Coses que passen (amb els resultats del 25 N)

Francesc Giner

ginerComenço aquest article com no podia ser d’altra manera: fent una petita reflexió del que ha passat i dels resultats finals de les eleccions de la Generalitat. En primer lloc, felicito CiU per haver-les guanyat de llarg i haver aconseguit  més del doble de parlamentaris  que la segona força política, ERC. És per això que considero que en un país plural com el nostre, on es presenten fins a vuit forces polítiques amb possibilitats d’entrar al Parlament —que ja els agradaria a d’altres tenir—, treure aquesta àmplia majoria és senzillament admirable.

Que la segona força política sigui ERC, afavoreix la creació d’un front nacional que junt amb ICV i la nova força, la CUP, fa que hi hagi una majoria parlamentària que ens porti directament al dret a decidir. Crec que els catalanistes ens hem de felicitar pel resultat. A tots aquells que només veuen que CiU ha patit una forta davallada i que és el perdedor moral de les eleccions, només els vull recordar que ha obtingut 1.112.341 vots. Les forces unionistes (PP-PSC-C,s), que qualifiquen els resultats com a fracàs, no arriben al resultat de Mas ni sumant-se totes plegades.

No em vull deixar de felicitar també l’autèntica força guanyadora moral d’aquestes eleccions, que és ERC. Penso que els republicans s’ho mereixen. Són una força que sempre s’ha compromès pel bé del nostre país i malgrat que és veritat que han comès errors importants com va ser el segon tripartit amb el president Montilla al capdavant, també es veritat que ho van pagar amb escreix amb una notable pèrdua de  representació parlamentària. M’agrada que ara tornin a estar al capdavant de la política catalana i crec que és el complement ideal per anar de caps a la independència, per molt que els pesi als espanyolistes.

Una cosa molt important per a tots és que el poble estigui al costat del president de la Generalitat de  Catalunya. Però el que no hem de fer és personalitzar el procés només en el líder que l’encapçala, perquè això farà molt més fàcil la lluita als espanyolistes. Ja l’han calumniat i seguiran fent-ho. El que cal és que no perdem la visió del projecte comú, que ha d’aplegar com més veus millor. Hem de demostrar a tot el món que el dret a decidir no és una estratègia electoral, sinó un projecte de país.

Si no és possible un pacte CiU-ERC, crec que és molt significatiu que el cap de l’oposició sigui el líder d’ERC. El fet que en un govern  el cap del govern i el cap de l’oposició tinguin com a màxim projecte el camí cap al sobiranisme diu molt de la intenció del poble català.

Aquest mes tots estem una mica trasbalsats entre les eleccions i les reaccions que vénen dels nostres veïns espanyols. Ara bé, el que m’ha deixat autènticament petrificat és l’esperpèntic ministre de torn, el tal Wert. A aquest personatge, l’única resposta que li puc donar que sigui una mica assenyada és una dita de Thomas Jefferson: “Si una llei és injusta, un home no només té el dret de desobeir-la, sinó que s’ha de comprometre a fer-ho”. Veient les reaccions dels governants dels nostres veïns, cada vegada em refermo més en la voluntat d’Oriol Junqueras que CiU hauria de trencar tots els pactes amb el PP, perquè  aquets pactes actualment no s’aguanten per enlloc.

Fa uns dies, per la ràdio, l’economista Sala Martín ens recordava la líder dels populars quan cridava en campanya que ens havíem de fixar en la crisi i que el debat sobiranista no era prioritari, sinó els diners. Ara resulta que els diners sí que serveixen per pagar llengües identitàries com el castellà i que el fet que la Generalitat  tingui una crisi de cavall en les seves finances no importa perquè el que prima ha de ser pagar les escoles privades en castellà. Irrisori!

Ja fa temps vaig comentar que CiU estava donant massa protagonisme a la gent del PP. Crec que ha arribat l’hora de fer un pensament, i si realment volen ser sobiranistes, ho han de demostrar.

Ja per acabar, en l’últim ple es va aprovar la denúncia (rescissió) del Conveni únic/Pacte de condicions de treball del personal funcionari i laboral de l’Ajuntament de Roses per als exercicis 2009-20012. Sé del malestar d’alguns treballadors amb el nostre grup per haver-hi votat a favor. Només puc dir-los que els convenis no són indefinits i que es poden modificar depenent dels temps que ens toca viure. Sé que s’han perdut alguns privilegis que en èpoques de bonança s’havien aconseguit, però ara la cosa ha canviat radicalment i només puc assegurar que nosaltres estarem al cas quan es faci el nou conveni i que intentarem que sigui just per a ambdues parts. El més fàcil per a nosaltres hagués estat abstenir-nos o votar-hi en contra, com va fer l’altre partit de l’oposició, però nosaltres posem per davant el millor per a Roses i el seu ajuntament, i no pas l’obtenció de vots.

Salut!

Francesc Giner

Portaveu Gent del Poble – AM de Roses