Coses que passen (amb els turistes i les seves autocaravanes)

Coses que passen

Francesc GinerAquesta vegada començaré analitzant unes declaracions, aparegudes a finals d’agost, de la nostre alcaldessa, na Montse Mindan, i del multi-president, en Miquel Gotanegra.
En un mitjà local llegeixo amb una certa barreja de incredulitat i de estupefacció que segons ells, el turisme d’auto-caravana és un turisme que no ens interessa perquè no aporta beneficis i si aporta despeses. “El que pretenen aquesta gent és fer vacances de forma totalment gratuïta a casa nostra” diu en Gotanegra,”l’Ajuntament no és pot permetre fer un pàrquing, perquè seria un cost per al poble donar aigua i llum a uns turistes que a més no fan despesa al poble i que fer un aparcament seria fer competència deslleial als càmpings”. “Aquest tipus de turisme no és molt bo, si fos un turisme molt bo entrarien al càmping”, diu l’alcaldessa. Una declaració més, i la última, del president dels càmpings gironins (entre d’altres), “aquets turistes volen passar les seves vacances sense pagar, anar als llocs de franc”.

Bé, si haig d’analitzar totes aquestes declaracions no hem queda més remei que contestar amb contundència de que les veig totalment desafortunades, gens emprenedores i discriminatòries.

En primer lloc no és pot generalitzar i posar a tothom al mateix sac. Aquest turista, en gran part, és un turista mòbil, és a dir, va en caravana perquè li agrada estar dos dies en un lloc, dos dies en un altre i així fins que acaba les vacances.

En segon lloc, entenc que a dia d’avui el que ha de fer un poble turístic com Roses és tenir com més serveis millor i imitar el que fan els nostres veïns del nord dotant a la nostre població d’uns serveis que ara no tenim, augmentant l’oferta a casa nostra, que és del que es tracta.

Tothom s’omple la boca de que hem de combatre la crisi amb enginy i emprenedoria, en canvi alhora de portar-ho a la pràctica, l’exemple dels nostres polítics i gestors és l’immobilisme, discriminar un tipus de turisme i alhora rebutjar-lo, una actitud que no és correspon amb els temps que vivim. Aquest turista gasta tant o més que els que estan en apartaments o càmpings, necessita comprar al supermercat, sopar, dinar, comprar en botigues, etc… Com qualsevol altre.

Entenc que si no tens pàrquing per autocaravanes, no els hi pots exigir que no és posin a qualsevol lloc, en canvi si el tens, si que és pot evitar aquets vergonyosos campaments que han aparegut aquest estiu, gràcies en part a l’immobilisme del regidor Angel Tarrero, que no s’ha despertat fins a finals d’agost, per fer-los fora del terreny on han estat pràcticament tot l’estiu.

És pot tenir un pàrquing que s’auto-subvencioni amb els tiquets d’entrada, donar feina a qui controla i fa el manteniment i, a més, donar un servei a aquell turista que tan sols vol estar un parell de dies a Roses. És evident que aquest servei ha d’anar destinat a gent que està de pas no a qui vol fer una estada llarga, perquè per això ja tenim els càmpings.

Ho he dit varies vegades, la feina de un equip de govern a part de prohibir és també legislar, regularitzar i gestionar tota mena de situacions i actuacions que afectin el nostre poble, i entenc que aquesta és una oportunitat per fer totes aquestes coses. Hi ha qui aprofitant aquesta situació parla de la classe de turisme que volem, si ha d’ésser de qualitat o de baix nivell adquisitiu. Crec al meu parer, que tothom té dret a fer vacances, des dels que va a hotels de 5 estrelles fins els caravanistes que demanen un pàrquing. I és dotant al poble, i quant amb més serveis millor, que podrem arribar al turisme de qualitat, no discriminant als turistes per la manera de com arriben.

Canviant radicalment de tema, la noticia bomba d’aquest estiu ha estat la confessió del president Pujol. La primera impressió va ésser de dolor, hem va fer mal tan al cor com a l’ànima, i això que no ha tingut mai el meu vot.
La decepció que he tingut envers qui ha estat el nostre principal líder polític de les últimes dècades, ha estat tan gran que quan escolto les declaracions d’algun polític dient que sent pena o compassió per el vell president, no puc deixar de pensar en com poden tenir el coratge de dir això, sinó és que encara amb aquesta declaració el que intenten és desmarcar-se d’una manera de fer política de la qual ells han estat i en son els principals actors.
Convergència en sortirà tocada de tot aquest enrenou, i així ho espero, perquè jo no m’empasso que les malifetes del clan Pujol a Catalunya fossin ignorades per la major part dels polítics que ens han estat governant fins ara. El procés sobiranista no s’ha de veure afectat per aquesta gent que és pensen que Catalunya és de la seva propietat i el seu territori per enriquir-se ells i els seus, el procés ha de servir perquè caigui d’una vegada per totes aquesta manera de fer política, aquestes maneres heretades de la transició i d’abans d’aquesta i que en nom del catalanisme aprofitaven per viure sense fre. El procés ha de fer caure tot el que faci olor a naftalina, corrupció i perquè no, tot el que sigui convergent. Crec que Convergència el que hauria de fer és arribar fins al final amb el tema del procés i una vegada aconseguida o no la independència, deixar pas amb la seva dissolució a polítics nous, joves i que no estiguin impregnats de la olor a naftalina de la que us parlava i de la corrupció, paraula massa relacionada últimament amb els nacionalistes de centre-dreta. Entenc però que tot això hauria de passar una vegada haguéssim acabat amb tot lo relacionat amb el procés sobiranista el qual està liderat, tot sigui dit, per el nostre actual president amb una fermesa i determinació admirables. Una vegada hagi fet aquest servei al país, crec que el millor per tots és que donin pas a noves maneres de fer política i acabar de una vegada per totes amb una herència que vist lo vist, no ha estat tan positiva com alguns ens volen fer creure.

Salut!!

Francesc Giner

Portaveu de Gent del Poble-AM a l’Ajuntament de Roses