L’Ajuntament de Navata aposta per equilibrar la conservació del territori amb un cert desenvolupament urbanístic, mentre que Pedret i Marzà opta per millores en el teixit urbà i la seva relació paisatgística amb l’entorn agroforestal
La Comissió territorial d’urbanisme de Girona, presidida pel secretari de l’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, va donar ahir el darrer vistiplau al nou planejament municipal de Navata i Pedret i Marzà, a l’Alt Empordà.
El municipi de Navata, amb 1.845 hectàrees de sòl, compta actualment amb 1.381 habitants i té el seu origen en un nucli urbà del segle XIII, amb una primera estructura urbana consolidada el segle XV que ha anat creixent al seu voltant, i amb un segon assentament que es comença a desenvolupar l’any 1989. També existeix la urbanització Torremirona, al voltant del camp de golf. El terme municipal es troba travessat per l’antiga N-260 i la seva variant, que transcorre pel nord del nucli urbà.
L’Ajuntament de Navata, amb el seu Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), proposa fomentar l’equilibri entre la conservació del territori i el seu desenvolupament urbanístic, transformant els actuals teixits urbans o ampliant-los.
Destaca la millora de les connexions de Navata a escala territorial, amb l’N-II i l’A-26, i a escala local, amb la urbanització del Golf de Torremirona, els nuclis de Can Miró i Canelles i la resta de camins que vertebren el terme municipal. Aquesta millora facilitarà l’accés dels veïns al sistema d’equipaments, majoritàriament situats al límit est del sòl urbà, i a les zones verdes repartides pels diferents assentaments urbans, però principalment ubicades a la urbanització-Golf de Torremirona.
Pel que fa a la transformació urbana, el POUM planteja actuacions per completar i recuperar camins i places. Per exemple, l’obtenció de terrenys per reubicar l’Ajuntament en un lloc significatiu del municipi i fàcilment accessible, l’eliminació de l’aparcament a l’interior del nucli històric o la compleció de la xarxa viària interna al sud-oest del nucli de Navata. La suma de totes aquestes actuacions dins del sòl urbà possibilitarà una oferta de 57 nous habitatges.
Pel que fa als nous creixements, el POUM proposa la construcció de 156 nous habitatges al nord del nucli de Navata, desenvolupant gradualment tres sectors residencials que el planejament vigent en part ja contemplava. Aquests tres sectors, a més, contribuiran a la connexió física amb la urbanització del Golf de Torremirona i a generar un nou front edificat al llarg de l’N-II.
La Comissió va aprovar definitivament el POUM, que ara es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), per a la seva entrada en vigor al dia següent.
Millora del teixit urbà i de la seva relació amb el paisatge
Pel que fa a Pedret i Marzà, comprèn una superfície de 864,14 hectàrees de sòl a la banda septentrional de la comarca de l’Alt Empordà i, amb 198 residents, té unes característiques fonamentalment agroforestals. La població, en la seva major part, es concentra al nucli de Marzà, el centre administratiu del municipi i estructurat al voltant de l’antic castell medieval i la seva plaça. El sector Puig del Mas, una petita urbanització de baixa densitat ubicada a l’altre costat de la via ferroviària Barcelona-Portbou, entre aquesta i l’N-260, completa l’estructura urbana de Marzà.
Al sud-est de Marzà es troba el petit nucli de Pedret, proper als Aiguamolls de l’Empordà i amb unes masies al voltant de l’església de Sant Esteve. A la banda nord de l’N-260, a l’altre costat de l’accés a Marzà, hi ha diverses edificacions destinades a activitat econòmica. Cal destacar també que l’abocador comarcal de l’Alt Empordà se situa al terme municipal de Pedret i Marzà.
L’estratègia del POUM passa per reordenar els nuclis existents millorant el teixit urbà i la seva relació paisatgística amb l’entorn rural, evitant nous creixements, atès que la capacitat actual (especialment de Marzà i del sector Puig del Mas) és suficient per absorbir els futurs creixements demogràfics. D’aquesta manera, es redueix el potencial desproporcionat d’habitatges que preveia el planejament anterior i s’opta per xifres molt més realistes, amb una previsió de construcció de 24 nous habitatges.
Pel que respecta a l’activitat econòmica, el POUM proposa reconèixer com a sector industrial amb un sostre màxim de 9.921 m2 la reordenació de les activitats existents al nord de l’N-260. També proposa fórmules de millora de la implantació i minimització del seu impacte paisatgístic.
Quant als espais oberts del municipi, el POUM planteja potenciar la configuració agroforestal i garantir els principals eixos de connexió ecològica amb la protecció de les zones d’especial interès natural dels Aiguamolls, tot preservant les àrees no aptes per a l’edificació i les zones inundables. Alhora, es plantegen mecanismes per encaixar paisatgísticament la singularitat de l’abocador comarcal en l’entorn. Així, es reconeix el pla especial urbanístic que l’ordena i que, a la vegada, s’està modificant.
La Comissió va donar conformitat al text refós del POUM, que ja es podrà publicar al DOGC i, conseqüentment, entrar en vigor.
