Critiquen la falta de planificació de les administracions i reclamen una transició energètica realment sostenible
Científics, experts, representants dels sectors econòmics afectats i administracions es van unir ahir, en una jornada organitzada per l’Associació Stop Macro Parc Eòlic Marí a l’Auditori Espai Ter de Torroella de Montgrí, per expressar la seva gran preocupació pels impactes que provocarà el projecte de macro parc eòlic marí de la Costa Brava Nord.
Durant la jornada es van celebrar diverses taules rodones amb l’objectiu d’analitzar des de tots els punts de vista les conseqüències que tindrà la mega instal·lació si tira endavant. També es van sentir crítiques cap a la Generalitat per donar un aval a una proposta que no compta amb el consens del territori i que amb l’actual normativa a la mà no pot tirar endavant. Van criticar també la falta de planificació de les administracions i van reclamar una transició energètica realment sostenible.
Durant la taula rodona per analitzar els impactes en la biodiversitat hi van participar Rafael Sardà, investigador del CEAB-CSIC; Josep Maria Gili, investigador de l’Institut de Ciències del Mar- CSIC; Boris Weitzmann, biòleg; Núria Raventós biòloga marina i membre de Sos Costa Brava; Jaume Darné, enginyer de Telecomunicació; Agustí Pérez, catedràtic de l’escola de camins de BCN; i Marc Casadellà, president Parc natural del Montgrí , les Illes Medes i el Baix Ter. Van manifestar que el macro parc no encaixa en la zona ( anomenada Leba 2) perquè es tracta d’una àrea envoltada de tres parcs naturals d’una extrema fragilitat ambiental. Sardá va apel·lar al principi de precaució que, segons va dir, s’ha d’aplicar per llei quan no hi ha dades evidents que indiquin que el macro projecte no afectarà la biodiversitat. També va recordat que hi ha un mandat europeu que diu que al 2030 s’ha d’haver protegir el 30% de l’espai marí (ara només n’hi ha el 12%) i va dir que el més lògic seria fer-ho augmentant la franja dels actuals parcs naturals, la qual cosa xocaria amb el macro parc eòlic marí projectat. En aquest sentit l’investigador del CSIC va reclamar un Parc Nacional dels canons de l’Empordà que evitaria la industrialització de la zona amb una mega instal·lació com la que es planteja. Va assegurar Sardá que “cal pensar en la conservació de la zona i no en la seva industrialització”. Agustí Pérez va reclamar planificació i va explicar que a altres països un procés d’aquest tipus és llarg, dura uns 8 o 10 anys i es pacta com, per exemple, a la costa oest d’EUA o a Colòmbia on abans es decideix com es fa i on es fa una instal·lació d’aquest tipus. Marc Casadellà va destacar l’esforç per protegir i potenciar la biodiversitat que fan les empreses adherides a la Carta Europa de Turisme Sostenible que a finals del 2016 va obtenir el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Un esforç que, segons va dir, xocaria amb un macro parc eòlic marí que trencaria els valors que s’estan treballant.
