllà de la pilota, coincidim que la nostra obligació és millorar els espais de lloc, cercar els espais necessaris lúdics i lliures per la infància que afavoreixi la seva socialització i integració. Avaluar quins d’ells reuneixen les condicions de seguretat i convivència amb la resta d’usuaris.

Però la realitat del urbanisme de Roses és que te mancances estructurals en especial al centre. No es pot jugar a la pilota al centre urbà con a altres pobles, ni al darrera de l’església, ves a saber perquè al radera de l’església no hi ni espai ni carrer.

Les opcions no son il·limitades però hi son:

Opció 1: Es una opció habilitar els patis de les escoles. Però primer trobarem el rebuig natural de la comunitat educativa i caldrà separar el pati de la resta d’instal·lacions escolars.

Opció 2: Habilitar espais del les places aparcaments que tenim per jugar a la pilota i treure cotxes per exemple a la plaça ITACA.

La reflexió ha de ser sobre el model de poble que volem una ciutat amable que deixi mes espai per les persones i la necessària retirada prudent i progressiva de vehicles.

Això vol dir, insistir de nou que un dels problemes és la falta de aparcaments de proximitat per al veïns i valorar quina es la seva capacitat de compra o lloguer. Millora dels aparcaments dissuasius, canviar necessàriament la cultura de la mobilitat a Roses, entendre els espais de Roses en funció del moment i la temporada i veure com entomem la herència urbanística i turística que tenim.

Estem segur que en aquest sentit trobarem molts punts en comú.

De bona fe, els hi volem fer un consell. De vegades l’esquerra en el convenciment que el progrés social es ineludible. No es capaç de dialogar amb la realitat social de tu a tu i crea un relat que els ciutadans no sempre entenem. Anar per davant exigeix saber liderar des de la proximitat.

Ben cordialment,

Toni Rodríguez
Regidor del PSC a l’Ajuntament de Roses

    Print       Email

1 Comment

  1. Caraanchoa ha dit:

    Sólo espero que al que escribe se le pongan los niños a dar golpes con “la puta pelota” mañana, tarde y noche como algunos vecinos del pueblo tenemos que soportar. Pelota, además, chutada por niños que viven a casi 1 km de donde vienen “a joder”, porque si lo hicieran donde viven, los corrían a hostias.

    Y no lo digo con mala fe, sino porque así al menos entrará el autor en perspectiva del problema que trae el asunto.

Doneu la vostra opinió

You might also like...

Investidura del president del Parlament de Catalunya

Jo hi vaig ser a la investidura del president del Parlament de Catalunya

Read More →
%d bloggers like this: