La confirmació d’aquest complex funerari s’ha dut a terme dins el marc del VII Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses
Els treballs duts a terme en el marc del VII Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses confirma l’existència d’un gran complex funerari dels segles IV-VI sota el Monestir de Santa Maria, a la Ciutadella. El curs ha comptat amb la participació d’estudiants universitaris d’arqueologia d’universitats catalanes, franceses i italianes, s’ha realitzat entre el 30 de juny i el 18 de juliol, i ha permès la formació pràctica dels futurs arqueòlegs i arqueòlogues, així com de restauradors i restauradores.
Els treballs d’excavació s’han concentrat a la zona del claustre del monestir de Santa Maria de Roses i estan permetent descobrir l’evolució del monestir, així com les restes d’una gran complex funerari d’època tardoantiga (segles IV-VIdC). Des de mitjans del segle XX es coneixia l’existència d’una petita esglesiola funerària construïda als segles IV-V envoltada d’un cementiri paleocristià. Els darrers treballs permeten confirmar que, en realitat, l’edifici excavat al segle XX formava part d’un complex edificat de grans dimensions, de fet més gran que el posterior monestir. Les dimensions de l’edifici i la qualitat de la construcció permeten també copsar la rellevància de la comunitat de la Roses tardoantiga (segles IV-VII), que havia de ser molt més important i rica del que s’havia especulat fins al moment.
Els nous treballs han permès anar ampliant el coneixement de diferents sectors de la necròpolis paleocristiana. Així, a la zona sud, s’han identificat noves tombes, majoritàriament enterraments infantils disposats en àmfora. També s’han posat al descobert tot un seguit de murs i estructures que van dibuixant una àmplia zona edificada a l’entorn de l’esglesiola, que constituïa el centre neuràlgic de l’espai. Així es confirma l’existència d’un edifici molt més gran i complex del que es pensava fins fa poc.
Per altra banda els treballs arqueològics també estan permetent anar descobrint l’estructura del monestir fundacional. Creat al segle X, la gran majoria d’estructures visibles a l’actualitat corresponen a una gran reforma duta a terme al segle XI (que va implicar la construcció d‘una nova església i també d’unes noves muralles i claustre).
Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses
Una de les especificitats del curs és precisament la incorporació de pràctiques de restauració i consolidació d’estructures i de materials arqueològics. Actualment resulta imprescindible que arqueòlegs i restauradors treballin conjuntament per tal de poder assolir uns objectius d’estudi, però també de conservació, adequació i revalorització, dels jaciments. Per tant és essencial que uns i altres coexisteixin i coneguin les especificitats de cada una de les tasques i les dificultats que presenten per tal d’obtenir una col·laboració el més fructífera possible.
L’enfocament del curs és eminentment pràctic i, al costat de les pràctiques de camp (excavació, registre, planimetria…), es desenvolupen tot un seguit de pràctiques específiques destinades a aprofundir en diferents aspectes del treball arqueològic (anàlisi d’estructures, dibuix de murs, dibuix de materials ceràmics, antropologia, numismàtica, classificació de materials…).
El treball pràctic es complementa amb tot un seguit de conferències realitzades per experts. Cada any aquestes conferències tracten una temàtica específica. Enguany el tema són els edificis religiosos d’època antiga i medieval. A més, durant el curs es realitzen sortides a alguns dels espais i jaciments d’època medieval més emblemàtics del nord-est català, acompanyats per experts en la història de cadascun d’ells.
La direcció del cursés responsabilitat del dr. Marc Bouzas, director de la Càtedra, i la coordinació tècnica està a càrrec del dr. Lluís Palahí Grimal i la col·laboració de l’arqueòleg dr. Jordi Vivo, mentre que les pràctiques de restauració són dirigides per Cristina Garcia (ABAC).
