Vagi per davant tot el meu respecte, reconeixement (i fins i tot admiració) a la campanya publicitària d’una empresa energètica, doncs va més enllà fins i tot del que entenem per màrqueting verd, doncs va acompanyada d’uns continguts i d’un fer pedagogia que ja m’agradaria veure’ls a nivell institucional. A aquesta campanya s’hi han afegit altres empreses, amb un format similar, cosa lògica atès el dèficit que portem de pedagogia ambiental, energètica i climàtica.
Ara bé, dit això i reconeixent el mèrit d’aquesta iniciativa privada, resulta molt barroer i oportunista, que un seguit, esperem no sigui en cascada (si es posa de moda), d’administracions, científics i polítics, estiguin començant a incorporar com a propi aquest discurs, el de la “revolució de les teulades”, portant l’aigua al molí del seus interessos i convertint aquesta alternativa energètica, en políticament correcte, com si realment la transició energètica que necessitem i que ells estan encapçalant, vingués donada per aquesta suposada revolució. Estem parlant òbviament de l’energia solar fotovoltaica.
Anem a pams. Es sabut i hi ha dades publicades a Catalunya per diferents autors, que encara que a tots els habitatges de Catalunya, s’instal·lessin plaques solars, només amb aquesta alternativa no arribaríem al 20% del que es necessita per cobrir les necessitats energètiques en renovables que tindrà Catalunya els proper anys (si volem complir amb els acords europeus de 2030 i 2050). Aquest 20%, a tot estirar, pot arribar al 25% si sumem totes les instal·lacions i edificis municipals dels 947 ajuntaments de Catalunya. Doncs be, encara quedaria el 75% per cobrir. Tot en la hipòtesis de que tots els edificis, o sigui el 100% de les llars ho puguin fer, i que el 100% dels ajuntaments puguin instal·lar plaques a totes les teulades dels seus edificis, doncs no totes son solelles. Dos matisos molt importants!!
Doncs be, està compartit en el sector dels instal·ladors, que si els preus de la instal·lació no estan força subvencionats, el percentatge de llars que es poden permetre aquesta despesa, per inversió que sigui, a molt estirar, en algunes localitats pot arribar al 10% i en poblacions de més renda, al 20%. Òbviament aquestes xifres seran molt millors que les d’ara, resulten un mercat molt profitós per les empreses d’energies renovables, però òbviament amb això no arribem ni a la cantonada.
Curiosament, segueix sent un misteri i un tabú, ara ja convertit en políticament incorrecte, parlar, preguntar, proposar o obertament demanar per la urgent implementació de l’energia eòlica (sigui terra endins o sigui eòlica marina), doncs tot son obstacles, rebuig, problemes, reglamentació, permisos, moratòries, campanyes en contra, etc.). Òbviament atenent-nos al mapa eòlic de Catalunya (es a dir, on bufa el vent) i a criteris de solidaritat territorial. No saturar més les Terres de l’Ebre, la Terra Alta, etc. que ja assumeixen una altíssima quota d’eòlica i veure que passa amb les comarques gironines i l’Empordà, que sembla tinguin exempció per casuística divina.
En definitiva, es sabut en estudis tècnics publicats, que el 75% restant de renovables, si es que volem assumir el tancament de les nuclears a les dates previstes i a la reducció de combustibles fòssils, amb els percentatges establerts per 2030 i de neutralització d’emissions pel 2050, han de venir de l’energia eòlica.
Doncs be, comença a introduir-se i repetir-se, aquest nou any, un discurs monotemàtic amb la revolució de les teulades, que no ens agrada gens. Ni ens agrada que certs científics només parlin de les teulades, com si l’eòlica no existís, ni que molts ajuntaments i consells comarcals estiguin venent la transició energètica vinculant-la únicament a plaques als edificis municipals. Atès que estem a un any de les properes eleccions municipals es evident l’objectiu electoral que es persegueix…lluir unes instal·lacions que seran vistoses, però que seran un engany energètic quan el gruix de la població de cada localitat, no te capacitat econòmica per fer-ho.
I el mateix cal dir de les comunitats energètiques locals, si únicament en creen segons algunes estimacions, un 10% dels ajuntaments? com es pot fer la transició energètica a Catalunya?. Per altra banda, si ja es greu obviar o menystenir l’energia eòlica, no ho es menys descartar altres alternatives menors, però que poden tenir un paper també a algunes zones determinades (geotèrmica i biomassa).
Per acabar. Si ja es un engany fer passar la transició energètica únicament a través de l’energia solar, més engany es fer passar l’emergència climàtica com transició energètica. Aquestes alçades, resulta un insult a la intel·ligència. Doncs es sabut, conegut, reconegut, publicat, repetit i compartit a tots nivells oficials i científics, que la lluita per l’emergència climàtica, te dos fronts, un el de la mitigació (transició energètica) i altre el de l’adaptació (prevenció de riscos). Intentar amputar a l’opinió pública empordanesa (especialment) aquest segon aspecte, es posar en bandeja més descrèdit encara, del que ja tenim (i es molt) amb l’emergència climàtica, que poca gent se la creu.
Dit això, no estem suggerint no apostar per l’energia solar, al contrari, el que ha de fer la ciutadania, es reclamar al seu ajuntament, que la Generalitat aporti part dels 80 milions d’euros que ingressarà aquest any per l’impost de CO2 de vehicles, que han d’anar destinats a la lluita per l’emergència climàtica i la transició energètica. Més 65 milions que ja ha recaptat aquest darrer any. No cal esperar als fons Next Generation, la Generalitat ja te recursos propis per dotar d’ajuts als ajuntaments, per tal que aquests subvencionin la instal·lació de plaques solars. Si a més els propis ajuntaments volen bonificar el 90% de l’IBI, per afavorir encara més l’empenta en la instal·lació de plaques solars, millor que millor. Però si us plau, no fem màrqueting electoral amb les teulades, oblidant i criminalitzant l’energia eòlica, doncs això ens porta a dependre de les renovables d’Aragó, no tancar les nuclears i seguir amb els combustibles fòssils.
Antoni Salamanca
Consultor i divulgador ambiental especialitzat en emergència climàtica
