Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi sobre els impactes ecològics dels megaparcs eòlics marins a la Mediterrània
El Teatre Municipal de Roses va acollir aquest passat dissabte la presentació, organitzada per la Càtedra Oceans sota el nom “Una horeta blava”, de les conclusions de l’estudi sobre els impactes ecològics dels megaparcs eòlics marins a la Mediterrània (que es pot visionar a sota de manera íntegra).
Un treball d’anàlisi realitzat per les investigadores Dra. Elisa Berdalet i Dra. Ana Sabatés, de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) i científics Dr. Josep-Maria Gili (ICM-CSIC), Dr. Antonio Turiel (ICM-CSIC), Dr. Rafael Sardá (ICM-CSIC), Dr. Josep Vila Subirós (UdG), Dr. Alberto Olivares (CEAB-CSIC), Dr. Jordi Solé (UB) i Dr. Josep Lloret (UdG).
Aquest estudi, “fet amb rigor i compromès amb la societat, amb el bé comú, és a dir amb el mar i sense cap mena de finançament i amb el que volem que contribueixi a que aquesta energia eòlica marina sigui realment sostenible, que esdevingui una transició energètica que no comprometi ni a la biodiversitat marina ni al paisatge ”, va assenyalar Lloret en la presentació de l’acte, va ser presentat tant als assistents a la sala teatral com a les persones que van seguir l’acte per streaming, per Berdalet i Sabatés.
La doctora Elisa va afirmar que “el canvi climàtic és un fet, com ho és que el nostre planeta s’està escalfant, i el motiu és per la crema, que ha anat augmentant sobretot des de 1950, de gran quantitat de combustibles fòssils, com el carbó o el petroli que fem servir en la nostra activitat humana”.
Aquesta crema de combustibles fòssils produeix un increment del CO2 a l’atmosfera “i el que passa a l’atmosfera té un equilibri amb l’aigua del mar”. Un equilibri que es trenca “provocant que l’aigua dels oceans es torni més àcida rebent les conseqüències organismes com els musclos, bivalves i els coralls”.
Tot seguit, Elisa Berdalet va explicar la necessitat que té el projecte d’un parc eòlic d’utilitzar grans cadenes (de grandària gegant) que serien necessàries per subjectar fermament cada molí del parc, que provocaria un veritable perjudici a la biodiversitat marina i que, per tant, la implantació d’un parc eòlic seria més adient fer-ho a la Mar del Nord que no pas a la Mediterrània.
I la doctora Ana Sabatés va explicar tot seguit el perquè, afirmant que “la Mediterrània és una plataforma continental estreta amb diversitat de fons de fang, sorra i roca, i la Mar del Nord es caracteritza per grans extensions de plataforma continental i poc profunda amb fondàries de menys de 30 metres”. Per tant, va afegir que “els espais adequats per a la implantació de la eòlica són relativament petits a la Mediterrània perquè ràpidament assoleixen una certa fondària, i això vol dir que l’eòlica ha de conviure amb altres usos com pot ser la pesca i el lleure”.
En quant a la biodiversitat, Sabatés va desvetllar que a la Mediterrània és mol alta, ja que “trobem entre el 4 i el 18% de totes les espècies descrites. Una dada prou rellevant si tenim en compte que la Mediterrània no arriba a l’1 per cent en superfície de tots els oceans”.
En aquest sentit, la investigadora va desvetllar una altra dada, “a la Mediterrània trobem 600 espècies de peixos i 22 de mamífers marins, mentre que a la Mar del Nord només s’hi troben 230 espècies de peixos i 19 de mamífers marins”, remarcant, a més, que “la biodiversitat a la Mediterrània està molt amenaçada pel canvi climàtic, la contaminació i la explotació”.
Després de detallar Ana Sabatés els impactes que tindria la implantació de l’eòlica marina sobre la fauna de la badia de Roses, es va iniciar un torn de preguntes, que va ser moderat per la periodista Cristina Valentí,entre el públic que va poder dirigir als científics assistents autors de l’estudi tots els seus dubtes a la possible implantació d’un parc eòlic.
