D’aquests 22 municipis de l’Alt Empordà només un 41% compleix amb les dotacions que fixa el Pla de sequera, mentre que el 50% les incompleix i el 9% restant no aporta les dades de consums
El director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes i López, va explicar anunciar ahir que les unitats de l’aqüífer del Fluvià Muga i de l’embassament de Riudecanyes passaran a l’escenari d’emergència.
La declaració d’emergència afectarà un total de 22 municipis de l’Alt Empordà que s’abasteixen de l’aqüífer del Fluvià Muga, una de les principals fonts d’abastament d’aigua de gran part de la comarca, i dos municipis del Baix Camp que depenen de l’aigua de l’embassament de Riudecanyes.
L’aqüífer del Fluvià Muga es troba a 14,4 metres sobre el nivell del mar, per sota de la cota més baixa a què havia arribat l’any 2009, que va ser de 14,5 metres, degut a la falta de pluges dels darrers mesos a la comarca de l’Alt Empordà. L’ACA ha decidit declarar l’estat d’emergència, tal com determina el Pla de sequera, de manera preventiva i amb l’objectiu d’evitar que els municipis que depenen de l’aqüífer tinguin problemes d’abastament. Els 22 municipis afectats, que comprenen una població de 24.399 habitants, són: Agullana, l’Armentera, Capmany, Espolla, Garriguella, la Jonquera, Masarac, Mollet de Peralada, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilabertran, Viladamat, Vilajuïga i Vilamacolum.
Pel que fa a l’embassament de Riudecanyes (Baix Camp), que està al 6%, amb un volum de 0,3 hm3, s’hi declararà l’emergència per garantir l’aigua de boca als municipis de Riudecanyes i Duesaigües.
L’ACA ha proposat que els municipis que depenen de l’embassament de Siurana, que es troben en una situació semblant a la de Riudecanyes, adoptin les mesures de la fase d’emergència, tot i ser competència de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).
Foment de l’estalvi
Amb l’entrada en emergència es fixa una dotació global d’aigua de 200 litres per habitant i dia de mitjana per municipi. Cal tenir en compte que, dels 22 municipis de l’Alt Empordà situats a la unitat d’explotació Fluvià Muga, només un 41% compleix amb les dotacions que fixa el Pla de sequera, mentre que el 50% les incompleix i el 9% restant no aporta les dades de consums.
Pel que fa a la resta d’usos, en l’escenari d’emergència es suprimeix el reg agrícola (es podrà autoritzar només el reg de supervivència de conreus llenyosos), s’ha de reduir un 25% els consums d’aigua dels usuaris industrials i també el consum d’aigua en els usos recreatius (25% en usos assimilables a urbans i la supressió total del reg). Es prohibeix l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes (públics i privats), la prohibició total de l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials, piscines d’aigua dolça i la prohibició de netejar qualsevol vehicle, excepte en establiments de neteja específics.
Les administracions locals, a través dels seus plans d’emergència, poden establir limitacions/prohibicions addicionals a l’ús de l’aigua en instal·lacions esportives, públiques/privades i en espais lúdics.
Aportacions des del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona
El Pla de sequera estableix també mesures de coordinació entre les aportacions de l’aqüífer i les de la xarxa supramunicipal del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona. Mentre duri la situació d’emergència, els municipis que disposen d’una connexió a aquest sistema reduiran les seves extraccions de l’aqüífer, d’acord amb les consignes establertes en el Pla, i incrementaran el consum d’aigua provinent del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, com també de la Mancomunitat d’Aigües de Garriguella, Vilajuïga, Pau i Palau-saverdera.
Seguiment de la qualitat de l’aigua
El director de l’ACA s’ha referit als protocols de seguiment de la qualitat de l’aigua que, des de fa mesos, l’Agència executa en coordinació amb els diferents operadors, responsables del seu seguiment, i que en aquesta època de l’any s’intensifiquen arran de la pujada de les temperatures i l’escassa pluviometria. Cal tenir present que als embassaments es produeixen processos biològics i físics al llarg de l’any que condicionen i modifiquen la qualitat de l’aigua en diferents fondàries. La reducció en els volums embassats d’aigua afecta aquesta qualitat degut a la seva interacció amb els sediments dipositats durant anys. A més, durant l’època de més calor, i en l’actual context de sequera, la qualitat de l’aigua se’n ressent.
En el cas del sistema Ter, s’estan fent controls exhaustius un cop per setmana i s’està alliberant aigua des dels òrgans de desguàs, accions que permeten obtenir una millor qualitat. ATL està implantant mesures per assegurar que la qualitat de l’aigua tractada s’adequa als requeriments legals, com ara la instal·lació de filtres de carbó actius a la potabilitzadora del Ter (Cardedeu). També s’estan coordinant accions amb el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona per optimitzar els tractaments de la planta potabilitzadora de Montfullà.
