L’agró blanc i el bernat pescaire fan el niu per primera vegada al Parc Natural de Aiguamolls de l’Empordà
Personal tècnic del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà ha localitzat fins aquest dilluns quatre nius d’agró blanc (Ardea alba) i dos de bernat pescaire (Ardea cinerea) enmig d’una colònia d’una trentena de nius d’agró roig (Ardea purpurea). Aquesta colònia mixta es troba en un dels ambients de canyissar de la Reserva Integral de les Llaunes. És el primer cop que ens constata la nidificació de l’agró blanc i del bernat pescaire al parc natural.
Continuen les prospeccions
Ja a començaments del mes de maig es van fer observacions d’exemplars d’agró blanc i de bernat pescaire portant material a la colònia per construir nius. Per això es va decidir fer una inspecció més detallada de la colònia al cap d’uns dies que va permetre confirmar-ne l’existència i comprovar que els nius ja estaven ocupats, amb els ocells covant.
Les observacions formen part del seguiment ornitològic habitual del parc natural, tant pel que fa a les aus hivernants com a les reproductores. D’aquesta forma es monitoritzen les poblacions de les espècies protegides, fet que ens permet conèixer l’evolució i adaptar les mesures de gestió a la seva conservació. Actualment el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà supera les cent espècies d’ocells reproductors. Fins a finals de primavera es prospectaran les altres colònies d’agró roig del parc natural i no es descarta que es puguin trobar altres nius d’agró blanc o de bernat pescaire.
La recuperació de l’agró blanc
A Catalunya l’agró blanc fins ara només criava al Delta de l’Ebre, on fa vint anys que és un reproductor regular. Es tracta d’una espècie que ha experimentat un increment poblacional important a Europa durant les darreres dècades. A començaments del segle XX havia pràcticament desaparegut per la persecució directa. Als Aiguamolls de l’Empordà és un migrador i hivernant que s’ha anat fent cada vegada més comú, amb l’observació fins i tot d’alguns exemplars estiuejants no reproductors.
La nidificació d’aquesta au és un fet interessant fins i tot a nivell ibèric. Enguany hi ha hagut també indicis de cria al Delta del Llobregat, fins al moment no concretats. D’aquesta manera, sembla confirmar-se una expansió de la seva àrea de distribució des dels àmbits originaris de l’espècie a l’Europa oriental, on niava de forma abundant a Hongria i cap a l’est, vers l’Europa occidental, a través dels aiguamolls mediterranis, des d’on va arribar al delta de l’Ebre i ara, anys després, als Aiguamolls.
La població hivernant d’agró blanc també va en augment moderat, amb una mitjana de 956 exemplars cada hivern durant els darrers 12 anys, amb 1068 exemplars el gener de 2020 i 1061 el gener de 2019.
El bernat pescaire augmenta la distribució
El bernat pescaire (Ardea cinerea) és una espècie més comuna i ben distribuïda a Catalunya, amb un bon nombre de colònies a les demarcacions de Lleida i de Barcelona, a més del Delta de l’Ebre. També s’està observant un increment de la seva distribució, amb l’aparició recent de noves colònies. Tot i ser una espècie abundant als Aiguamolls de l’Empordà durant bona part de l’any, fins ara no s’havia comprovat la seva nidificació i només es disposa de dades antigues sense confirmar.
Totes dues espècies són del grup dels ardeids, un grup d’ocells piscívors, típics de rius i aiguamolls. Es caracteritzen per tenir unes potes llargues per caminar per l’aigua, i un coll llarg que, amb el bec en forma d’arpó, utilitzen per capturar les seves preses.
