El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors i el Patró Major de la Confraria de Roses, Antoni Abad, va protagonitzar la sisena edició del ‘Locus Amoenus’
Per celebrar el seu 25è aniversari l’Arxiu Municipal de Roses va crear el projecte ‘Locus Amoenus’, un tòpic literari llatí nascut a la poesia de Teòcrit i Virgili que descriu el paisatge ideal, enmig de la natura, amb bon temps i bona companyia, i que en la seva traducció del llatí significa ‘lloc agradable’, i que els arxivers municipals han convertit en una passejada pels records, pel patrimoni immaterial i per les experiències íntimes i subjectives de diferents persones dotant, d’aquesta manera, d’ànima espais i paisatges de Roses.
I el passat dissabte, el president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors i el Patró Major de la Confraria de Roses, Antoni Abad, va protagonitzar la sisena edició del ‘Locus Amoenus’, el qual va afirmar que el seu ‘lloc agradable’ “va des de la plaça del peix vella amb els estenedors de xarxes al davant fins a la Confraria passant pel barri dels pescadors”.
I el Patró Major dels pescador de Roses va explicar les seves vivències i la manera que ha evolucionat el sector pesquer de quan jo vaig néixer fins l’actualitat, i el canvi que ha fet Roses com a poble envers la pesca, “ja que va passar de ser eminentment pescador a donar un tomb cap al turisme i que ara tots dos sectors s’han aplegat en el projectes de ‘Roses Vila Marinera”.
Una part important de la vida d’Antoni Abab, segons va afirmar, “va transcorre en el que era el nucli de La Perola on hi havia el moll on jo anava amb el meu pare, i d’aquella època tinc molts records”.
I un d’aquests records que se l’ha quedat gravat amb en especial carinyo “i és quan a davant de la plaça Sant Pere, quan no hi havia platja, que era tota una riba el meu pare em deia, vinga va, tira una totxana al mar i agafarem un peix, i tirava la totxana a l’aigua et mullaves els turmells la tapaves amb les mans i trobaves un peix dins els forats, cosa que malauradament avui dia és impensable”.
En definitiva, Antoni Abad, va donar una visió als assistents d’aquest 6è ‘Locus Amoenus’ del que era la pesca, abans, “quan jo vaig néixer”, i del que és avui dia.
