El catorzè episodi del podcast reflexiona sobre les pors reals i les pors amplificades socialment, i defensa l’esperança col·lectiva com a resposta davant el derrotisme i la resignació
El passat dimecres es va emetre el catorzè capítol del pòdcast “Política és pedagogia”, conduït per Antoni Salamanca, que en aquesta ocasió va abordar “Com afrontar la por”, una reflexió sobre les eines necessàries per gestionar-la i sobre els efectes que tenen les alarmes socials en una societat cada vegada més insegura i desconcertada.
Durant el programa, Salamanca va assegurar que “és evident que la por té molt a veure amb una societat molt complexa i amb creixents riscos de tot tipus”, però va considerar que “d’això a viure instal·lats en constants campanyes de por o en alarmes socials infundades però magnificades, no és de rebut”.
El conductor del pòdcast va insistir en la necessitat de diferenciar “les pors reals de les pors induïdes” i va afirmar que moltes de les inquietuds actuals tenen una base social i emocional molt profunda. “No fa falta ser psicòleg o terapeuta per veure com els embats de les desigualtats socials, la velocitat vertiginosa dels canvis tecnològics o noves tendències morals no prou explicades impacten en la salut mental de la gent”, va explicar Salamanca.
Segons va apuntar, aquest malestar social acaba traduint-se en “reacció, rebuig, aïllament, depressió o derrotisme”, però sobretot en actituds de resignació col·lectiva. “Quan la gent acaba dient que ‘no hi ha res a fer’ o que ‘tots els polítics són iguals’, s’està preparant el terreny per a l’abstenció i també per a l’extrema dreta”, va advertir.
Al llarg de l’episodi, Salamanca també va denunciar l’existència de pors induïdes alimentades per discursos catastrofistes o interessats. En aquest sentit, va citar exemples com les guerres, el canvi climàtic, la intel·ligència artificial o l’aparició recent del hantavirus.
Sobre el canvi climàtic, va considerar que “massa sovint s’explica des d’una mirada apocalíptica”, mentre que en relació amb la intel·ligència artificial va alertar que “molts analistes semblen relativitzar o amagar els seus impactes socials i laborals, especialment la destrucció d’ocupació”.
Malgrat aquest context, Salamanca va defensar que la resposta no podia ser “ni el campi qui pugui, ni la resignació fatalista. La indignació individual no cura la por ni fa canviar les coses”, va afirmar. Per això, va receptar “esperança compartida, raonada i feta acció col·lectiva” com a alternativa davant del pessimisme social.
En aquest capítol també hi va participar Albert Quintana, professor jubilat i membre de Justícia i Pau Girona, que va aportar reflexions i matisos sobre els temes plantejats durant la conversa.
“Política és pedagogia” és un projecte produït i realitzat per Empordà TV amb el suport del diari digital ViladeRoses, el setmanari Empordà i el setmanari El Triangle.
Capítol 14 del podcast ‘Política és pedagogia’
