La IAEDEN-Salvem l’Empordà i la plataforma Grup en Defensa de la Gola del Fluvià denuncien en un comunicat dos anys d’inacció i una clara deixadesa de les seves competències per part de l’administració per aturar les activitats il·legals que es duen a terme en un espai protegit
Comunicat de les entitats ecologistes:
Des del 2021 el promotor del Fluvià Nàutic ha eliminat el dret de pas pel camí del Joncar i fa activitats econòmiques il·legals d’aparcament, càmping i amarraments que ofereix a la seva web.
L’àmbit del Fluvià Nàutic te una classificació urbanística de sòl no urbanitzable d’acord amb la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 29/4/2009 i la sentència del Tribunal Suprem del 20/12/2012. A més, com a no urbanitzable, forma part del sòl de protecció territorial del Pla Territorial Parcial de les Comarques de Girona i, com a sòl de protecció territorial, està inclòs en el Pla d’Espais de Interès Natural de Catalunya i Xarxa Natura 2000. Aquest àmbit també està sotmès a les disposicions del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, que el classifica com a sòl no urbanitzable costaner 1 i prohibeix la seva transformació urbanística. Entremig, el 2012, el promotor rep del govern de Madrid la concessió d’ús de “làmina d’aigua”.
Malgrat les clares sentències esmentades abans, i sense cap permís, a partir del juny del 2021, la promotora comença activitats il·legals d’aparcament, càmping i amarraments i anul·la el dret al camí que té la zona amb arguments que de cap de manera l’eximeixen de demanar els permisos pertinents a l’administració. A partir d’aquest moment, IAEDEN-Salvem l’Empordà i la plataforma ciutadana Grup en Defensa de la Gola del Fluvià presentem denúncies i queixes davant l’Ajuntament de Sant Pere Pescador i la Generalitat de Catalunya als departaments de Territori i al d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Després d’aquestes denúncies i queixes, l’actuació de les administracions en dos anys que han transcorregut són d’una clara deixadesa de les seves competències, permetent activitats il·legals en un espai especialment protegit a nivell de planejament per part d’aquestes mateixes administracions. A més, és difícil entendre que l’Ajuntament de Sant Pere Pescador no hagi aprovat una ordre de cessament d’activitat il·legal malgrat les denúncies fetes pels Agents Rurals i els informes que avalen amb ple dret que les activitats que es desenvolupen al Fluvià Marina no compten amb cap permís municipal i que la Generalitat permeti en un espai de la Xarxa Natura 2000 activitats i obres de caràcter il·legal sense cap mena d’actuació.
Davant aquesta situació i tenint en compte que aquest paratge de gran bellesa natural i valor ecològic es va aconseguir protegir amb l’esforç de moviments reivindicatius i d’administracions públiques, INSTEM QUE:
- L’Ajuntament de Sant Pere Pescador recuperi la prolongació del camí del Joncar com a camí d’ús públic.
- L’Ajuntament i les respectives administracions de la Generalitat aturin l’activitat econòmica il·legal del Fluvià Nàutic i que es dugui a terme les accions sancionadores pertinents per les obres il·legals realitzades, així com la restitució de la legalitat urbanística.
- L’administració pública adquireixi els terrenys del Fluvià Nàutic per mitjà del Conservatori del Litoral, es faci un concurs públic de projectes per regenerar tota la zona i aquesta esdevingui de nou un lloc acollidor de flora i fauna i un territori obert a totes les ciutadanes i ciutadans.
Una mica d’història
L’any 1975 el PGO preveu una urbanització a la desembocadura del riu. Rumasa, propietària dels terrenys, hi fa una xarxa de canals i un edifici de sis plantes. Rumasa fa fallida, el projecte no prospera i l’edifici queda inacabat.
Els moviments de protesta aturen la urbanització Port Llevant. Al seu lloc i entorns, s’hi crea el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà a l’any 1983.
Fluvià Marina segueix com terreny urbà i així ho considera el PEIN del 1992.
El 2001 la promotora Canales del Fluvià Nàutic SL, nova propietària, reprèn els tràmits per executar el Fluvià Nàutic, com a urbanització de luxe. L’IAEDEN interposa recurs d’alçada i recurs contenciós administratiu. El 2003 el Conseller de Política Territorial i Obres Publiques declara els terrenys no urbanitzables i el 2005 la Generalitat enderroca l’edifici.
La promotora demana ser indemnitzada si no es pot urbanitzar.
Els 2009 i 2012 les sentències Tribunal Superior de Justícia i Tribunal Suprem fallen en contra de la indemnització i declaren el sòl no urbanitzable pels seus valors ambientals i ecològics.
El juliol del 2012 el promotor rep del Ministerio de Medio Ambiente del govern estatal, una concessió “para uso y aprovechamiento de los canales de agua y pantalanes incluidos en el dominio público marítimo terrestre”. L’atorgament d’aquesta concessió no l’eximeix de les autoritzacions exigibles per part d’altres administracions.
Durant anys els terrenys han estat i segueixen abandonats, i la Generalitat i l’Ajuntament de Sant Pere Pescador no autoritzen cap projecte.
