Fira de la Rosa de Roses

Al cel se celebra un judici final per “culpa” de la rosinca Laia Tomàs

El Judici Final, de Laia Tomàs
Un moment de la presentació del llibre 'El Judici Final'

Laia Tomàs va presentar aquest passat dilluns el seu segon llibre, El Judici Final una historia inspirada en fets reals

L’Espai Z de la Biblioteca Jaume Vicens Vives de Roses es va quedar petit, aquest passat dilluns, per acollir la presentació del llibre El Judici Final, de la rosinca Laia Tomàs.

Després de ser presentats els ponents per part de la directora de la biblioteca, Pilar Cortés, el llibre va ser presentat a quatre veus, la de l’editor Cesc Pla, d’Edicions Tremendes, la pròpia autora, a més de l’il·lustrador de llibre, Muisés, que va llegir el uns passatges del llibre, i la compositora de la Banda Sonora Original de la novel·la, Madamme Mustash, tots dos membres de la companyia de teatre L’Aüc.

L’editor, després d’afirmar que Edicions Tremendes és el segon cop que publica un llibre de la Laia Tomàs, després que al 2019 veiés la llum En Gurp segons el món, va desvetllar que “des que la Laia ens va entrega El Judici Final  fins que s’ha publicat, ha passat un temps, i aquest llibre crec que ens fa molt grans com a editors, el primer de ‘En Gurp segons el món’ és bo, però aquest el supera perquè hi ha una maduresa literària, d’escriptura i d’escriptora”.

Una maduresa literària assolida per la Laia Tomàs en El Judici Final perquè com va confessar “ha estat un periple parir-lo”, per afirmar to seguit que “El Judici Final  és una novel·la d’humor que tracta de les religions del món però que no succeeix a la terra, sinó al cel”, i que per això “havia de crear tot un món, el pla urbanístic que englobés el paradís dels cristians, el paradís dels musulmans i el paradís dels jueus on passen les històries i s’entrellacen els personatges”.

I tot aquest món el va fer parar a la Laia Tomàs de continuar escrivint el llibre, “perquè no saps com, es converteix en un monstre en que els personatges et demanen coses, no paren de demanar i a mi em van atabalar, i vaig decidir oblidar-me del llibre durant un any per poder reflexionar a on volien anar a parar aquests personatges”.

Que com diu el seu enunciat El Judici Final, una historia inspirada en fets reals, està imbuït d’històries i personatges verídics, “i el que faig és una seqüela d’aquetes històries reals, una continuació del que va passar”
Una novel·la d’humor que quan la va tenir acabada, abans de passar-la a l’editorial “la vaig donar a llegir al meu entorn perquè em donessin la seva opinió, i el meu home es va fer un fart de riure llegint-la, però als meus pares no els va fer gota de gràcia, la qual cosa em va portar a fer uns canvis”, va afirmar la Laia.

La Laia Tomàs, com va dir ella mateixa, sempre ha estat envoltada de l’art, no en va és la filla de l’exdirector del Grup de Teatre de Roses, Ignasi Tomàs, i en aquest sentit va afirmar que “l’art ha de ser reivindicatiu, per això El Judici Final crítica, fa reflexionar i emociona”.

La presentació de El Judici Final va finalitzar amb un refrigeri al pati de la biblioteca no sense abans escoltar la seva BSO, composada per Madamme Mustash, i que tothom té el llibre pot escoltar en qualsevol gràcies al codi QR de la contraportada.