El document, impulsat per exdirigents polítics, juristes, acadèmics i empresaris, reclama regeneració democràtica, independència institucional i una nova etapa política davant les eleccions generals del 29 de novembre
L’empresari rosinc Pere Gotanegra és un dels del «Manifest pel Canvi», una declaració cívica impulsada per personalitats de diferents sensibilitats polítiques que reclama una nova etapa política a Espanya davant les eleccions generals d’aquest novembre. La iniciativa denuncia el que considera un deteriorament de les institucions democràtiques i defensa la necessitat de recuperar la separació de poders, la transparència i la cultura del consens.
Gotanegra, vinculat a la formació política Lliures, comparteix aquesta iniciativa amb antics responsables polítics, juristes, acadèmics i empresaris que, malgrat les seves diferents trajectòries ideològiques, coincideixen en la necessitat d’impulsar una regeneració institucional.
Sota el lema «Per la independència de les institucions, la dignitat de la política i una nova etapa de concòrdia», el manifest recull dotze punts que reivindiquen el respecte a la Constitució de 1978, la independència judicial, el control parlamentari del Govern i la recuperació de la confiança ciutadana en les institucions.
Crítiques al Govern i a la gestió de les institucions
Els impulsors consideren que durant la legislatura s’ha afeblit l’equilibri entre els poders de l’Estat i denuncien una manera de governar que, segons exposen, ha prioritzat la permanència en el poder per damunt de l’interès general.
En aquest sentit, critiquen el que consideren una instrumentalització del Tribunal Constitucional, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, així com la manca d’aprovació dels pressupostos generals durant tres exercicis consecutius.
El document també posa el focus en les investigacions per presumpta corrupció vinculades a l’entorn del Govern i dels seus aliats, i reclama transparència, exemplaritat i responsabilitats polítiques o penals quan correspongui, sempre respectant la presumpció d’innocència.
Pel que fa a la gestió pública, els promotors alerten sobre la seguretat de les infraestructures i els serveis essencials, fent referència a l’apagada elèctrica, l’estat de les carreteres i els accidents ferroviaris d’Adamuz i Urda. També qüestionen la gestió de la frontera sud, especialment arran dels episodis migratoris de Ceuta, i reclamen més previsió, cooperació i respecte a la legalitat i als drets de les persones.
Una crida al vot responsable per impulsar el canvi
Davant les eleccions generals de novembre, els signants defensen que la ciutadania té l’oportunitat d’exigir comptes als governants i decidir el futur polític d’Espanya.
Per això, reclamen una Justícia independent, nomenaments transparents, un control parlamentari efectiu, pressupostos sotmesos a debat i una lluita eficaç contra la corrupció, tot advertint que cap majoria política no pot apropiar-se de les institucions de l’Estat.
Exdirigents polítics, acadèmics i empresaris entre els promotors
La iniciativa aplega personalitats vinculades a diferents formacions polítiques, com el PP, CiU, CDC, UDC i el PSC, juntament amb representants del món jurídic, universitari i empresarial.
Entre els promotors figuren Josep Miró i Ardèvol i Juan José Folchi, exconsellers de la Generalitat; Santiago Fisas i Montserrat Nebrera, exdiputats del PP; Josep Ramon Bosch, fundador de Societat Civil Catalana; i Francesc Moreno, advocat, periodista i exmilitant del PSC.
També hi participen els acadèmics Fernando Casal Bértoa, Fernando Jiménez, Rafael Martínez, Francisco Longo i José Joaquín Jiménez, així com Juanjo L. Burniol, Tomás Ragué, J. Nicolás de Salas, Santiago Ballester, Núria Rodríguez, Carles Toda, Sílvia Requena, Eva Cumbreño, Ricard Casas, Ricard Fernández Deu, Ramon Salvans i José María Cardellach, procedents de diferents àmbits professionals i polítics.
El manifest, obert a noves adhesions, conclou amb una crida a exercir un vot lliure, responsable i exigent que permeti impulsar un canvi polític, recuperar la dignitat de les institucions i obrir una nova etapa de concòrdia a Espanya.