“Es nota que s’acosta la calor a Roses, Gata, i les serps de l’estiu… I l’anglès macarrònic”, Poirot!. Doncs sí, amb tanta informació miauuuuu rosinca a l’abast relacionada amb el tinto de verano, tanta com de las serpientes de verano, ens hem de posar happy flower, oh yes. Miauuuuu. La més bona i que ha portat molta cua es la de la desaparició del pàrquing de cotxes, del passeig marítim, que donarà pas (dins de 3 anys, no ara), a una platja tropical amb palmeres, cocoters i concerts de hawaianes, que ens faran gaudir amb el típic “aloha” i la pinya colada. I que ens faran oblidar els francesos de França, que també n’hi ha a la Guaiana francesa, que ja comencen a avorrir amb tant bon jour monsieur i que els enviarem sota la plaça Frederic Rahola. Llàstima que això no ho veurem fins ben entrat 2.028, doncs no es podran començar les obres, per a les hawaianes, fins l’1 de gener d’aquell any, que ja haurà acabat la llicència del pàrquing. D’aquí a llavors ens podem entretenir amb altres serps, des de la tercera guerra mundial del Trumpades, a la nostra, que dona més joc, gimcana, salt del tigre subsaharià i safari de negres de Banyoles. O sigui, l’altre passeig marítim, el que ens porta a Santa Margarita, ciudad de vacaciones, com a parada i fonda abans d’arribar a New Jersey. O era a la inversa?. Es igual, a Roses, tenim la sort de tenir una porta màgica que ens trasllada als EE.UU. sense tenir que agafar cap avió.
Anem a veure com podem fer per muntar un altre tren turístic que ens porti a tots aquests indrets de Roses, que tan famosos s’han fet amb el Top Ten del Dream Team i les bicicletes elèctriques dels gavatxos de la France qui rie (o era la vache qui rie?). Clar que també hi ha rosincs que van en bici pel passeig, i amb patinet elèctric i amb tricicle i amb barca (…), com també hi ha qui juga pel matí a golf a New Jersey i per la nit tira bombes de 14.000Kg a Iran (en aquest cas poca broma, hòstia Trump!, que foragitaràs el turisme)
La ruta del bacalao. Haver convertit la ruta del colesterol, amb la ruta del bacalao, es realment una gran idea, sobre tot pel negoci que faran (o no) les terrasses dels hotels, sempre i quan el Sindicat de manters no es posi de cul i el Sindicat de ciclistes no reclami indemnitzacions per haver-se quedat sense carril bici. Tot i així com aquí som molt creatius, la millor idea es la de la Pantera Rosa, una espècie en extinció, que es vol promocionar a Roses, Ciudad de vacaciones. o sigui, fer un tren turístic al llarg de tot el passeig des del Port de pescadors fins Santa Margarita, amb parades a cada paradeta del Top manta, on es regalarà a cada usuari, un coco, un mango o una papaia, en funció de la parada. Miauuuuuuuuu!
El tren turístic. Òbviament aquest nou tren ha de ser de via estreta per poder passar pel mig de les pilones de formigó, de les parades dels venedors, de les noves palmeres naturalitzades que es posaran i de cocoters també, per tal que l’ambient hawaià sigui un nou reclam turístic i l’any vinent apart de més turisme vinguin mones de Gibraltar, que amb les tortugues Ninja (o eren babau?) que proliferaran al llarg de la badia ben aviat per l’escalfament de l’aigua, i apart de les meduses, ens portaran a un nou Port Aventura, sense haver fet cap inversió. Wow!! O sigui miauuuuuu. Es per això que li acaben de donar a Roses el Premi Biosfera. No per altre cosa, que ningú s’enganyi. I per que el nou tren turístic funcionarà amb tracció de pedals, pels mateixos clients, doncs no volem escalfar la badia més bella del món, que prou escalfada està ja sense fer res. De fet, el no fer res, es la política més audaç, creativa i sostenible de tota la Costa Brava, allà on s’emmiralla tothom per tenir un Premi Biosfera i si no et toca, com a Llançà (pobres, el meu suport) sempre podràs gaudir d’un grapat d’ibis ermitans portats de Jerez, que aquí som molt solidaris (amb els animals).