A la taula rodona per analitzar els impactes en els sectors econòmics van participar Narcís Poch, coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques gironines; Francesc Camps, secretari de la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter; Pere Estradera, president de Confraria pescadors de l’ Estartit i del GALP; Salvador Manera, pescador artesanal i president del pla de cogestió Golf de Roses Cap de Creus; Josep Maria Pla, empresari turístic; Rai Roca, gerent del Club Nàutic l’Escala; Joan Company, president del Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya; i Míriam Prat, presidenta de l’Associació de Centres de Submarinisme de la Costa Brava . Manera va assegurar que el Golf de Roses és d’una gran riquesa d’espècies i això desapareixerà degut als cables no soterrats i als electromagnetismes i sorolls que emetran els aerogeneradors .Joan Company va explicar que amb el macro parc els immobles perdran valor ja que la Costa Brava perdrà el seu horitzó natural i un dels seus principals atractius, que és el paisatge. Josep Maria Pla va alertar de la pèrdua d’identitat d’una gran destinació turística de primer ordre. També va explicar que el sector turístic quedarà molt afectat amb la desaparició del seu principal actiu: el paisatge de la Costa Brava; i ha afegit que donada l’estructura del mercat de treball de l’Empordà és un gran risc la instal·lació d’un macro parc eòlic marí per les possibles conseqüències al sector que ocupa pràcticament el 50% de la població de l’Alt i Baix Empordà. Francesc Camps, va explicar que la situació d’ara li recorda el que va passar fa 60 anys amb el transvasament d’aigua del Ter, “ens venen a imposar un altre projecte desaforat al territori i ens preocupa”. Narcís Poch, va afirmat que la MAT que caldrà per evacuar l’energia fins a Santa Llogaia obre la porta a poder connectar en xarxa molts parcs fotovoltaics i “suposarà un canvi molt sever del paisatge de la plana agrícola i es perdrà la capacitat de tenir sobirania alimentària”. Rai Roca, va assenyalar que aquesta part de la Costa Brava és un destí nàutic de primer ordre en el Mediterrani per on hi transiten 11 mil embarcacions l’any i representarà una devaluació del valor del destí nàutic per la via directa. Míriam Prat va manifestar que “la nostra activitat depèn molt de la qualitat de la biodiversitat de l’espai” i ha destacat l’esforç que fan les empreses de submarinisme per ser sostenibles fet que es contradiu amb la possible instal·lació d’un gran parc eòlic.
La taula rodona sobre els impactes en el paisatge va comptar amb Javi Martín, Doctor en Geografia; Josep Capellà, assessor turístic; Josep Espigulé, educador ambiental; Josep Vila, director del Campus de Patrimoni de la UdG; i Joaquim Tremoleda, arqueòleg i historiador. Tots cinc van coincidir a assenyalar que la descarbonització no pot ser a costa del paisatge i han criticat el fet que es fan lleis proteccionistes però després no es compleixen o només es compleixen quan interessa a les administracions. Javi Martín va dir que cal tenir en compte els valors intangibles del paisatge. Josep Capellà va assenyalar que el medi natural és un dels aspectes claus a l’hora d’escollir un destí turístic i també va afirmar que “una alteració del paisatge ben conservat que ha estat referent a la Costa Brava és una pèrdua clara de competitivitat” . Josep Vila va assenyalar que una destrucció del paisatge s’identifica amb la destrucció de la identitat. També va dir que els espais d’alt valor paisatgístic sovint mantenen una gran biodiversitat i ha recordat que “tenim un conveni europeu del paisatge, i una llei del paisatge que reconeix els valors i la seva importància, i no es pot fer un tractament superficial. A nivell internacional el que domina és recuperar ecosistemes no destruir-lo”.
I finalment, a la taula d’administracions hi van participar Carles Pi, alcalde de Pals; Josep Martinoy, segon tinent d’alcalde de Torroella; Xavier Dilmé, vicepresident del consell comarcal del baix empordà; Agustí Badosa, alcalde sant Pere Pescador i vicepresident consell comarcal alt empordà; i Dani Cornellà, president de la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament de Catalunya. Carles Pi va demanar a la Generalitat que es defineixi davant el macro parc de la mateixa manera que ho han fet els ajuntaments i ha lamentat que no s’hagi convocat a les administracions locals afectades per donar explicacions . Agustí Badosa va manifestar que “estem en un atzucac perquè no s’ha fet un pla territorial d’energies renovables”. Xavier Dilmé, va indicar que el debat no és energies renovables sí, energies renovables no, sinó com s’han d’implantar aquestes energies a l’Empordà. També ha demanat a la Generalitat que es pronunciï clarament i no a través d’aparicions als mitjans. Josep Martinoy, va afirmar que “ara tot són presses”. Per la seva banda, Dani Cornellà, va considerar important que hi hagi una planificació i que actualment s’aposta per un model sense debat.
L’acte va comptar també amb la participació del primer tinent d’alcalde de Torroella de Montgrí, Marc Calvet, del vicepresident de l’Associació Stop Macro parc eòlic marí, Jordi Ponjoan, i del consultor en comunicació, Pau Canaleta que va ser l’encarregat de fer la cloenda.
