Alcaldes i alcaldesses denuncien els reiterats talls de llum i les mancances en telefonia i telecomunicacions i reclamen a les administracions i empreses responsables inversions, manteniment i uns serveis dignes independentment de la dimensió o ubicació dels municipis
Vint-i-tres alcaldes i alcaldesses de l’Alt Empordà han unit forces per reclamar uns serveis bàsics dignes als seus municipis davant les reiterades deficiències que pateixen en subministraments essencials com l’electricitat, la telefonia mòbil o les telecomunicacions. Els representants municipals han signat un manifest conjunt en què exigeixen solucions a la Generalitat de Catalunya, l’Administració General de l’Estat i les empreses operadores, distribuïdores i gestores responsables d’aquests serveis.
Els alcaldes i alcaldesses alerten que els problemes han deixat de poder considerar-se incidències puntuals. “Fa massa temps que molts municipis patim, de manera reiterada, interrupcions i deficiències en serveis bàsics essencials que depenen de xarxes i infraestructures que no són de titularitat ni competència municipal”, assenyalen en el manifest.
Entre els problemes més habituals enumeren els talls i microtalls de llum, els problemes de cobertura de telefonia mòbil i les interrupcions de les telecomunicacions, a més de deficiències en altres xarxes de subministrament.
Unes incidències que no només afecten els domicilis particulars, sinó també comerços, empreses, explotacions agrícoles i ramaderes, equipaments públics i serveis essencials. La situació, remarquen, pot adquirir una especial gravetat quan perjudica persones vulnerables o serveis que necessiten garantir una continuïtat permanent.
“És un problema estructural de país”
Els representants municipals reconeixen que els ajuntaments no disposen de les competències ni dels mitjans necessaris per resoldre moltes d’aquestes incidències, però reivindiquen el seu paper com a administració més pròxima a la ciutadania.
“Des del món local no tenim les eines ni mitjans per donar resposta ni solució a tots aquests problemes, però sí que tenim l’obligació de defensar els nostres veïns i veïnes”, afirmen.
Precisament per la reiteració de les incidències, els signants consideren que la situació ha arribat a normalitzar-se excessivament. “Quan es repeteixen amb tanta freqüència, no es poden continuar tractant simplement com a episodis aïllats, sinó com un problema estructural de país”, remarquen.
Davant d’aquesta situació, les 23 alcaldies reclamen a la Generalitat, l’Estat i les empreses responsables canals estables d’interlocució amb els municipis que permetin comunicar les problemàtiques recurrents, fer-ne un seguiment i obtenir respostes.
També exigeixen que la ciutadania rebi informació clara i ràpida quan es produeixi una incidència, especificant-ne les causes, la durada prevista i les actuacions que s’estiguin portant a terme, especialment quan estiguin afectats serveis essencials o persones vulnerables.
Una diagnosi de les xarxes i plans d’inversió
Una altra de les principals demandes és la realització d’una diagnosi de l’estat de les xarxes i infraestructures existents als municipis i de les causes que provoquen les incidències recurrents.
A partir d’aquesta radiografia, reclamen l’elaboració i execució dels corresponents plans d’inversió i manteniment, així com una correcta conservació del cablejat i les antenes.
Els alcaldes i alcaldesses també demanen una planificació que garanteixi uns serveis adequats a tot el territori i que tingui en compte les singularitats de cada municipi. L’objectiu, remarquen, és evitar que la dimensió d’un poble, la seva ubicació geogràfica o les seves característiques territorials acabin comportant uns serveis de menor qualitat.
Un problema que s’agreuja a l’estiu, però que persisteix tot l’any
El manifest posa especial èmfasi en el que succeeix durant els mesos d’estiu a l’Alt Empordà, quan l’augment de població, de l’activitat econòmica i del consum incrementa considerablement la pressió sobre les infraestructures.
Segons els signants, aquesta realitat «es fa més evident durant els mesos d’estiu», quan les xarxes han de suportar una demanda superior malgrat que «massa sovint ja funcionen al límit de la seva capacitat«.
Tot i això, adverteixen que seria un error considerar-ho únicament un problema derivat de la temporada turística. “No es tracta d’un fenomen únicament estacional, sinó que ens afecta al llarg de tot l’any amb caràcter recurrent, generant incertesa i preocupació entre els nostres veïns i veïnes”, assenyalen.
El manifest conclou amb una reivindicació d’igualtat territorial: viure en un poble no pot implicar tenir pitjors serveis que en municipis més grans.
“Viure en un poble, independentment de les seves dimensions, ubicació o característiques, no pot significar disposar d’uns serveis bàsics menys fiables, menys accessibles o de menor qualitat”, defensen els alcaldes i alcaldesses, que recorden que l’accés a l’electricitat, les telecomunicacions i la resta de serveis essencials és “una qüestió d’equilibri territorial i d’igualtat d’oportunitats”.
Els 23 alcaldes i alcaldesses que signen el manifest:
- Cèlia Garbí Lamich, alcaldessa de L’Armentera
- Albert Camps Coromines, alcalde de Biure
- Jaume Jan Vilanova, alcalde de Boadella i les Escaules
- Sebastià Pèlachs Farcy, alcalde de Cabanelles
- Joan Sabartés Olivet, alcalde de Cantallops
- Anna Massot Font, alcaldessa de Castelló d’Empúries
- Carles Lagresa Felip, alcalde d’Espolla
- Francesc Brugués Massot, alcalde de Fortià
- Raquel Salas Velasco, alcaldessa de Garriguella
- Jordi Puig Castellano, alcalde de Lladó
- Javi Molina Mejuto, alcalde de Maçanet de Cabrenys
- Bibiana Vallmajó Cantenys, alcaldessa de Navata
- Anna Torrentà Costa, alcaldessa d’Ordis
- Jaume Isern Ruiz, alcalde de Pau
- Xènia Ijsselstein Berta, alcaldessa de Pedret i Marzà
- Miquel Àngel Castaño, alcalde de Pont de Molins
- Marc Sala Gou, alcalde de Sant Climent Sescebes
- Montserrat Brugués Massot, alcaldessa de Sant Llorenç de la Muga
- Lluís Blavi Bonal, alcalde de Terrades
- Eudald Brugat Montiel, alcalde de Vilabertran
- Joana Cobo Ortiz, alcaldessa de Vilajuïga
- Jordi Claparols Pagès, alcalde de Vilamacolum
- Ester Farreró Jiménez, alcaldessa de Vilaür