El carril bici. Com que a Figueres sobra carril-bici (jo crec Poirot s’han passat quatre pobles o s’han equivocat de poble), podrien fer una donació a Roses, doncs aquí anirien molt be, per foragitar i pacificar el trànsit, mentre el Top Ten del Dream Team, rumia si el futur de Roses es galgo o podenco, o sigui per cotxes o per cotxes, doncs els vianants, els ciclistes i els banyistes són cosa del passat. Avui el que es porta es ser conductor de primera (com la cançó de la nostra infància), de segona i de tercera. Aquí en tenim de totes classes, com d’equips de futbol. De fet, som els primers en tenir més equips i pilotes que ningú, igual que a certes localitats del Pirineu, on competeixen entre sí amb l’allargada de les curses, a veure qui la te més llarga (miauuuuu).
Els sindicats de manters i d’okupes. Amb permís del Sindicat de manters, que tenen la llicència d’explotació de les palmeres, ha aparegut fa poc en absència del Sindicat de ciclistes, el Sindicat d’ocupes, que estan guanyant terreny silenciosament a Roses.Es el que passa al no tenir Sindicats de veritat, que si no fas política, te la fan (t’ocupen, vaja). I aquest buit el van emplenant aquests nouvinguts o no tan nous (alguns són vells coneguts d’altres localitats). El problema ve quan hi ha interessos creuats entre Sindicats i com en el cas de la bomba de la UCO y el viejo truco del almendruco, el tràfic de maria per la badia de Roses esta a l’ordre del dia. Miauuuuuuu! De fet ja hi ha narcolanchas que s’estan entrenant traslladant nines inflables de tamany real, fent veure que son nenes, per distreure als nous nans motoritzats del Cap de Creus.
Els grups de hawaianes. Enlloc de fer com a Salou, que recentment han fet batudes de manters amb aldarulls inclosos i els han penjat a Youtube, aquí som més originals i enlloc de fer batudes fem batuts de pinya colada maridats amb danses hawaianes. Es el que te ser depositaris de les receptes del Bulli, una nova escola de Dansa i el centre neuràlgic dels surfistes, hawaians de pro i combinats de l’Ona Beach Club, sense desmerèixer els gin tònics de La Bahia. Tot ben regat amb pinya colada de les ananes (arbre fruiter d’on neixen les pinyes) i que ens tornen a transportar a los mares del Sur i a Robinson Crusoe. Per cert, el terme anana ve del guaraní nana-nana que significa perfum de perfum. Enteneu ara per què Roses hauria d’estar agermanada amb Hawaii o Bora-Bora i no amb Sodoma i Gomorra?
Les New Jersey. Ningú sabia que eren les New Jersey fins que van irrompre entre nosaltres com si fóssim els cervells de les mesures antimosquits tigre. Per cert, hi ha un creixent moviment per convertir les New Jersei en mobiliari esportiu, per fer salto de vallas (i alguns més agosarats el salto del tigre). Altres prefereixen en canvi que serveixin com a mur de contenció contra els mosquits, que amb els Aiguamolls a tocar estan proliferant molt aquest càlid estiu. Jo el que faria seria pintar-les amb els colors del Arc de Sant Martí (arco iris, pels profans) atès que hi ha una certa tradició a Roses en cridar l’atenció del turisme gai, que diuen dona més diners que el no gai. Però com no acabar de funcionar el reclam, seria un nosequé que un matí a trenc d’alba (els matiners) podessin copsar l’espectacle de totes les pilones pintades amb la bandera LGTBI.
Els negres de Banyoles. Quina mania hi ha en criticar els negres de Banyoles, i parlar dels negres de Banyoles, si aquí ja tenim els negres de Roses, ben simpàtics. Doncs enlloc de criminalitzar-los lo seu seria fer un festival de música negra, de grups vinguts d’aquí i d’allà, entre altres llocs de Salou i Lloret, i fer que el Sons del Món, tingui un equivalent popular, gratis per suposat, no els preus de New Jersey que tenen els del Sons, que amb les subvencions que reben i el que cobren ja podrien patrocinar un festival de música negra.
Però tornem als negres, Roses no pot estar d’esquena a una realitat, i es que gato blanco o gato negro, lo importante es que cace ratones. Miauuuuuuu!
La Gata Christie us desitja un bon estiu i si ningú es torna boig provocant guerres i tirant bombes, com si fossin caramels, tinguem la festa en pau, mai més ben dit, amb pau i amb una pinya colada a la ma.
La Gata Christie
