Coses que passen (quan els nostres mandataris abandonen el vaixell)

Francesc Giner

Francesc GinerPer diferents motius, però ara per ara qui foren els màxims mandataris en el Consistori rosinc han coincidit en una cosa, abandonar el lideratge dintre dels seus respectius partits.
Un va cedir la poltrona, en un exercici de continuïtat, dintre del seu partit, i l’altre abandona el vaixell en un exercici de ruptura total amb el partit que ha encapçalat a Roses els últims anys.
El que passa a Roses es un reflexe del que passa en la política del nostre país. Mentre els convergents, vigilats de ben a prop per ERC, lideren el procés sobiranista, la gent del PSC viu immersa en un caos total. Cada cop hi ha més dissidències i cada vegada més, veiem com el PSC s’apropa mes a les tesis del PSOE, el qual farà dels socialistes catalans una mera sucursal del espanyol.
Una llàstima per a la política catalana en general.
No m’estranya gens que de tot aquest enrenou, hagin hagut de  sortir per la porta del darrera  la branca més catalanista del partit i no la més espanyolista. Els Nadal, Tura, Geli, Maragall, etc.. Eren els autèntics motors dels socialistes catalans i tots, un per un,  han anat abandonant el vaixell socialista per deixar-ho en mans de uns polítics descaradament favorables a la continuïtat de Catalunya dins de l’Estat Espanyol.
En tot aquest ‘affaire’ hi veig que els principals líders del PSC de les últimes dècades , no han sabut defensar el partit que els ha mantingut i els hi ha donat el poder durant un bon grapat d’anys, ni han sabut fer pedagogia al no saber transmetre als seus votants el fet diferencial català, i això els hi ha costat molt car.
Tot plegat una decepció molt gran tan per els seguidors i socis dels socialistes catalans com per a la ciutadania en general.
El fet de que els actuals mandataris socialistes només parlin de un possible referèndum si hi ha el consentiment i l’acord del PP i PSOE a l’Estat espanyol, demostra clarament quina es la postura del PSC actual.
Aquesta situació hauria de fer pensar molt cap a on va aquest partit, el qual no li veig gaire futur,  encara que és nodreixi  dels vots dels milers de catalans vinguts de fora de Catalunya i que son molts. El fet de renunciar al vot  dels socialistes que si volen un referèndum per decidir el destí del nostre país penso que és un greu error. Que  els dissidents del PSC català ara vulguin fer un altre partit, l’únic que fa es dividir l’esquerra catalana, cosa que ens hauria d’entristir a tots plegats, siguin de dretes de centre o d’esquerres.

En el Ple del 25 de Novembre els socialistes varen presentar una moció sobre la llei de la dependència. Una llei que ha patit de les retallades indiscriminades del govern central, 1.108 M€ han deixat de invertir a Catalunya per fer front a una despesa que per el servei que dona penso que es imprescindible en tota societat que presumeixi de ‘l’Estat del Benestar’.
A Roses la moció que varen presentar els socialistes carregava contra el govern de Mariano Rajoy i el govern de Artur Mas com si els dos tinguessin la clau de la caixa per igual. Era evident que aquesta moció no prosperaria ja que sense els vots d’un dels partits que governen no hi hauria majoria per tirar-la endavant. Però res mes lluny que arribar a un acord o consensuar la moció entre els dos partits, més Gent del Poble-AM, (el PP local fa el que li diuen des de Madrid), cada partit va presentar la seva i es va aprovar la moció de CiU per el ‘vot de qualitat’.
Entenc que en un tema com aquest fer partidisme i treballar per les sigles del teu partit en comptes de voler solucionar el greu problema de la falta de subvencions a la gent que ho necessita, crec que  no es el camí.
Els socialistes varen fallar en no voler consensuar la moció amb els convergents, cosa que aquests, més hàbils, van presentar la seva i es va aprovar per el vot de qualitat com he dit abans.
La postura de Gent del Poble-AM amb l’abstenció es deu a que ni estàvem d’acord amb que el PSC local posi a PP i CiU al mateix sac, ni estàvem d’acord a les presses del convergents en aprovar la seva sense intentar consensuar-ho abans entre tots.
Presentar mocions per part dels Ajuntaments instant als organismes superiors a solucionar els problemes que sorgeixen dintre de la nostre societat no hauria de ser, ni de bon tros, motius de disputa ni d’enfrontaments entre partits, al contrari, crec que aquestes mocions tan relacionades amb el benestar de la gent necessitada haurien d’apropar-nos mes entre tots prescindint de les sigles que porti cadascú, amb l’objectiu  de treballar per fer mes suportable les penúries que passa molta gent al nostre voltant. Parlant de Benestar Social, puc dir que una vegada presentats els pressupostos per el 2014, el nostre grup Gent del Poble-AM, va votar-hi en contra en veure entre altres coses com el pressupost destinat a Benestar Social no arribava, ni de bon tros, al que es va destinar l’any 2010 o 2012.
És a dir, està molt bé fer mocions reclamant accions al Govern central o català, però entenc que s’hauria de donar exemple a nivell local i invertir més del que s’ha fet per ajudar a les entitats socials del poble per fer la seva feina, i invertir-hi més esforços per a la creació de llocs de treball.

Salut!!

Francesc Giner