A vegades penso en veu alta, i em veig obligat a escriure el que sento. I arribo a aquestes conclusions.
Els nostres avis, després d’una guerra fratricida, van ser capaços de perdonar. Van reconstruir un país amb les mans buides però amb el cor ple de voluntat.
Van parlar, van escoltar, van cedir. Van construir ponts.
I avui? Avui veig crispació, orgull, manca d’empatia.
S’han trencat els ponts i s’han aixecat murs. I així no es fa un país fort. Així es divideix, es fragmenta, es perd la dignitat col·lectiva.
Això no ho dic des del ressentiment. Ho dic des de la decepció profunda d’algú que ha cregut en la paraula, en el consens, en la política útil.
Per això m’estimo tant aquell record de l’any 1972, a la masia del Sr. Santacreu, a Prats de Lluçanès, on un grup d’homes valents -com Manuel Fraga i 33 representants de la societat catalana- van començar a somiar un futur diferent.
D’allà, sis anys després, de la mà del president Adolfo Suárez, naixeria la Constitució del 78.
Aquell esperit ja no hi és. I ens fa molta falta.
Només cal veure el que passa avui dia al Congrés per recordar aquella frase, tan humana com crua, atribuïda a Estanislao Figueras, primer president de la Primera República: “Estic fins als nassos de tots nosaltres”.
I jo també. Però no em rendeixo. Perquè encara crec en la política noble, en el respecte, en el servei a les persones. Perquè no vull deixar aquest país en mans dels que criden més fort, sinó dels que estimen en silenci. I avui, com a petit homenatge, vull recordar els noms d’alguns dels que van ser-hi aquell dia històric de 1972.
La majoria ja no hi són, però el seu coratge i la seva visió encara il·luminen el camí.
La Trobada del Lluçanès – Anticipació a la Transició (1972):
- Joan Bruc Fuster
- Nicolau Casaus de la Fuente
- Wifredo Espina Claveras
- Manuel Fraga Iribarne
- Joan Grijalbo Serres
- Manuel Milián Mestre
- Simeó Miquel Peguera
- Eduard Moreno Ibáñez
- Anicet Pausas Mestres
- Pedro Penalva Borràs
- Jordi Pujol i Soley
- Lluís Rexach i Oller
- Josep M. Santacreu i Margenet
- Carles Sentís i Anfruns
Per acabar, vull agrair de tot cor a aquelles persones que, fa més de 53 anys, van tenir la valentia de reunir-se en temps molt complicats per parlar de democràcia i ajudar a construir un nou país.
Gràcies sinceres. Sense vosaltres, res del que tenim hauria estat possible.
Pere Gotanegra
Portaveu de Lliures Roses
