Una cantada d’havaneres que va celebrar-se com en els darrers anys a la platja de La Punta, però a tocar l’Avinguda de Rhode
Els Pescadors de l’Escala van tancar aquest passat divendres l’estiu a Roses. I qui millor grup, que no falla mai. ja que any rere any, ja sigui per la cantada que se celebra per l’1 de maig, ja sigui pel concert mariner del juliol o ja sigui per l’actuació a inicis del mes de setembre, Els Pescadors de l’Escala no fallen mai per oferir el seu talent a rosincs i rosinques en el cant d’havaneres i la cançó de taverna. “Potser fa 50 o 60 anys que venim cada any a Roses”, van dir els músics del grup Els Pescadors de Roses, que actualment està composat pel baríton Ernest Ollero, el tenor i guitarra Quim Mas, el contrabaixista, veu i tècnic de so, Jordi Cabarrocas i l’Albert Prat, acordionista i el que dirigeix el grup.
I tots quatre van oferir una gran canta d’havaneres que va servir per tancar l’estiu, de manera simbòlica, clar, donat que és costum a Roses celebrar en ple estiu una cantada d’havaneres i, per aquestes dates, principis de setembre, celebrar una altra, que normalment, a més, esdevé l’última cantada d’havaneres de l’any.
L’Ernest, en Quim, en Jordi l’Albert va iniciar la seva actuació amb un valset que els va servir de presentació, el qual parla dels seus orígens, “que no són altres que una taverna que li deien Cal Moreno que hi havia a l’antic Estartit, quan hi havia quatre cases, i a on els pescadors de l’Escala i d’altres llocs quan feia mal temps i es posaven a cantar. I d’aquí va sortir el nom de Els Pescadors de l’Escala”, van explicar els músics tot just abans d’oferir un espectacle musical mariner, de gairebé 1 hora i mitja de durada, en el que van interpretar cançons com Per tu ploro, La Gavina, Terra endins, Records de l’Escala, L’amor es como el vino, La Balada d’en Lucas i per acabar amb l’havanera més coneguda i cantada arreu, i últimament motiu de polèmica, El meu avi.
Un repertori a gust de tothom, i que tothom va gaudir de valent, per la qualitat del grup que, cal destacar, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, màxima distinció que concedeix el Govern de Catalunya, al 2014, l’any del seu 50è aniversari per la seva trajectòria i la seva tasca de difusió de l’havanera i la cançó taverna. I va gaudir també pel propi emplaçament del concert, ja que aquesta cantada d’havaneres es va celebrar a la platja de La Punta, sí, però no al ben mig de la sorra o a tocar a l’aigua, sinó a la vora de l’Avinguda de Rhode, situant-se els músics en el petit turó on hi són les palmeres, esdevenint un escenari molt adient per la visibilitat dels espectadors.
