La Creu Roja Roses-Castelló d’Empúries va impulsar ahir dimarts una acció artística i de sensibilització al carrer per donar veu a històries reals de soledat no desitjada
Roses va acollir, ahir dimarts, una performance comunitària convertint diferents cadires pintades en altaveus de relats de soledat no desitjada. L’acció, impulsada per la Creu Roja Roses-Castelló d’Empúries, va tenir com a objectiu fer visible una realitat que afecta persones de totes les edats i condicions, però que continua amagada darrere del dia a dia i del ritme individualista de la societat actual.
Cada cadira representa una història. Algunes parlen de persones migrades que arriben al municipi sense xarxa social; d’altres, de gent gran que viu sola; i d’altres, de joves que, tot i estar envoltats de companys o família, no se senten compresos. “La soledat no desitjada és un sentiment, no una situació física”, va explicar Laura Agustí, coordinadora de la Creu Roja a Roses. “Pots tenir amics, pots tenir família, i igualment sentir-te completament sol”, va emfatitzar Agustí.
La iniciativa es va treballar conjuntament amb els grups de soledat que l’entitat acompanya des de fa un any i mig, així com amb estudiants dels instituts i del PTT (Pla de Transició al Treball) d’Empuriabrava. Els joves van tenir tingut un paper destacat, aportant relats propis i participant en la creació de les cadires. “Un dels col·lectius més vulnerables és el jovent”, va assenyalar la coordinadora, per afegir que “per això volíem que poguessin explicar la seva història i posar nom al que els passa.”
Entre els relats exposats hi ha casos de joves LGTBI que han viscut processos de solitud emocional, mares solteres que relaten l’aïllament durant la maternitat, o persones que, tot i estar envoltades de gent, no troben espais de comprensió. “La societat és molt individualista. Costa molt que la gent dediqui dos minuts a escoltar una història”, diu Agustí, remarcant el valor comunitari de la performance.
El programa de detecció i acompanyament de la soledat no desitjada va començar fa un any i mig a Roses amb un petit grup de gent gran. Actualment, ja s’hi han vinculat una vintena de persones, mentre que altres casos estan pendents d’incorporar-se al gener. La detecció prové tant de la tasca de la Creu Roja com de la coordinació amb serveis socials, el CAP i entitats del municipi. “La finalitat és crear xarxa, enxarxar les persones perquè deixin de viure la soledat en silenci”, explica la coordinadora.
L’acció d’ahir va voler ser, sobretot, un mirall i una invitació: seure, escoltar i reconèixer que la soledat no desitjada és una realitat compartida i, alhora, superable a través del vincle comunitari. “Tots ens aïllem una mica, però precisament per això cal fer passos per reconnectar”, va concloure Laura Agustí.
