Haver estat alcaldessa de Roses té conseqüències, tot i que només ho vaig ser 4 anys.
Avui encara i cada dia, em trobo rosincs i rosinques que m’expliquen com estan, com es troben, quins problemes tenen, o d’altres que estan contents de veure’m i recordem junts alguna anècdota d’aquells dies.
És veritat que les portes de l’alcaldia estaven obertes a tothom durant gairebé tot el dia i que rebia i rebia gent amb problemes o propostes o il·lusions diverses. He de dir que em preocupava molt i molt per tota aquella gent que més necessitava alguna cosa de l’Ajuntament, persones que esperaven i esperaven una resposta al seu problema fos de caire econòmic o urbanístic o de llicència d’apertura d’algun negoci, o d’alguna queixa continuada que els amargava la vida.
L’última, la manifestació reiterada d’alguna treballadors de RosesNet, que ha calgut parlar amb l’alcaldessa i l’empresa, i fer trucades i visites, però ha valgut la pena també.
Allà érem al costat de qui en un moment determinat ens volia explicar el seu problema i finalment s’ha resolt donant el que els treballadors demanaven.
Dic això, perquè tot i no ser Alcaldessa, no me n’he desdit ni del poble ni de la seva gent i continuo al seu costat quan em necessiten, i tots i totes saben on trobar-me i saben que sempre els donaré resposta, m’esforçaré fins al final per a que sigui positiva però si ha de ser negativa els ho diré també.
He fet aquesta explicació perquè fa pocs dies va venir a trobar-me una família que em deia que feia mesos que no rebien aliments i que s’ho passaven malament. Com que no sabia exactament què passava vaig parlar amb Creu Roja que em va certificar que ells no repartien aliments feia com a mínim dos mesos, que els tenien tancats en un magatzem esperant un local de l’Ajuntament per tirar endavant l’Economat. Una companya va parlar amb CÀRITAS i ens van fer saber que hi ha 14 tones, 14.000 kg d’aliments en un magatzem esperant el local, que l’Ajuntament havia d’obrir el mes de Juny i sembla que fins el novembre no estarà llest.
CÀRITAS durant els mesos de juny juliol i setembre havia repartit aliments només a unes 20 o 25 famílies de les anomenades més necessitades?, em pregunto.
Per què Roses demana aliments a l’ Unió Europea si té 100 persones de necessitats urgents?
Per què hi ha tant de menjar emmagatzemat sense lliurar?
Quines llistes de persones necessitades tenen? De qui depèn? A qui reparteix Creu Roja?
I CÀRITAS? què sempre ha repartit i ajudat als més desemparats i ‘sense papers’.
Què fa FADIR?
Quan jo hi era les coses eren difícils per a molta gent, però per primera vegada a Roses jo, com alcaldessa, em vaig reunir amb els tècnics i els responsables de les Associacions i ONG i posàvem en comú els problemes, i per primera vegada vam instituir una subvenció de 30.000€ per fer un projecte comú. Un projecte entre totes les associacions i l’Ajuntament amb l’esperança que a Roses no hi hagués ni gent que patís gana ni gent que patís fred.
Ja parlàvem de posar en comú el repartiment d’aliments.
Fa dos anys i mig que Governa CIU-PP amb dos alcaldes i el mateix regidor i encara no està resolt. Diuen que potser el mes de novembre.
Són moltes les coses que jo puc fer per ajudar a qui em ve a buscar, i ho faig amb tota la il·lusió i humilitat del món. Moltes vegades amb un parell de trucades a la Policia Municipal, o al CAP, o a Benestar, o a qualsevol departament de l’Ajuntament, n’hi ha prou.
Des d’aquí vull mostrar el meu respecte admiració i agraïment a totes les Associacions i ONG de Roses per la feina de cada dia. I vull denunciar el tarannà i la manera de fer del regidor Marc Danés per la seva poca vergonya i la manca de responsabilitat en el seu càrrec.
Magda Casamitjana i Aguilà
Exalcaldessa de Roses
Regidora del GMS de Roses
