El Dia Internacional per l’Alliberament LGBTI+ se celebra avui, 28 de juny
Per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, vigent a Roses, Catalunya i tot el món, avui, 28 de juny, se celebra el Dia Internacional per l’Alliberament LGBTI+, jornada que la Vila rosinca va voler commemorar ahir en un acte que es va dur a terme al passeig marítim, a l’escultura del Ziggurat i que va estar organitzat, conjuntament, pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà, l’Ajuntament de Roses i els Serveis Territorials d’Igualtat i Feminisme a Girona de la Generalitat de Catalunya, i que va comptar amb la presència de l’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez, el conseller de Drets Socials del Consell Comarcal i alcalde de Peralada, Miquel Brugat, l’alcaldessa de Vilanant, Anna Palet, així com d’altres regidors de l’equip de govern de Roses.
Alícia G. Núñez, periodista, publicista, escriptora, poeta i artista, va ser l’encarregada de presentar i conduir l’acte, i en primer lloc va voler agrair a totes les institucions “que han fet possible aquesta trobada, gràcies a totes per ser part orgullosa de la nostra història, de la nostra cultura, la que estem construint juntes cada dia, en cada acte com a aquest, però també i sobretot, a la nostra quotidianitat… Perquè l’orgull és actitud. No hi ha res amb més orgull que nosaltres sent nosaltres. Amb tot l’orgull!.
Aquesta tres darrreres frases, va explicar la polifacètica Alicia, formen part de la campanya de l’Orgull de la Generalitat de Catalunya d’aquest any, “i crec que resumeixen perfectament el que sentim. En sentim orgulloses de les nostres lluites, de tots els actes que les nostres avantpassats van portar a terme per les que estem dempeus, per les que estem aquí a dies d’ara. Perquè podem ser com som també al carrer, sense amagar-nos. Perquè som visibles, de carn i ossos, a les nostres feines i famílies. I, com sabeu, encara queda. Per això existeix aquesta celebració”.
La periodista va afirmar que “la diversitat no és cosa de moderns”, fent referència a un fet històric de Roses, “que Roses va acollir una de les primeres colònies gregues de la península Ibèrica, anomenada Rhode, fundada al segle IV aC per grecs procedents de Rodes. Això fa que Roses tingui més de 2.500 anys d’història documentada, i que sigui una de les portes d’entrada més antigues de la cultura clàssica al territori català. Normal que sigui una ciutat tan compromesa amb els drets de les persones i la diversitat, perquè la diversitat és una qüestió històrica!”
Tot seguit,Alícia G. Núñez, va donar pas a l’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez que va destacar que “avui ens apleguem per commemorar, reivindicar i celebrar. Commemorem aquelles persones que, amb valentia, van alçar la veu en un context hostil i van obrir camí. Reivindiquem els drets encara pendents i les discriminacions que persisteixen i les veus que continuen silenciades. I celebrem la riquesa de la diversitat, de gèneres, de cossos, de maneres d’estimar i de relacionar-nos”.
Martínez va significar que “el 28J no és només un record de la revolta de Stonewall. És també una crida a construir societats on les dissidències sexuals, de gènere, afectives o relacionals no siguin vistes com a excepcions, sinó com a parts legítimes i valuoses del teixit humà. Aquest dia és una invitació a normalitzar, que no vol dir assimilar ni esborrar diferències, sinó reconèixer-se’l-se a donar-nos espai, escolta i drets. Perquè no es tracta només de tolerar, sinó de garantir vides dignes, lliures i plenes per a tothom, sigui quin sigui el seu valor capital d’identitat o de manera d’estimar. Només des d’aquesta mirada inclusiva i interseccional podem construir una societat realment justa”.
L’alcalde de Roses va acabar les seves paraules assegurant que “des d’aquesta institució ens comprometem a continuar treballant per una igualtat que sigui real, per polítiques que posin al centre les persones i per una cultura que abraci totes les formes de ser i d’estimar. Gràcies per ser aquí, per fer visible les lluites, per caminar junts i per no defallir mai. Visca el 28J, visqui la llibertat de ser i d’estimar”.
