L’Ajuntament rebutja el tancament de tres cales del Cap de Creus, denuncia que no se l’ha consultat i alerta de les conseqüències per a la pesca, el turisme nàutic i l’accés a la costa
L’Ajuntament de Cadaqués ha manifestat el seu rebuig frontal al projecte de reintroducció experimental de la foca monjo al Cap de Creus, presentat per la Secretaria de Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, que preveu situar a Cala Jugadora l’emplaçament preferent per desenvolupar aquesta iniciativa. El consistori denuncia que la proposta s’ha elaborat sense informar ni consultar prèviament l’administració municipal ni els sectors econòmics i socials afectats, malgrat que comportaria importants restriccions en l’ús i l’accés a una part del litoral de Cadaqués.
El projecte contempla la creació d’un recinte tancat que afectaria un total de tres cales, una actuació que requeriria modificar el Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) del Parc Natural de Cap de Creus per regular el trànsit marítim i impedir la presència d’embarcacions en aquests espais.
Des de l’Ajuntament consideren especialment greu que una iniciativa d’aquestes característiques, que afecta directament el mar del seu terme municipal i bona part de les activitats econòmiques vinculades al litoral, s’hagi plantejat sense comptar amb l’opinió del territori.
El consistori alerta de restriccions tant per mar com per terra
Un dels principals motius de preocupació de l’Ajuntament és que les limitacions previstes no afectarien únicament la navegació i el fondeig d’embarcacions, sinó que també podrien comportar restriccions per a les persones que habitualment accedeixen a peu a aquest sector del Cap de Creus.
En aquest sentit, el regidor de Serveis Marítims de Cadaqués, Manel Rahola, adverteix que «el tancament no només afectaria el mar. Un recinte com el que es proposa comportaria restringir l’accés a peu a la zona, privant a veïns, excursionistes i visitants d’un paratge del qual sempre n’han pogut gaudir lliurement».
A més de les conseqüències sobre l’accés públic a aquests espais naturals, el consistori alerta de l’impacte que les restriccions marítimes podrien tenir sobre diferents sectors econòmics del municipi.
Concretament, l’Ajuntament assenyala que la pesca professional, les empreses d’activitats nàutiques, els centres d’immersió i la flota de llaguts tradicionals es podrien veure directament perjudicats per les limitacions a la navegació i al fondeig. Unes afectacions que, segons el govern municipal, repercutirien sobre el conjunt de l’economia d’una població històricament vinculada al mar.
Pia Seriñana: «Una decisió d’aquesta transcendència no es pot prendre de manera unilateral»
L’alcaldessa de Cadaqués, Pia Seriñana, ha expressat el seu desacord amb la manera com s’ha plantejat el projecte i reclama que qualsevol actuació que modifiqui els usos tradicionals del litoral compti amb la participació dels municipis i dels sectors implicats.
«Una decisió d’aquesta transcendència no es pot prendre de manera unilateral. Qualsevol canvi que afecti d’una forma tan profunda els usos, els accessos i la relació de Cadaqués amb el seu territori, ha de comptar amb el consens dels municipis, entitats i sectors que formen part del Parc Natural i, molt especialment, amb la població que hi viu i hi desenvolupa la seva activitat», afirma l’alcaldessa.
Seriñana també lamenta que l’Ajuntament hagi conegut la proposta a través dels mitjans de comunicació, sense haver rebut prèviament cap comunicació oficial de la Generalitat.
«Ens n’hem assabentat pels mitjans de comunicació. És inacceptable que el Govern parli de tancar cales de Cadaqués sense ni tan sols haver parlat amb l’Ajuntament. Si hi ha alternatives que no perjudiquen ningú, com la de Cabrera, per què Cadaqués?», es pregunta l’alcaldessa.
Cabrera, una alternativa que evitaria noves restriccions al Cap de Creus
Un altre dels arguments que esgrimeix l’Ajuntament de Cadaqués per oposar-se al projecte és l’existència d’altres emplaçaments que, segons el consistori, podrien acollir aquesta iniciativa sense necessitat d’establir noves limitacions a les activitats marítimes.
En aquest sentit, l’administració municipal recorda que els mateixos defensors de la reintroducció de la foca monjo reconeixen que el Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, a les Illes Balears, ja disposa de zones on la navegació i el fondeig estan prohibits.
Per aquest motiu, el consistori considera que caldria valorar aquesta alternativa abans d’impulsar un projecte que comportaria modificar la regulació actual del Cap de Creus i restringir activitats que formen part de la vida quotidiana i de l’economia de Cadaqués.
L’alcaldessa també reivindica el compromís històric del municipi amb la preservació d’aquest espai natural i rebutja que es prenguin decisions sobre el seu futur sense escoltar la població.
«Cadaqués ha demostrat durant generacions el seu compromís amb el Cap de Creus. Precisament per això no acceptarem que se’n decideixi el futur sense comptar amb nosaltres ni que ens tractin com a simples espectadors. Decisions d’aquesta magnitud no es poden prendre des d’un despatx de Barcelona sense conèixer, escoltar i tenir en compte la realitat del territori», manifesta Seriñana.
L’Ajuntament exigeix aturar el projecte i qualsevol modificació del PRUG
Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Cadaqués reclama a la Generalitat que aturi immediatament qualsevol tràmit relacionat amb la reintroducció experimental de la foca monjo a Cala Jugadora i que informi formalment el municipi de totes les implicacions que podria comportar la iniciativa.
El consistori també exigeix que no es dugui a terme cap modificació del Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural de Cap de Creus que afecti la navegació, el fondeig d’embarcacions o l’accés a peu a la costa sense haver assolit prèviament un acord amb l’Ajuntament i els sectors afectats.
Amb aquest posicionament, el govern municipal deixa clar que no accepta que es decideixi el futur d’una part del litoral de Cadaqués sense la participació del municipi, i situa el consens territorial com una condició imprescindible abans de tirar endavant qualsevol canvi en la gestió d’aquest espai natural protegit.
