El quinzè episodi del podcast analitza l’augment de la soledat no desitjada, especialment entre els joves de 16 a 25 anys, i alerta del cost social i econòmic creixent d’aquest fenomen als països occidentals
El darrer capítol del podcast Política és pedagogia, conduït per Antoni Salamanca i emès dimecres passat, va posar el focus en “l’epidèmia de soledats”, un fenomen que, segons va recordar, ja ha estat definit com una epidèmia per l’Institut de Salut Pública dels Estats Units l’any 2023 i que cada vegada preocupa més als països occidentals.
Durant el programa, Salamanca va destacar que ja són quatre els països occidentals que han creat un Ministeri de la Soledat per abordar aquesta problemàtica i va advertir que a Espanya el cost econòmic associat a aquesta situació ja ascendeix als 14.140 milions d’euros. En aquest sentit, va considerar que, malgrat que les institucions “comencen a reaccionar”, existeix el risc “d’arribar tard”, tal com, segons ell, “ha passat amb la crisi de l’habitatge o la situació de desesperança que viu part de la joventut”.
El conductor del podcast va voler començar diferenciant entre “soledat desitjada”, “soledat no desitjada” i “soledat induïda pel sistema”. Salamanca va assenyalar que habitualment, l’imaginari col·lectiu associa la soledat amb la gent gran -especialment dones grans que viuen soles-, però va remarcar que “actualment el fenomen creix de manera més ràpida i cruel entre els joves d’entre 16 i 25 anys”.
Segons va exposar, molts joves, tot i viure amb les seves famílies o estar envoltats de companys d’estudi o feina, manifesten sentiments de solitud. Salamanca va atribuir aquesta situació, juntament amb l’augment de depressions i suïcidis, a l’impacte de les xarxes socials i a l’addicció a les pantalles i als telèfons mòbils. “Paradoxalment, és la generació més connectada digitalment però també la més aïllada socialment”, va apuntar.
El programa també va abordar el que Salamanca va definir com a “soledat induïda”, relacionada amb l’individualisme i la tendència creixent a viure sol. En aquest punt, va reflexionar sobre “la contradicció que suposa que les noves generacions, tot i tenir més dificultats econòmiques per emancipar-se a causa dels baixos salaris i l’encariment de l’habitatge, continuïn apostant sovint per fórmules de vida individualitzades en comptes de compartir habitatge amb amics o altres persones”.
A més, va assegurar que el mateix mercat immobiliari “ha detectat aquesta tendència i l’ha convertit en negoci”, amb una oferta cada vegada més orientada a pisos petits i unifamiliars.
Salamanca també va voler posar sobre la taula el debat sobre la compatibilitat entre la solitud escollida en un entorn de relacions sanes i comunitàries i aquella soledat vinculada a modes i dinàmiques socials que, segons va afirmar, “només es poden permetre les persones amb una situació econòmica acomodada”.
Com a possibles solucions, el conductor del pòdcast va defensar la necessitat de reforçar “les xarxes comunitàries presencials”, fomentar la participació activa a les comunitats de veïns, impulsar cooperatives d’habitatge compartit i potenciar espais comuns i projectes de treball comunitari des de les institucions.
En aquest capítol també hi va participar Àngels Mateo, empresària jubilada i experta en publicitat i disseny gràfic, que va coincidir amb Salamanca en el fet que “el mateix sistema fa anys que sedueix la societat cap a l’individualisme”, sovint presentat sota l’aparença d’una soledat voluntària.
El podcast “Política és pedagogia” és un projecte produït i realitzat per Empordà TV amb el suport del diari digital ViladeRoses, el setmanari Empordà i el setmanari El Triangle.
Capítol 15 del podcast ‘Política és pedagogia’
