La jornada celebrada a Garrigàs defensa la necessitat urgent de preservar la plana agrícola empordanesa davant la pressió urbanística, d’infraestructures i de serveis
El projecte del Parc Agrari de l’Alt Empordà treballarà per establir acords entre la pagesia i els ajuntaments amb l’objectiu de protegir els sòls agrícoles de gran valor de la comarca. La iniciativa vol evitar que aquests espais siguin ocupats per noves construccions, serveis o infraestructures i garantir així la continuïtat de l’activitat agrària.
Aquesta ha estat una de les conclusions principals de la jornada dedicada al projecte d’un Parc Agrari, celebrada recentment a Garrigàs. La trobada va posar de manifest que l’Alt Empordà és una comarca amb una llarga tradició agrícola i una gran diversitat de conreus, que conviuen amb espais naturals protegits situats principalment a les zones perifèriques, com el Cap de Creus, l’Albera, les Salines, l’Alta Garrotxa, el Montgrí o els Aiguamolls.
En canvi, la zona central de la comarca -formada per la plana al·luvial i els terraprims- no compta amb cap figura específica de protecció malgrat el seu alt valor agroramader. Aquesta manca de protecció ha generat sovint la percepció que es tracta d’espais buits, susceptibles de ser ocupats per projectes urbanístics, instal·lacions de serveis o grans infraestructures.
La jornada també va posar sobre la taula una paradoxa significativa: l’Alt Empordà és una comarca amb una forta afluència turística, un sector serveis important i amb grans vies de comunicació que hi transiten, però tot i així és la tercera comarca amb la renda més baixa de Catalunya.
En aquest context, diversos ponents van remarcar que preservar el sòl agrícola és essencial per garantir la pervivència de l’agricultura i la ramaderia familiars. Aquestes activitats contribueixen a diversificar l’economia, afavoreixen el reequilibri territorial i tenen un paper clau en la sobirania alimentària. Alhora, mantenen el paisatge empordanès, un element fonamental tant per a la identitat de la població com per a l’atracció d’un turisme de qualitat.
Per aquest motiu, es considera que no hi ha una necessitat real de crear nou sòl industrial que pugui comprometre el futur de l’activitat agrària a la comarca.
La figura del Parc Agrari es planteja com una eina basada en el consens entre la pagesia, els ajuntaments i, si escau, altres administracions, amb l’objectiu d’evitar la construcció en terrenys de gran valor agrícola i garantir-ne la preservació.
Durant la jornada també es va advertir que el sòl agrari es troba actualment en una situació de clara indefensió. A aquesta problemàtica s’hi suma el desconeixement social sobre el paper essencial de la pagesia en la producció d’aliments, així com una mirada excessivament urbana que sovint considera aquests terrenys com a reserves disponibles per satisfer necessitats de creixement de les ciutats.
Per afrontar aquests reptes, el projecte del Parc Agrari planteja cinc línies de treball principals:
- Garantir la sostenibilitat econòmica de la pagesia perquè la seva activitat sigui viable;
- Facilitar oportunitats als joves per accedir a terres de conreu, pastures i aigua;
- Impulsar una normativa adequada que eviti l’excés de burocràcia;
- Compatibilitzar la sobirania alimentària amb la transició energètica sense subordinar-hi el sòl agrícola;
- Fomentar la cooperació entre els diversos agents, amb la incorporació de la pagesia en la governança del territori.
Com a conclusió, els participants van coincidir que cal protegir els sòls agrícoles de valor i aprofitar les eines que ofereix la legislació urbanística perquè els ajuntaments puguin fer un planejament propositiu del territori. En aquest sentit, una de les prioritats és l’aprovació d’un pla sectorial agrari que doni resposta a les necessitats del sector primari i en garanteixi la continuïtat.
Segons es va remarcar durant la jornada, aquesta continuïtat és imprescindible per assegurar la sobirania alimentària en un context global d’incertesa i davant els efectes cada vegada més evidents del canvi climàtic, que obligaran a repensar el model d’agricultura i ramaderia en els propers anys.
L’acte va ser inaugurat per l’alcaldessa de Garrigàs, Pilar Bosch; el president del Parc Agrari de l’Alt Empordà, Antoni Falcón, i el vicepresident de l’entitat i excoordinador nacional d’Unió de Pagesos, Joan Caball.
La jornada va comptar també amb la participació de diversos ponents, entre estudiosos, agricultors, ramaders i tècnics, com Patrizia Falcone, Joan Nogué, Sònia Callau, Ramon Figueras, Piecarlo Marletta, Pino Delàs, Anna Espelt, Lluís de la Cámara, Martí Boada, Pablo Molina, Robert Savé i Sergi Carenys.
