El pòdcast, emès per Empordà TV, reflexiona sobre la desafecció política i el desclassament com a terreny on l’extrema dreta pot créixer amb facilitat
El sisè capítol del pòdcast Política és pedagogia, conduït per Antoni Salamanca i emès dimecres passat per Empordà TV, va posar el focus en el concepte d’alienació, que l’autor acompanya amb el de desclassament per facilitar-ne la comprensió i analitzar alguns dels fenòmens socials i polítics que, segons ell, expliquen l’actual moment polític.
Salamanca va expressar novament la seva sorpresa davant el que considera una contradicció en el debat públic. Segons va assenyalar, mentre sovint es genera “molta alarma” sobre l’auge de l’extrema dreta i es multipliquen les narratives antifeixistes, el concepte d’alienació pràcticament ha desaparegut del debat polític i social.
En aquest sentit, va advertir que abans que arribi el suport electoral a opcions extremes hi ha un procés progressiu que sovint passa desapercebut. “Primer hi ha la desafecció política, després l’abstencionisme i l’anti-política, més tard el desclassament i finalment l’alienació”, va explicar. Segons Salamanca, és a partir d’aquest últim estadi que l’extrema dreta “ja pot passar el rasclet sense ni tan sols baixar de l’autobús”.
El conductor del pòdcast també va qüestionar el paper de les esquerres davant d’aquest fenomen. Segons va afirmar, fa temps que “estan badant, ignorant o relativitzant aquest forat social”, precisament entre capes de població que tradicionalment han estat el seu electorat. Per això considera paradoxal que posteriorment es mostri perplexitat quan aquests sectors acaben votant “contra els seus propis interessos”.
Durant el programa, Salamanca va remarcar que aquests processos d’alienació no són nous i que venen de lluny. A parer seu, s’han anat arrossegant durant anys sense que s’hagin abordat amb prou profunditat mitjançant accions de pedagogia social i comunitària. Entre altres elements, va defensar reforçar el teixit associatiu i combatre el que va definir com a analfabetisme social, mediàtic i polític.
Per contextualitzar el concepte, Salamanca va citar la definició de la Real Academia Española, que descriu l’alienació com la “limitació o condicionament de la personalitat imposats a l’individu o a la col·lectivitat per factors externs socials o econòmics”.
El pòdcast també va apuntar diversos factors que, segons l’analista, contribueixen avui a accelerar aquests processos. El primer és el creixement de persones que prefereixen desconnectar de l’actualitat perquè els genera angoixa. “Hi ha gent que directament no vol saber res del que passa”, va afirmar Salamanca.
Un segon factor és el progressiu aïllament de determinats sectors de la població, sovint amb xarxes familiars o comunitàries febles. Aquesta manca de vincles, va explicar, redueix la capacitat de suport davant situacions de marginació o exclusió social.
Finalment, el politòleg va apuntar la rapidesa dels canvis socials com un element clau. Segons va dir, transformacions tecnològiques, demogràfiques i ideològiques -com la digitalització generalitzada, la irrupció de la intel·ligència artificial o els debats sobre identitat de gènere- poden generar desconcert i angoixa en determinats sectors de la població.
En aquest context, va advertir que la digitalització total i l’expansió de la intel·ligència artificial podrien acabar provocant “una fractura social i generacional difícilment reversible” si no es gestionen adequadament.
El sisè episodi de Política és pedagogia se centra així en la necessitat, segons Salamanca, de recuperar el debat sobre l’alienació i reforçar la pedagogia social per evitar que l’augment de la desafecció política continuï ampliant el terreny favorable a opcions reaccionàries.
Capitol 6 del pòdcast ‘Política és pedagogia’
