Caçadors caçats

Carles Pàramo

Article de Carles Pàramo, enviat al Diari de Girona, Empordà TV i viladeroses.cat explicant el punt nº 6 aprovat al ple ordinari del mes de novembre i que feia referència a la relació de béns i drets afectats per l’expedient d’expropiació forçosa de la finca situada al carrer Almirall Federico Gravina, 101, i acceptar el mutu acord en la determinació del preu just proposat per l’Ajuntament.

Caçadors caçats

Carles PàramoSi bé el contingut de l’article publicat pel Diari de Girona el dia 1 d’octubre s’ajusta molt bé a la realitat, el seu titular, Roses paga 112.624€ per expropiar una finca on el promotor havia de fer una plaça, deixa un punt de confusió que em veig en la necessitat d’aclarir.
Mai hi ha hagut cap promotor concret obligat a cedir i urbanitzar la plaça en qüestió. Aquest sector no forma part de la típica promoció urbanística privada sinó que es refereix a un petit sector situat dins la Vila, entre els carrers Gran Via, Montserrat i Pompeu Fabra incloent els finals dels carrers Ramón i Cajal i Gravina.
Fem història. Segons los normes urbanístiques derivades del Pla General del 1986, ratificades el 1993 i mantingudes en el Pla d’Ordenació Urbana Municipal, POUM aprovat per CiU el 2007, aquest sector estava qualificat com a Unitat d’Actuació número 38, UA38 o Pla d’Actuació Gravina, PA Gravina, amb un únic objectiu, obtenir una petita plaça la cessió de la qual l’havien d’efectuar els propietaris integrats en el sector sense cap cost per a l’ajuntament.
L’obligació de compra, urbanització i cessió afectava a tothom per igual, independentment si el seu solar estava construït o no, i s’havia de finançar amb aportacions proporcionals a la superfície de cada propietat. Així, totes les llicències d’obres atorgades entre 1993 i 2010, fossin per a edificar de nou o per ampliar els edificis existents, varen ser donades prèvia constitució de la corresponent fiança o aval. Totes.
Què ha passat doncs per a que finalment Roses s’hagi vist obligat a expropiar la plaça?, doncs molt senzill, el Govern anterior, el quatripartit PSC-GIR-PP-ICV, en la seva voràgine urbanística, va canviar el POUM previst el 2007, aprovant-ne un de nou, amb els vots en contra de CiU, el 2010. En aquest nou POUM, entre moltes altres decisions de dubtosa objectivitat, varen fer desaparèixer el Sector, UA 38. Aquesta decisió va comportar, legalment, deslliurar tots els propietaris, no un sinó, repeteixo, tots, de l’obligació de cedir la plaça al poble de Roses amb la despesa al seu càrrec. Amb aquesta decisió, l’obligació va passar a l’ajuntament, qui, per imperatiu legal, ha comprat, expropiat, i haurà de d’urbanitzar l’espai amb un cost que voltarà els 200.000€.
I, continuo, si l’explicació és tan clara, per què neix la polèmica?, doncs molt senzill, perquè dos polítics locals, un ex PSC i l’altre d’ICV, membres del govern quatripartit, responsables del POUM del 2010 han estat intentant vendre una moto sobre un pretès tracte de favor per part de l’actual govern, moto que els polítics representants de Gent del Poble, fins darrera hora, els varen voler comprar.
Tothom te dret a fer de polític, només cal que un partit el presenti a unes eleccions però no tots els polítics són iguals. Hi ha, els demòcrates i els altres. Els que van a les institucions a construir i els que hi van pel contrari. N’hi ha que sempre pensen en positiu, tothom és bo fins que no es demostri el contrari. I els que van en sentit contrari, el Món és una merda i tothom és intrínsicament dolent, i prou!. A aquests darrers se’l podria aplicar la dita, en castellà, cree el ladrón que todos son de su condición.
I, ja que ens veiem obligats a parlar d’aquest tema, si fóssim del grup dels mal pensats, afirmaríem rotundament haver descobert un cas de presumpta corrupció i, si volguéssim arribar al fons de la qüestió, per a trobar la veritat, només ens caldria girar el focus acusador 180º. De seguit veuríem que els caçadors han resultat caçats.
Si el que s’ha intentat fer passar com a cas de corrupció només era una invenció per a fer mal cal que els implicats demanin disculpes però si encara algú pensa que sí, que hi va haver tracte de favor, ja sap qui n’és el responsable.

Carles Pàramo