Un Pla de Protecció que afecta a un total de 17 poblacions de la Costa Brava, 8 de les quals pertanyen a l’Alt Empordà, entre d’elles, Roses
La Comissió de Territori de Catalunya ha aprovat definitivament el PDU de revisió de sòls no sostenibles del litoral de Girona, conegut com a Pla de protecció de la Costa Brava. Ara el Pla es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) perquè entri en vigor al dia següent.
Cal recordar que el PDU analitza àmbits dels municipis del litoral gironí on encara es podria construir però que no s’han arribat a desenvolupar, avalua la seva sostenibilitat i, si cal, proposa l’estratègia que es considera més adient per a cadascun d’ells.
En concret, el Pla director du a terme dos tipus d’actuacions:
- Revisió de la sostenibilitat de 201 sòls on es podria construir situats en els 17 municipis de la Costa Brava que no tenen el seu planejament adaptat al contingut del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines.
Es tracta de Portbou, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Sant Pere Pescador, l’Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes.
Concretament, s’han revisat 166 sectors de sòl urbanitzable i 35 àmbits de sòl urbà.
- Millora de la integració paisatgística dels sòls amb edificacions aïllades als 22 municipis litorals de Girona. Es fixen unes directrius d’integració paisatgística que s’hauran de complir a tots els municipis quan es vulguin construir habitatges aïllats (envoltats de jardí).
Criteris i estratègies del PDU
L’objectiu de l’anàlisi realitzada és verificar si la urbanització prevista a cada sòl es considera sostenible o no des de diversos punts de vista, com ara el respecte a la planificació territorial; la llunyania del nucli urbà; el respecte a la normativa de protecció sectorial i a la Llei de costes; l’impacte ambiental i el paisatgístic.
En conjunt, el Pla de Protecció de la Costa Brava aprovat evitarà la construcció de gairebé 15.000 habitatges en espais amb valor paisatgístic i ambiental, prop de la meitat dels que es podrien edificar amb el planejament municipal vigent.
Així doncs, el Pla proposa tres tipus d’actuacions, que es tradueixen legalment en normes, directrius o recomanacions que els municipis hauran de complir:
- Àmbits a extingir: El PDU aprovat proposa que 86 àmbits tornin a formar part de la xarxa d’espais oberts, atès que el seu desenvolupament suposaria una extrema contradicció amb els criteris de sostenibilitat que ha de tenir d’un assentament urbà.
Sumen un total de 916 hectàrees de superfície i s’hi impedeix la construcció d’uns 11.000 habitatges, a més dels que ja va desclassificar, anys enrere, el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC). Per als sectors a extingir on hi ha habitatges preexistents, s’ha establert que el planejament municipal podrà regular-los segons correspongui.
- Àmbits a modificar: Contradiuen alguns dels criteris per esdevenir un assentament urbà i es modifiquen alguns paràmetres com la superfície que abasta, els usos permesos, la densitat, l’edificabilitat, la tipologia dels edificis, la seva disposició o les cessions urbanístiques, entre d’altres.
Per tant, el Pla aposta per canviar les condicions de desenvolupament de 56 àmbits que sumen 559 ha i tenen un potencial de 6.830 habitatges. Amb els canvis introduïts, s’impedeix la construcció de gairebé 4.000 habitatges.
- Àmbits a mantenir: Són aquells que no entren en contradicció amb els criteris del PDU i, per tant, no es modifiquen. No obstant, se’ls posa com a condició que compleixin tot un seguit de directrius d’integració paisatgística quan es desenvolupin. Són 61 àmbits que sumen 436 ha i un potencial de 6.000 habitatges.
Millora de la integració paisatgística
A banda de revisar els 201 sòls d’extensió, el PDU fixa unes noves directrius d’integració paisatgística que s’hauran de complir en els 22 municipis afectats a l’hora de construir habitatges aïllats (envoltats de jardí) i amb pendent, tant si és a primera línia de mar com més endins del terme municipal.
