Suquet de peix de Rose

13 poblacions van participar a la XXVII Trobada Gegantera de la Festa Major de Roses

Un cop més la cultura popular i tradicional catalana pren el protagonisme en la Festa Major de Roses amb la Trobada de Gegants i Capgrossos

En el dia gran de la Festa Major de Roses ahir es poder viure una tarda-vespre plena de cultura i tradició catalana com és la Trobada Gegantera, que en el cas de la Vila rosinca arriba a la seva 27ª edició.

I un total de 13 ciutats i municipis, la mateixa quantitat que l’any passat van participar ahir en aquest esdeveniment cultural, que es va iniciar a les portes de la Ciutadella pr dirigir-se al ben mig del passeig Marítim fins arribar a l’escultura del Zigurat, on acaba la Riera Ginjoles, per passar tota la comitiva a l’Avinguda de Rhode, que va agafar el carrer Sant Elm per passar pel vial més comercial de la Vila, el carrer Doctor Pi i Sunyer, per agafar de nou el passeig Marítim i acabar en la plaça de les Botxes. I en aquest indret a l’entrada de Roses, totes les colles geganteres participants van fer, com es tradició, el seu respectiu ball per, finalment, finalitzar amb un ball conjunt entre tots els gegants i cap grossos.

Festa Major de Roses 2023
Les autoritats amb joves representants de la Colla Gegantera de Roses que van rebre l’obsequi de record

I també, com és tradició, els representants de cadascuna de les colles van rebre un obsequi de record d’aquesta Trobada gegantera, que van lliurar l’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez, la regidora de Cultura, Sílvia Ripoll, i la presidenta de la Colla Gegantera de Roses, Laia Pau.
En els parlaments, la presidenta dels geganters de Roses, després d’agrair “a totes les persones que han participat perquè la Festa Major sense vosaltres no seria el mateix, i agrair a totes les persones que en algun moment de la seva vida han ajudat a que aquesta Festa Major fos possible”, va reivindicar “poder tornar a on els Gegants es mereixen, que és la plaça Catalunya, actualment pendent de reforma”.
Per la seva part, Sílvia Ripoll, també va fer un agraïment als participants “perquè sou portadors i difusors de la cultura popular arreu dels nostres municipis al llarg del nostre petit país”.

Per últim, l’alcalde de Roses va assenyalar, resseguint les paraules de la regidora de Cultura, que “aquest matí he acompanyat a la nostra colla gegantera, que ha estat la porta d’entrada de la festa, i ara vosaltres esteu sent la cirereta del pastís, per tant, us encoratjo a tots a seguir amb aquestes tradicions, que pel que veig la mainada que hi ha, el futur està assegurat”.

Colles participants de la XXVII Trobada Gegantera de la Festa Major de Roses

Aquestes són les colles geganteres que van participar ahir a la Trobada Gegantera de Roses, tot i que algunes no ho van poder fer amb tota la seva formació completa, i que són les següents:

Gegants d’Elna

En Miró i la Quíxol representen el Comte Miró I del Conflent i del Rosselló i la seva esposa. Miró primer del Rosselló, anomenat “el Vell”, era fill de la Comtessa Ermessenda i germà de Gifré el Pilós, Comte de Barcelona.

També hi ha la Godlana, un gegantó fet pels infants, que representa la filla de Miró i Quíxol, i els gegantins Aníbal, que va lluitar contra els romans amb un exèrcit de 38 elefants, i Surus l’elefant preferit d’Aníbal.

Llers, les cireres i el mussol

Llers és terra de cireres, i el 2008 van néixer els capgrossos amb els noms de les varietats de cireres que s’hi cultiven. Primer van néixer la Selrana i la Borlat, seguides de l’Starking, la Sílvia i la Bigalisse. Finalment, van incorporar un gegant de fabricació casolana, l’Hortal. És un Duc, que es podria trobar a la zona de la font de l’Hortal de Llers.

