Antoni Abad, patró major de la Confraria de Pescadors de Roses i president de la Federació Nacional Catalana de Pescadors, va reivindicar recuperar les velles costums de la Festa, significant a la vegada que s’ha d’aprofitar el potencial únic que ofereix el món de la pesca
Passaven poc minuts de les 8 del vespre quan van sortir al balcó de l’Ajuntament de Roses l’l’alcalde Josep Maria Martínez, la regidora de Cultura i Festes, Sílvia Ripoll, i el patró major de la Confraria de Roses i president de la Federació Nacional Catalana de Pescadors, Antoni Abad.
D’aquesta manera, per segona vegada a la història s’inaugurava la Festa Major de Roses amb un pregó, “una fórmula que volem consolidar per a que esdevingui una tradició, començant la festa donant la veu al poble, i avui serà el nostre patró major, una persona estimada i respectada, la veu que obri la festa”.
I Antoni Abad, després d’agrair a l’Ajuntament que pensés en ell per ser el pregoner va afirmar que “la Festa Major també és una manera d’obrir el poble a qui ens visita. Tant als que fa anys que venen com als qui hi arriben per primera vegada. A tots, els volem fer sentir com a casa. Que vulguin tornar. Que entenguin que Roses no és només un lloc: és una manera de viure”. I en aquest punt va voler “recordar que hi ha tradicions que estem deixant enrere”, esmentat una de bon record per ell, “aquells àpats de Festa Major amb pollastre i escamarlans, un clàssic. Els meus pares m’explicaven com, en altres temps, el jovent participava a les cucanyes per veure si podien guanyar un ànec per fer un bon dinar. La gent estrenava roba nova, tothom anava a missa per la Mare de Déu d’agost… Avui dia, tot passa molt ràpid i alguns d’aquests costums es van perdent, potser és hora de tornar a posar-les en valor i transmetre-les als qui venen darrere, va reivindicar Antoni Abad.
I com a pescador, com a patró major de la Confraria de Roses, Abad va voler posar de relleu “una de les grans fortaleses del nostre poble: el mar. Durant molt temps vam viure-hi d’esquena. Però això ha canviat, i molt. Avui tornem a mirar cap al mar amb orgull, i des de l’Ajuntament s’estan fent passes decidides per aprofitar aquest potencial únic”.
El patró major va significar que “com a persona que ve del món del mar i de la pesca, no em puc imaginar Roses sense el seu port pesquer. Quan algú trepitja el poble, ja respira salitre, queda captivat pel blau intens de la nostra badia. I això, sumat a la gastronomia i a la feina dels nostres pescadors, ens fa créixer. No per quantitat, que potser no cal, sinó en qualitat”.
I parlant de la pesca, “no podem oblidar la Festa de Sant Pere i el suquet popular que hem recuperat, juntament amb la tirada de l’art, que ens porta als nostres orígens. Uns orígens que ens han marcat com a poble, amb una Ciutadella amb 25 segles d’història, des dels grecs que ja tenien la moneda encunyada amb una esfinx i unes roses, passant pels fenicis amb la ceràmica amb peces pintades o els romans, que ens van portar les salaons de peix”.
I un cop dit això, el patró major va acabar el seu pregó exclamant “amics i amigues, només us vull dir que sabem cap on anem i com anar-hi!”
Finalitzat el pregó, l’alcalde de Roses va animar a la gent a fer el compte enrere per llençar el petard que es sentir i que va donar per inaugurada la Festa Major de Roses 2025.
