Juan Aguirre i Eva Amaral van presentar al Festival Sons del Món el seu nou treball, ‘Salto al color’
El duo Amaral, format per Juan Aguirre i Eva Amaral, pujaven a l’escenari de Sons del Món, passats pocs minuts després de les 10 de la nit, acompanyats de 4 músics per a presentar a la Ciutadella de Roses el seu nou disc ‘Salto al color’
A ritme de ‘Señales’ i després que els membres del grup estiguessin a lloc amb els seus instruments, es va albirar la figura de l’Eva amb un gran casc platejat, com si fos una metàfora de la mascareta que portava cadascú dels assistents a la Ciutadella de Roses. Sense descans, van interpretar ‘El Universo sobre mí’ i ‘Marta, Sebas, Guille y los demás’.
Un cop digerits els tres primers temes del concert, l’Eva va voler seure a la vora de l’escenari per estar més a prop del públic per agrair-li la seva assistència, “por venir a disfrutar de la música en directo, por venir a celebrar la vida, el amor y la suerte que tenemos de estar aquí”. Tot seguit, continuant asseguda va etzibar al respectable “estoy aquí sentada para demostraros que se puede bailar sentado”, convidant a tothom a ballar sense aixecar-se del seu seient.
Després de la seva demostració com ballar asseguts, l’Eva i en Juan van anar intercalant temes nous com ‘Bien alta la mirada’ o ‘Ruido’ intercalats amb temes clàssics com a ‘Revolución’ o la popular ‘Moriria per vós’.
Espectacular va ser el directe que va oferir l’Eva sense parar de ballar, saltar i animar al públic, amb Juan Aguirre, com és habitual en ell, mantenint-se en un segon pla mentre treia de la seva guitarra un so que només ell en sap fer-ho. Tot acompanyat de la bateria, el teclat, el baix i la corista.
Després d’una aclamada ‘Juguetes rotos’, Amaral va dedicar el següent tema al músic gallec Carlos Núñez, cantant un fragment de ‘Ondas do Mar de Vigo’, i el va dedicar “para todos aquellos que les facina el mar. Nosotros somos de Zaragoza, y no tenemos mar, por eso nos fascina tanto, y vosotros tenéis la suerte de vivir en Roses con el mar al lado”. Mentre l’Eva cantava es projectava un vídeo amb els dos components d’Amaral a la costa de Vigo.
L’última part del concert es va iniciar amb una potent ‘Kamikaze’, i va continuar amb unes èpiques ‘Hacia lo salvaje’ i ‘Halconera’, amb les quals semblava que donaven per finalitzat el concert.
Però no, perquè encara hi quedava una íntima versió de la seva coneguda cançó ‘Sin ti no soy nada’, seguida de ‘Salir corriendo’ per amb ‘Peces de colores’ dedicada “a todos aquellos peces que pintan de colores éste mundo que a veces es en blanco y negro”, Amaral va donar per finalitzat un concert ple d’energia i vitalitat.
