Acord per millorar els ecosistemes fluvials de la Costa Brava Nord

Ecosistema fluvial de la Riera de Garbet a Llançà

L’Agència Catalana de l’Aigua i el Consorci Costa Brava signen un conveni de custòdia fluvial amb diversos ajuntaments i el Centre d’estudis dels rius mediterranis

Ecosistemes fluvials de la Costa Brava Nord
La Riera de Garbet, a Llançà

El consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha aprovat la  signatura d’un conveni de col·laboració amb el Consorci Costa Brava, els ajuntaments de Colera, Llança i el Port de la Selva (Alt Empordà) i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) per a la realització d’actuacions de conservació i millora dels ecosistemes fluvial (fluvials o lacustres) de la Costa Brava Nord.

Les institucions i entitats signants coincideixen en la necessitat d’impulsar actuacions per conservar i incrementar a llarg termini els valors ambientals dels ecosistemes fluvials de la Costa Brava nord . Cal recordar que aquests espais, en una proporció destacable, formen part de la Xarxa Natura 2000 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

Podes i esbrossades

El conveni aprovat té com a àmbit geogràfic els següents cursos fluvials, que discorren pels termes municipals de Colera, Llançà i el Port de la Selva (Alt Empordà): Riera de Molinàs (Torrent de l’Infern); Riera de Garbet; Riera de Llançà (Torrent de la Balmera); i Riera de Romanyac o Rubiés.

Els treballs consistiran, entre altres, en podes i esbrossades per afavorir la qualitat del port arbori; tala i arrencada d’espècies vegetals al·lòctones; eliminació de restes vegetals mitjançant trituració; i la creació o adaptació de biòtops per a la fauna o la reforestació del bosc de ribera.

Dos mesos de termini

L’execució dels treballs esmentats la coordinarà el CERM, de comú acord amb el Consorci de la Costa Brava i els ajuntaments implicats. En el termini màxim de dos mesos des de la presentació de la memòria per part del CERM, l’ACA es compromet a fixar les condicions d’execució, sense perjudici d’altres autoritzacions necessàries que preveu la legislació ambiental i que caldrà requerir atenent que part de les actuacions es volen portar a terme en Parcs Naturals.

Tot i estar poc estudiats, el caràcter temporal d’aquests ecosistemes ha contribuït a la seva excepcionalitat i riquesa biològica. La col·laboració entre administracions i entitats de custòdia del territori permet realitzat un seguiment acurat de les accions de conservació i millora que s’emprenguin, obtenint d’aquesta manera una informació valuosa per a emprendre noves actuacions de restauració del domini públic hidràulic, i també per facilitar aquest coneixement i la seva divulgació.

Exigència de la directiva marc de l’aigua

En aquest sentit, el conveni es considera una eina òptima per assegurar la col·laboració entre administracions per garantir una bona gestió i protecció permanent dels valors naturals, contribuint a la consecució del bon estat ecològic de les masses d’aigua que exigeix la Directiva Marc de l’Aigua.

Exit mobile version