Seguidament, es va procedir a la lectura del manifest institucional (reproduït a sota) a càrrec de la regidora de Joventut, Ester Navas, i de la Tècnica del Servei d’Atenció Integral per a persones LGBTI+ del Consell Comarcal de Alt Empordà, Júlia Hernández, que en acabar es va iniciar la taula rodona per parlar sobre el Sexili, amb la participació de Joan Sebastià Martí, de la Fundació Enllaç; la pròpìa alcaldessa de Vilanant, Anna Palet, Joan Prat, veí de Roses, Érin González, un jove gironina i José Yépez, veí de Sant Miquel Fluvià.
Abans d’iniciar-se el debat,Alícia G. Núñez va explicar que el Sexili és el nom que rep el fenomen pel qual una persona LGBTI+, especialment jove, es veu obligada a marxar del seu entorn habitual -sovint rural o de poble- cap a una ciutat gran, buscant viure la seva orientació sexual o identitat de gènere amb més llibertat, seguretat i acceptació social.
És una fugida provocada per la pressió, el rebuig o la invisibilització. El sexili reflecteix com el context social condiciona les possibilitats d’existir plenament. Encara avui, moltes persones LGBTI+ han de deixar enrere la seva comunitat, la seva família o la seva terra per poder viure simplement qui són.
L’acte el va cloure la DJ Violinista, Lia Jensen, la qual va amenitzar tot l’esdeniment amb algunes de les seves creacions musicals.
Manifest 28 de juny de 2025
Dia Internacional per l’alliberament LGBTI+ Cultura és Orgull: memòria, expressió i transformació
Aquest 28 de juny, reivindiquem la cultura com a refugi, resistència i futur. Quan la llei ens perseguia o la societat ens rebutjava, la cultura ha estat sempre del nostre costat. Avui la situem al centre de la lluita pels drets i la dignitat de les persones LGBTI+, com a espai on existim amb plenitud i des d’on expressem, expliquem i compartim qui som.
Des del Nova York dels anys 60 amb figures com Marsha P. Johnson, Sylvia Rivera o Audre Lorde fins als carrers de São Paulo o Berlín, la cultura ha estat un vehicle de resistència global. Quan ens volien callades, creàvem; quan invisibles, ens mostràvem; quan trencades, compartiem. Sense el col·lectiu LGTBI+, la cultura seria molt més grisa: som part fonamental del batec creatiu del món.
Tot i això, les nostres memòries encara són absents dels relats oficials. Necessitem arxius vius, espais de memòria i polítiques decidides per preservar els sabers i pràctiques culturals del moviment. També reclamem presència a la cultura popular catalana: castells, gegants, festes i colles han de ser espais inclusius. Que les tradicions siguin alliberadores o excloents depèn de com les fem. Reivindiquem una cultura popular feminista, interseccional i LGBTI+ inclusiva, no hi ha cultura popular sense totes les seves veus.
La cultura qüestiona i transforma la societat, educa i cuida. En un món hostil, ens ha ajudat a entendre’ns, curar-nos i sentir-nos part d’un relat col·lectiu. Per això, reclamem:
- Accés a la cultura com a dret bàsic, especialment per a persones LGBTI+ vulnerables.
- Promoció d’una cultura diversa en totes les seves expressions.
- Suport a creadores i agents culturals LGBTI+, especialment trans, migrades, racialitzades, amb diversitat funcional o de l’àmbit rural.
- Una cultura popular catalana viva i compromesa amb els drets humans.
Davant els retrocessos en drets i l’auge dels discursos d’odi, avant-sala dels delictes d’odi, la cultura és una eina de resistència, denúncia i solidaritat. La nostra resposta és col·lectiva, creativa i compromesa. A Catalunya, el debat sobre la reforma de la Llei 11/2014 ha de servir per garantir drets i impulsar polítiques públiques que reconeguin la cultura LGBTI+ com a eina de transformació social.
La nostra cultura ha estat trinxera i esperança, sovint ignorada, però sempre generadora de codis i imaginaris propis. Ha influït les arts, el pensament i els moviments culturals. No volem excepcions simbòliques: volem reconeixement, respecte i celebració.
Amb les aportacions a la cultura de la comunitat LGBTI+, malgrat els sectors ultraconservadors ens vulguin esborrar, FORMEM PART DE LA CULTURA UNIVERSAL.
CNLGBTI-Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals
