“Espero Gata que en aquesta ocasió no et posis a fer broma com la última vegada, sobre el Kit de supervivència el mateix dia de l’apagada”. Quina casualitat, oi? I que ho diguis Poirot, una bona jugada del destí periodístic i els follets elèctrics de la Ursula Von der Leyen, que es va fregar les mans amb aquesta apagada. Per cert, vols dir que no va ser ella, la que la va provocar, perquè ara tothom corri a comprar-se el Kit? Miauuuuuuu
La veritat es que com dona molt de sí l’apagada, d’aquí dir-li llum a la foscor, doncs gràcies al fiasco, sigui quina sigui la causa (el misteri de la Santíssima Trinitat) en matèria d’informació van quedar ben il·luminats tan el Govern central, la Generalitat, com els ajuntaments. Anem a veure com es van viure aquelles hores, a la llum de la foscor, la manca d’informació, i les gambes del cap de Creus, doncs ni foscor ni hòsties, que aquí la gastronomia és la reina i si cal fer un “pont” a la conducció de gas, per poder encendre els fogons, com a algun restaurant es va fer…es fa, què carai, que no estem a Lepe, sinó a L’Empordà. Juntament amb la gastronomia, veurem el tipus de converses, contes, acudits directes, sense mòbil, ni pantalles, que ens va regalar l’apagada. Com quan es queda el micro obert als polítics sense saber-ho. Miauuuuu!
La llanterna sense piles. Com bona llei de Murphy,la gran majoria de gent va intentar fer ús de llanternes, però oh! les piles estaven esgotades o no tenien piles. Primers estirabots i carreres a comprar piles que es van esgotar ràpidament. Molts van optar per les espelmes i alguns pels ciris, que van volar d’alguna església…miauuuuu!. Som així. Ens pot el Top Manta! Però els més espavilats van pensar en gran i es van agenciar canelobres, que no tots els dies hi ha una apagada.
El Menú o la Carta. Moltsestrangers es pensaven que estaven en un rodatge de pel·lícula, doncs com cada dos per tres, sobre tot a Roses, muntem performances i escape-rooms, ja us podeu imaginar. Uns a l’entrar a un restaurant volien comprovar si tenien menú o carta. El cambrer, ofuscat per la foscor, els hi va dir “si un cas els hi farem un “bocato di cardinale” (ara que lo del Papa està de moda). Això per trencar el gel (o la foscor), al final els hi van fer un bocata de calamars en conserva (sense conservar has d’anar a Saragossa).
La llista dels postres. Tarta Tatin? No, Tarta Putin. Putin, Trump, Netanyahu, Orban, Meloni, Le Pen, Farage, Bukele, Abascal, etc…la llista dels postres va creixent i més si amb la foscor todos los gatos son pardos, miauuuuuuu. Quan més ens inflem en el primer i segon plat, o sigui, centre-dreta i centre-esquerra, o sigui, la classe política, políticament correcte, més a tocar tenim postres escatològics. Ja li deia el Bulli a la Bulla, no juguem tan amb foc que si no sabem fer anar els fogons, al final ens cremarem. (Nota de la IA: Els fogons son les institucions, governs, diputacions, ajuntaments, etc.)
Cambrers (i cambreres) xistos@s “Pipas, chicles, caramelos, palomitas, gominolas”, això es el que cridava un cambrer, intentant cridar l’atenció al bell mig de l’apagada, al carrer Sant Sebastià, allà on tots els francesos (i franceses) van a parar. Algun fins i tot estava disposat a fer striptease, doncs amb el sou que cobra s’ho pot permetre (ja sabeu, una ma davant i una darrera). Altres, es volien cremar a lo bonzo, però els nous agents cívics que passaven per allà en aquell moment, li van dir, “hòstia tio, que acabem de començar, no ens fotis en aquest marrón”.
La responsable de l’apagada. Tanta investigació sobre les causes, tanta alarma sobre l’energia renovable i la nuclear (quelcom que a l’Empordà no sabem que són ni l’una ni l’altre, doncs tenim energia gratis; bé això es el que diuen els de les plataformes “Aquí no”) i el mateix dia (o nit, per qui la va passar a les fosques), ja se sabia qui va ser la responsable. Una dona jove, amb DNI verificat i que ella mateixa va penjar a les xarxes socials. El seu nom: Luz Cuesta Mogollón. Òbviament aquesta dona, no serà mai benvinguda a Roses i menys a un Hotel sense plaques solars a la seva teulada.