Castelló d’Empúries

Els gegants de Castelló són en Ponç Hug i l’Adelaida, en memòria de Ponç I Comte d’Empúries i la seva esposa, Adelaida de Besalú, que van regnar en una època de prosperitat per la Vila i van ser els primers impulsors de la “Seu de Castelló d’Empúries”.

Caixa de Trons de Girona

La Carmen i en Benet són 2 personatges ambientats a finals del segle XIX. En Benet era un Burot, que cobrava els impostos per passar pel pont de la Barca, i la Carmen una immigrant andalusa que anava a treballar cada dia a la fàbrica Grober de Girona. De veure’s cada dia, es van anar coneixent i finalment enamorant.

Enguany, Caixa de Trons ha incorporat el personatge de “La Lleona”, en representació de la figura de pedra de Sant Fèlix.

Vilafant

En Cebrià i la Carme representen una parella treballadora d’una bòbila com les que hi havia antigament a Vilafant. En Cebrià duu les eines de treball, i la Carme li porta el dinar a la feina en un cistell. Tots dos van acompanyats de la Draga i en Sagal.

L’Escala

En Peret i la Maximeta duen els noms dels patrons de l’Escala, Sant Pere i Santa Màxima. Representen una parella marinera, ell era un vell pescador amb la pell socarrimada i malmesa per la mar i ella una remendadora de xarxes, amb l’agulla de remendar a la mà. Van acompanyats de les 3 anxovetes,fetes pels infants de la Vila: la Nitri (verda), la Saladeta (blava) i la Llibertat (groga)

Peralada

Els gegants de Peralada, no són una parella. Ell representa el cronista nascut a Peralada Ramon Muntaner, i Na Mercadera fou una Peraladenca que va ser valenta i va capturar un cavaller Francès durant la croada de la Corona d’Aragó. Ramon Muntaner, recull a la seva crònica la història d’aquesta Mercadera.

Palau de Santa Eulàlia

La Curcullera és un personatge imaginari d’una llegenda en què s’explica el naixement de Palau de Santa Eulàlia. La Curcullera representa una fada sorgida d’un mar que s’ha assecat per culpa del mal ús que se’n fa, i on es vol donar molta importància el respecte per la natura i la protecció de l’entorn.

També porten 2 gegantons, en Trepallet i en Kimarro.

Sant Pere de Torelló

Aquesta colla gegantera d’Osona ens porta la Bellmunt, en honor al Santuari que hi ha a Sant Pere de Torelló, i en Severí, que és el patró del poble, acompanyats d’un gegantó, en Peret.

Figueres

Els gegants de Figueres tenen l’aparença d’una parella Reial. Tot i això, es van batejar com “en Janet i la Justa”, el protagonistes de l’obra de teatre El rei Micomicó de l’escriptor figuerenc Abdó Terrades (1838), una obra satírica de mitjans del segle XIX on critica la monàrquica que tenia per objectiu transmetre la impossibilitat de l’existència d’un monarca just i desinteressat

Garriguella

Ells són na Camp i en Sebastià, que representen un vinyataire i una pagesa de Garriguella. Aquests gegants existien des de l’any 2006, però no ha estat fins aquest any que s’han organitzat com a colla gegantera, i per això és la primera vegada que els veiem a Roses, esperem veure’ls moltes més vegades.

Espolla

Són una colla formada per Grallers i percussionistes d’edats molt variades amb l’objectiu de donar a conèixer temes tradicionals catalans, passar-ho bé i fer gaudir la gent dels pobles per on passen.

Roses

Basada en la sardana de Joan Maragall anomenada l’Empordà, ens relata la creació de l’Empordà basada en la història d’amor nascuda entre un pastor que baixa de la muntanya i una sirena que surt del mar. Pel seu amor, tots 2 s’han d’allunyar una mica de casa seva i es troben on la terra besa el Mar, a Roses. Els noms, Demètria i Quimet, es deuen als prohoms de la Vila que en van fer el donatiu al poble de Roses.