Des de l’inici de la Covid-19 s’han tractat en instal·lacions catalanes unes 4.000 tones de residus provinents de centres mèdics i hospitals, un 20% més del que es genera en un any sencer
El passat mes de maig es van tractar a Catalunya 1.190,68 tones de residus sanitaris, un 33% menys que durant l’abril, moment àlgid de la pandèmia per la Covid-19, en el transcurs del qual se’n van generar 1.776,47 tones. Entre març, abril i maig s’han tractat en instal·lacions catalanes 3.982,27 tones de residus provinents de centres mèdics, hospitalaris i d’altres, com hotels medicalitzats, un 20% més de residus sanitaris dels que es generen en un any sencer.
Durant el mes de maig, 395,39 tones les han tractat les empreses gestores autoritzades amb un procediment conegut com a autoclau. A través d’aquest procés els residus se sotmeten a unes condicions de temperatura i pressió suficients per provocar la seva esterilització, mitjançant la injecció de vapor d’aigua. Les plantes autoritzades, que són les habitualment ja gestionen aquest tipus de residu, han estat les de Cespa, a Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental); Consenur, a Constantí (Tarragonès); i TMA, a Terrassa (Vallès Occidental).
La resta, 795,29 tones, s’han tractat en determinades plantes de valorització energètica de residus municipals, com la de Mataró (Maresme), la de Sirusa, a Tarragona (Tarragonès), o la de Tersa, a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès). Han estat els considerats residus de baix risc -com bates o mascaretes-, gestionats d’acord amb els criteris establerts pel Ministeri de Sanitat i que ha permès l’ARC autoritzar temporalment aquesta gestió extraordinària perquè es pogués absorbir l’escreix.
La combinació dels processos d’autoclau i de valorització energètica ha permès absorbir la demanda excepcional i en cap moment el sistema de gestió de residus sanitaris s’ha saturat.