Oportunitat per lligar. Ja sabeu que per la nit “todos los gatos son pardos”. Us ho dic i repeteixo, i verifico jo, la Gata Christie, doncs cal aprofitar les ocasions i aquesta era bona. Com molta gent no tenia el mòbil operatiu, depenia d’altres que per sort el tenien i això es un recurs ideal. Em pots deixar fer una trucada? Em pots enviar un watsapp? Si carinyo, i si et sembla prenem una copa. També hi havien espavilats, que volien fer-se una selfie a les fosques, que de tot hi ha a la vinya del Sr.(o Sra.). De fet, fer-se una selfie a les fosques amb el mòbil sense cobertura, va ser la màxima aspiració de la Generació Z i trending tòpic quan va tornar la llum. Som així.
Els diferents tipus de cervesa
Es normal topar-se amb algú que encara no sap la diferencia entre una copa i una copa menstrual? Una canya o una conya? Pene (de pasta) i penis (genital). Doncs en els casos d’apagada això s’accentua, si córrer l’alcohol i al final tenim una Torre de Babel.
Em pot portar una copa deia un? I el cambrer li portava una pastanaga. Voldria menjar alguna cosa, senyor? Sí, porti’m una capsa d’ibuprofeno (?). Senyor, que això no es una farmàcia. Això serà per vostè, jo a la meva dona, sempre li dic que vaig a fer una gestió a la farmàcia. Llavors vostè potser em volia demanar un gin-tònic. Exacte!
La masturbació durant l’apagada Molt interessant sentir, sense pels a la llengua, parlar sobre masturbació en les converses a les fosques. Estava parlant amb un home o pot ser era dona? (ara mai se sap, amb això del no binari) amic d’un amic o amiga (que mai se sap amb això queer ), a qui havia proposat si volia trobar-se amb mi per parlar de sexe, però això del sexe oral avui està mal vist (i més a la foscor) i vàrem decidir parlar només de masturbació. Al parlar-hi, em vaig fixar en la facilitat amb què les paraules em sortien de la boca. Ni tan sols em vaig posar vermella. Clar, era fosc, que innocent, Gata!
L’augment de natalitat. No fa falta ser expert en sexologia, erotisme ni eròtica del poder per saber que nou mesos després de l’apagada, hi haurà un nou baby-boom. O sigui que si els fets del 28 d’abril, van ajudar a anar al catre, a finals de gener del 2026, tindrem que preparar un bon calendari de batejos, bressols, bolquers, etc. I tot, també ajuda, atès que a les farmàcies, apart del paper higiènic, se’ls hi van acabar els condoms ràpidament. Gràcies a aquest boom de natalitat, tornarem a tenir ma d’obra autòctona i no caldrà tanta immigració. Clar que, això a L’Empordà no ens interessa, que si no el marge de beneficis disminueix i els de “Open Arms”, es quedarien sense propina.
Els serveis (WC) Al fons a la dreta, i després la primera a l’esquerra. Això en circumstàncies normals, es lo normal, però amb una apagada es un viaje a lo desconocido, una aventura, quasi una carrera d’obstacles. En més d’un lloc varen tenir que avisar als bombers, doncs més d’un es va perdre, altres es van estimbar escales avall, altres es van confondre i van entrar en el WC equivocat i poc va faltar per que algú ho interpretés com assetjament sexual i avisar als Mossos. El problema va ser més greu als sopars d’intercanvi de parelles, que es van convocar espontàniament, doncs en algun cas, la foscor va fer que l’intercanvi fos amb la mateixa parella.
Un ajuntament a dos veles. I com es va viure això a l’ajuntament? Doncs va anar per barris. Al barri del Govern, l’apagada se’ls hi va fer curta. Era un bon moment per carregar piles (en sentit figurat, no real) amb tanta pilona New Jersey i era un bon moment per desconnectar (la ment, no la llum que ja ho estava). A la oposició se li va fer llarga, doncs no podien fer comunicats ni a les xarxes, ni a la TV. Els funcionaris van ser els que millor s’ho van prendre, doncs ja estan acostumats a les apagades, la foscor, les tenebres i van aprofitar per fer un escape-room. Els tècnics més competents de protecció civil no sabem com haguessin reaccionat, doncs hores d’ara no sabem si tenim tècnics competents de protecció civil.
La Gata Christie
