El setzè episodi del podcast analitza el fenomen de “l’esquerra woke” i defensa el retorn de les esquerres als conflictes socials i econòmics tradicionals
El pòdcast Política és pedagogia, conduït per Antoni Salamanca, va dedicar dimecres passat el seu setzè capítol a analitzar el fenomen de “l’esquerra woke”, una tendència política i cultural que, segons el mateix Salamanca, “ha estat importada dels Estats Units i reinterpretada per les esquerres europees fins a convertir-se en una nova ortodòxia política”.
Durant el programa, Salamanca va sostenir que aquest corrent ha acabat impregnant pràcticament tot l’espectre polític, “des de les esquerres moderades fins a les independentistes”, i fins i tot sectors del centredreta i de “la dreta més civilitzada”, sota el paraigua del que es considera políticament correcte.
El conductor del podcast va diferenciar els grans eixos de l’anomenada esquerra woke -els drets civils, les minories socials, les víctimes individuals i les guerres culturals- dels valors tradicionals de l’esquerra clàssica, centrada en els drets socials i econòmics, les majories socials, les injustícies col·lectives i la lluita de classes.
Segons Salamanca, expert en drets humans, “aquest debat no és nou i ja es trobava present en els orígens de la Carta de les Nacions Unides sobre els Drets Humans”, quan coexistien dues visions diferenciades sobre quins drets havien de tenir més pes. En aquest sentit, va apuntar que “l’esfondrament de la URSS i els països socialistes, va provocar que els drets socials i econòmics quedessin relegats en favor de la pujança dels drets civils liderats per l’esquerra liberal nord-americana, arrossegant bona part de l’esquerra europea i la socialdemocràcia internacional”.
El programa també va posar el focus en el cas espanyol, que Salamanca va definir com una “paradoxa”, ja que a la vegada que “Espanya estava al capdavant d’Europa i del món en polítiques d’igualtat de gènere, drets LGTBIQ+ o lleis trans”, era, a la vegada, el país “en el que hi havia alts nivells de desigualtat, precarietat laboral, dificultats d’accés a l’habitatge o emigració juvenil”.
Segons va afirmar, aquesta contradicció “ha fet pagar un preu molt alt a les esquerres”, perquè considera que s’han abandonat grans majories socials mentre es prioritzaven determinades minories. Salamanca va relacionar aquest fet amb l’auge actual de l’extrema dreta.
Un dels advertiments centrals del capítol va ser la idea que “la suma de minories socials no només no fa una majoria social, sinó que pot donar suma zero”, una reflexió que, segons Salamanca, fa dècades que alguns sociòlegs francesos posen sobre la taula.
Davant aquest escenari, el conductor del podcast va defensar la necessitat que les esquerres “tornin als seus orígens” i recuperin la defensa de la classe treballadora i dels problemes quotidians de la població, deixant enrere les guerres culturals i identitàries.
En aquest episodi també hi va participar Imma Ranera, membre de la plataforma + Democràcia i experta en ètica i política. Ranera va coincidir en la necessitat que les esquerres tornin a centrar-se en “els problemes reals de la població”, com ara l’habitatge, l’atur, el transport públic o el cost de l’alimentació, després de considerar que durant massa anys “s’han prioritzat qüestions políticament correctes”.
Política és pedagogia és un projecte produït i realitzat per Empordà TV amb el suport del diari digital ViladeRoses, el Setmanari Empordà i el setmanari El Triangle.
Capítol 16 del podcast ‘Política és pedagogia’
