La Diada a Roses va tenir com a protagonista també, a més de la cultura catalana, a la solidaritat en favor de la Fundació d’Ajuda al Discapacitat de Roses
La plaça de Les Botxes va ser el punt neuràlgic per celebrar a Roses la Diada Nacional de Catalunya. Una celebració que es va iniciar amb el visionat del vídeo del discurs que Pau Casals va pronunciar a les Nacions Unides l’any 1971 i que va començar amb aquestes paraules: “I am a Catalan”.
Tot seguit, la regidora de Cultura i Festes , Sílvia Ripoll, acompanyada de l’alcalde de Roses Josep Maria Martínez, va dirigir unes paraules on va fer un defensa aferrissada de la llengua catalana, recordant a Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Pere Calders o Joan Fuster, “ells van escriure mentre els nostres avis defensaven la llengua amb la vida quotidiana: parlant-la encara que fos a cau d’orella, ensenyant-la sense llibres, passant-la de mà en mà com un tresor prohibit”, i parafrasejant a Miquel Martí i Pol, “vull parlar amb la meva llengua, dir qui sóc, d’on vinc i cap on vull anar”.
La regidora va acabar les seves paraules en defensa del català dient que “parlar català avui no és només un dret, és un homenatge. És continuar una cadena que ens uneix amb aquells que van lluitar en silenci perquè avui tu i jo poguéssim parlar en veu alta. No deixis que es perdi. No deixis que sigui només un record. Parla. Llegeix. Escriu. Estima. fes-ho en la llengua que et fa ser qui ets”, per acabar amb un “Visca la nostra llengua, Visca Roses i Visca Catalunya!”.
Seguidament, la regidora de Cultura va presentar a Pere Vicens que va ser l’encarregat de llegir el manifest, (reproduït a sota), el qual va cridar a l’alcalde i a la regidora per cridar junts “Visca la Diada Nacional! Visca el municipalisme! i Visca Catalunya lliure!”.
Un cop acabada la part institucional es va encetar la secció més cultural i solidària, amb una audició de sardanes a càrrec de la Cobla Principal del Rosselló mentre els membres de la Fundació d’Ajuda al Discapacitat de Roses (FADIR) no paraven de servir entrepans de botifarra acompanyades d’una beguda pel mòdic preu de 8 euros. I van estat tan bones les botifarres, o bé la gent tenia molta gana i molta set, que es van exhaurir les 350 que havien comprat l’ocasió.
D’aquesta manera la celebració de la Diada Nacional de Catalunya a Roses va servir per defensar la llengua, per gaudir de la cultura catalana, per ajudar als que ho necessiten mentre els benestants rosincs i rosinques que hi havia s’emplenaven la panxa.
Com l’any passat, la celebració de l’11 de setembre a Roses es va iniciar el dia abans, el 10, amb un concert de rock català, que va anar a càrrec del grup Ruc’n’Roll, una gran banda de versions, que van fer un repàs de les bandes de casa nostra, com ara Sau, Els Pets, Sopa de Cabra i Lax’n Busto, sense deixar de banda a Sangraït, Gossos, Brams i Obrint Pas… Van agradar tant que més d’un va pronunciar aquesta frase: Ruc’n’Roll, els Rolling Stones catalans!
Manifest de la Diada Nacional de Catalunya 2025
El Municipalisme, la Clau del Futur de Catalunya
L’11 de setembre és una data de memòria i de futur. És el dia en què el poble català reafirma el seu compromís amb la llibertat, la democràcia i la justícia social. Avui recordem la nostra història, celebrem la nostra identitat i mirem endavant amb voluntat de ser un poble lliure i sobirà.
Municipalisme, institució i nació
Els 947 ajuntaments de Catalunya no són només administracions de proximitat: són nació. Els consistoris són la primera resposta davant dels problemes quotidians i, massa sovint, l’última trinxera per defensar els drets i garantir serveis essencials. Des del municipalisme, la democràcia és més viva i tangible. És aquí on podem fer política útil, transformadora i connectada amb la ciutadania.
Davant d’un Estat que recula en descentralització i bloqueja competències, els municipis esdevenen espais de sobirania efectiva. Per això reivindiquem la necessitat urgent de construir una agenda municipalista forta i compartida, que situï el món local com a motor de país.
Un finançament just i unes competències reals
Catalunya pateix un espoli fiscal que limita el nostre futur, i els municipis encara més: mancats de recursos, carregats de responsabilitats i sotmesos a transferències discrecionals que impedeixen planificar. Reclamem un nou model de finançament local, amb més autonomia, recursos suficients i capacitat de decisió. Només així podrem garantir serveis de qualitat, fer front als reptes estructurals i donar respostes amb ambició i justícia.
Cohesió social i polítiques transformadores
Des del món local defensem que els ajuntaments han de liderar les polítiques socials, d’habitatge, de mobilitat i de suport a l’activitat econòmica. Som els més ben situats per combatre desigualtats i construir pobles i ciutats inclusives i cohesionades. Des de la proximitat, podem fer una política transformadora que no deixi ningú enrere.
En moments en què arreu del món s’alcen els extremismes, els discursos d’odi i les fake news que divideixen la ciutadania i erosionen la democràcia, els ajuntaments esdevenen garants de la cohesió social i de la convivència. La proximitat al veïnat ens permet combatre aquests discursos tòxics amb dades reals, valors democràtics, diàleg i confiança mútua. Els municipis són l’antídot contra la desinformació i la fractura social, perquè són l’espai on les persones es reconeixen i construeixen comunitat.
Llengua, cultura i educació: el cor del país
El català és la nostra llengua comuna i un instrument insubstituïble de cohesió social. Hem d’enfortir el seu ús en tots els àmbits, també en els nous canals digitals i especialment entre la joventut. La cultura i l’educació són eixos bàsics per garantir el futur del país i la transmissió d’un llegat que és patrimoni col·lectiu.
Mirant endavant
Aquest 2025 renovem el compromís amb un país més just, més sostenible i més lliure. Des del municipalisme, continuarem treballant amb esperança i determinació perquè Catalunya sigui un espai de convivència, d’oportunitats i de futur.
Visca la Diada Nacional!
Visca el municipalisme!
Visca Catalunya lliure!
