Festival pel Nepal al TMR

Festival pel Nepal
El Festival pel Nepal a benefici de la Fundació Vicente Ferrer es va celebrar a Roses aquest passat dissabte

Les prop de dues-centes persones que dissabte vam tenir la sort de ser espectadores del festival organitzat per l’Associació Cultural Llunàtics de Roses, a benefici de la Fundació Vicente Ferrer al Nepal, vam poder gaudir d’un dels espectacles més emotius que s’han vist mai al nostre Teatre Municipal.

Una posada en escena sòlida i senzilla, basada en una expressió artística minimalista, va servir de marc perfecte per a un espectacle d’una gran qualitat. El complement imprescindible el van posar tot un seguit d’artistes locals i de la comarca que, amb les seves interpretacions, van aconseguir crear una proposta artística extraordinària, tant per la qualitat com per la implicació i la sensibilitat de tots els participants.

L’entrada del públic a la sala, en un silenci respectuós que només trencaven les notes dels bols tibetans de l’Edgar Tarrés, ja feia presagiar que estàvem a punt de viure una vetllada especial, d’aquelles que deixen empremta. Des del primer moment es respirava una atmosfera diferent, gairebé màgica, que ens convidava a deixar-nos portar per les emocions.

Tots els qui coneixem mínimament la cultura rosinca som conscients de la gran capacitat artística de la nostra pianista local més cèlebre, la Carme Vilà, de la qual tenim la fortuna de poder gaudir, encara que sigui només per uns instants. O del talent innat com a rapsoda de l’Ignasi Tomás, que ja no necessita presentacions ni ens ha de sorprendre amb res, perquè fa temps que ens té acostumats a la qualitat de les seves interpretacions.

Però, més enllà d’aquests noms tan coneguts, el que realment va posar en valor el públic assistent va ser la qualitat artística de tots i cadascun dels participants. Amb l’excepció de l’Ernest Prana, representant de la comarca, la resta dels artistes eren rosincs. I aquest fet, per a mi, és motiu d’un orgull immens. No només pel seu origen, sinó també per la bellesa i la sensibilitat de les seves interpretacions musicals, de dansa i de poesia.

No voldria destacar ningú per damunt dels altres, perquè tots van estar sublims i cadascú va aportar alguna cosa especial a l’espectacle. Però sí que vull aprofitar l’ocasió per reivindicar una realitat que em sembla difícil d’explicar: Roses continua sent, en ple segle XXI i amb més de vint mil habitants, un poble sense escola de música. I, malgrat aquesta mancança, és gairebé un miracle que d’aquest poble en surtin veus, músics i artistes del nivell dels que ahir vam tenir el privilegi d’escoltar i veure actuar.

Potser això demostra que el talent no sempre necessita grans infraestructures per créixer, però també ens hauria de fer reflexionar sobre les oportunitats que podríem oferir a les noves generacions si disposéssim dels recursos i dels espais adequats per fomentar la formació musical i artística.

Les paraules d’una representant de la Fundació Vicente Ferrer, visiblement emocionada, van posar punt final a l’acte. El seu agraïment es va adreçar a tots els participants, artistes i voluntaris que havien fet possible aquella iniciativa solidària. Una jornada que, a més de deixar-nos un magnífic record artístic, va aconseguir recaptar més de 3.000 euros mitjançant la venda d’entrades, els donatius i la subhasta del quadre que, de manera totalment altruista, va pintar per a l’ocasió el genial Joan Comella.

Dissabte van demostrar que Roses té molt talent, molta sensibilitat i, sobretot, molta gent disposada a implicar-se quan la causa s’ho val. I quan tot això es posa al servei de la cultura i de la solidaritat, el resultat difícilment pot ser millor.

Felicitats a tots i totes! I gràcies per regalar-nos una vetllada tan extraordinària.

Francesc Giner Ballesta