Albert Torramorell, que està fent la Volta Catalunya corrents a benefici de l’Associació de Nens i Nenes amb Càncer (AFANOC) va fer nit a Roses en la que va ser la seva 24ª etapa
Albert Torramorell és un atleta no professional, sinó per afició. Un hobby que practica des de fa molts anys des que es va veure obligat a deixar de jugar a futbol per una lesió al menisc. “Em van dir els metges, quan tenia 28 anys -ara en té 40- que se m’havia acabat els esports d’impacte. Però jo soc molt cabota, tinc el cap quadrat, i vaig començar a fer recuperació de manera suau, poc a poc, fins que vaig poder córrer per la muntanya que és el que més agrada. El menisc en tinc lesionat, evidentment, però em permet córrer”, ha explicat l’Albert.
I tant que el permet córrer el menisc. Va fer el Camí de Santiago des de el seu poble natal, Ponts, municipi de Lleida de la comarca de la Noguera, amb una distància total de 1.133 km en 33 dies. Va recórrer Portugal des de baix fins a dalt, que són 880 quilòmetres, finalitzant també a Santiago de Compostela, en 22 dies. I així anava fent fins que va parar “pel naixement del meu fill”, va afirmar Torramadell, desvetllant tot seguit que “l’any que va néixer era quant tenia previst fer aquest projecte de la Volta a Catalunya en favor d’AFANOC”. És a dir, i d’això ara fa dos anys que són els que complirà el seu fill el proper 10 d’agost.
I després de preparar, des del passat mes de gener, la ruta per bordejar corrents el perímetre de la Comunitat de Catalunya, el passat 9 de juliol va començar, des de Comarruga, l’Albert Torramorell aquesta aventura solidària-esportiva. I la va iniciar no des d’on resideix a Ponts, sinó des de Comarruga “que és on estiuegem amb la família, i és en aquí on vull completar la Volta Catalunya”. Va ser una decisió encertada en estar ubicada aquesta població costanera de Tarragona en el perímetre de la Comunitat Catalana, per tant, molt millor que si hagués començat corrent la Volta des del centre de Catalunya, és a dir, des de Lleida, on resideix.
Així, de Comarruga es va dirigir a Salou per fer la primera etapa, i que un cop finalitzada va ser quan va patir un dels moments difícils del seu repte en dir-li el seu menisc que no estava sa. “Quan vaig arribar a l’hotel no podia ni caminar, però al dia següent vaig arrancar a córrer un altre cop com vaig poder fins arribar a l’Ametlla de Mar, i com per art de màgia em vaig troba super bé perquè tot i que tenia una mica de dolor, podia caminar i córrer. I el genoll ja no m’ha fet més mal. Se m’ha queixat algun dia, però ha anat bé”. El segon moment difícil de la seva Volta a Catalunya el va patir durant la tempesta elèctrica del dissabte, 13 de juliol, “perquè estava al mig de la muntanya sense res per refugiar-me, i em vaig cobrir amb una paravent i un impermeable que em vaig comprar en una botiga de xinesos i em vaig arraulir durant una estona. Vaig passar molta, molta por per si em queia un llamp a sobre”.
I les altres situacions en que l’Albert no ho ha passat gaire bé ha estat “quan ha vingut la meva dona amb el meu fill a veure’m en alguna etapa perquè quan estàvem junts, molt bé, però quan marxaven, al patiment físic s’afegia l’emocional i ho passava malament”, ha confessat aquest atleta solidari, que tampoc oblidarà l’etapa en que una vaca “que normalment no fan res, va venir per mi i vaig a començar a córrer per escapar. Devia sembla una escena d’una pel·lícula còmica”, va explicar Torramorell, que va sortir d’aquesta situació fent-se mal al genoll. “Sí, al girar-me per veure on estava la vaca em vaig fer mal, i vaig estar quatres dies que em feia mal sense poder caminar gairebé”.
De Comarruga, l’Albert Torramadell va arribar al sud de Catalunya, Les Cases d’Alcanar, per des d’aquí, bordejar tota la frontera amb Aragó fins arribar a Viella, a tocar França, i continuar, passant per La Jonquera, en direcció a Portbou, on va arribar el passat dijous, 31 de juliol,
I l’endemà divendres, 1 d’agost, l’Albert, després de sortir des de Portbou a les 3 de la matinada, va arribar poc després de les 13:30 hores a Roses, concretament a l’Hotel Univers, on va passar la nit. “Abans de sortir a fer la Volta Catalunya, vaig enviar un correu electrònic a una trentena d’Ajuntaments per explicar-les el meu projecte i demanant si tenien algun lloc on poder passar la nit”, va explicar l’Albert. No tots els van respondre, però el de Roses, sí, concretament des de l’Àrea de Turisme i l’Albert ens va llegir el que li van dir: “Bon dia, en primer lloc, moltes gràcies per haver contactat amb nosaltres. Malauradament, l’oficina turisme no pot recomanar cap allotjament. Adjuntem el link de la nostra pàgina web on trobaràs allotjaments, i trobaràs molts detalls. De la mateixa manera, ajuntem el mapa de roses i voltants. Esperem que aquesta informació li sigui utilitat i no dubti posar-se en contacte amb nosaltres per més preguntes”. A més d’aquesta resposta, “em van donar diferents opcions d’hotels, i vaig agafar el més econòmic quan vaig fer la reserva al mes de març”.
Cal destacar que l’Albert porta 9 quilos a sobre mentre corre, ja que “una samarreta tèrmica de màniga llarga i dues malles tèrmiques en una bossa comprimida, un jersei de màniga llarga, dues samarretes, dos pantalons curts, un banyador, una tovallola, dos parells de mitjons, bambes, xancletes, el mòbil, el carregador i un necesser-farmaciola i, com a mínim 1 litre d’aigua incorporada al pit, tot i que hi ha etapes que portat 3 litres, un al pit i els altres dos a l’esquena” .
I dissabte, aquesta atleta solidari va sortir de Roses en direcció a l’Estartit, etapa que va fer, una bona part d’ella, acompanyat del rosinc Juan Diego Martín, una altre aficionat a les curses de llargues distàncies. Ahir diumenge, 3 d’agost, va arribar a Palamós, i avui, 4 d’agost vol arribar a Lloret, i ja només el quedaran les tres últimes etapes, la de demà, on té previst arribar a Vilassar de Mar, la de dimecres, que acabarà a Castelldefels, i la de dijous, 7 d’agost, que arribant a Comarruga completarà tot el perímetre a la Comunitat Autònoma de Catalunya, corrent.
“Ja tinc ganes d’arribar per veure amb el meu fill i la meva dona, moltes, moltes ganes”, va confessar l’Albert Torramorell.
Com solidaritzar-se amb la causa de l’Albert Torramorell
Tothom que vulgui sumar-se a la causa de l’Albert Torramorell i ajudar als nens i nenes que pateixen càncer ho pot clicant en aquest enllaç: https://www.transperfectmountainchallenge.com/la-volta-a-catalunya-per-afanoc/
