Coses que passen (quan es fa política local esquivant preguntes)

Francesc Giner

Francesc GinerLa presència del turista a casa nostra comporta, entre d’altres coses, la reaparició de tota una sèrie de serveis que durant l’època hivernal no tenim: desenes de botigues que venen totes la mateixa roba, parades de gelats, de creps, de pollastres a l’ast, les gandules —tumbones per als rosincs— de la platja, els quioscos —xiringuitos per als rosincs— de vaixells turístics o de platja, i així un llarg nombre de serveis que apareixen per desaparèixer a mitjans de setembre.

Uns dels serveis que sorgeixen en aquesta època també són el dels músics de carrer i el dels top manta, que tenen en comú el fet que, si no n’hi haguessin en excés, segurament passarien desapercebuts i a la gent no els molestaria gens —fins i tot crec que se’ls arribaria a mirar amb simpatia.
Però això a Roses no passa, perquè en els últims anys la presència d’aquesta gent s’ha incrementat moltíssim, i aquest increment es deu al fet que tant la venda a la manta com els músics de carrer estan controlats per autèntiques màfies que en treuen un molt bon rendiment —per descomptat, en negre.
Molta gent ha pogut veure furgonetes que amb prou feines han passat la ITV descarregant gent amb  instruments musicals. De la mateixa manera que tothom veu com els venedors a la manta surten cada dia del mateix habitacle per anar cap al passeig a muntar parades.

Però fer política local, per a alguns representants que estan asseguts al Consistori, es veu que és esquivar preguntes, respondre sense cap mena de sentit i ignorar el que un respectuosament demana o consulta.
Això és el que em va passar en el ple del dia 1 de juliol quan vaig demanar al senyor Tarrero, com a responsable de Seguretat Ciutadana, el perquè dels controls policials que es varen dur a terme en una festa organitzada en un local de l’Almadrava – on després de les visites de Mossos i Policia Local es va constatar que tot es feia correctament – i quan vaig preguntar-li quines accions s’estaven duent a terme per controlar la quantitat de músics de carrer i de top manta que deambulen per Roses.
La resposta fou que jo em contradeia perquè en un cas demanava que no es controlés i en l’altre que es controlés. I mentrestant les meves preguntes es queden sense resposta.
En demanar-li explicacions per la seva desafortunada actuació, encara em va respondre que no m’havia d’enfadar, que això era la política local. Servidor li va respondre que, en tot cas, aquesta devia ser la seva manera de fer política, no pas la meva.

La feina de la policia no la discutiré en aquestes ratlles, però el que sí discuteixo és la feina que fa  l’actual regidor de Seguretat Ciutadana. No tenir ni un pla d’acció, ni una previsió de com afrontar problemes greus com el dels músics de carrer o els venedors a la manta —que aniran a l’alça—, per mi és no fer la feina, i per mi fer política municipal és resoldre els problemes que sorgeixen, no esquivar-los i ignorar-los ni, encara menys,  voler quedar bé menyspreant un regidor de l’oposició que sí que fa la feina demanant accions de govern. L’actitud de prepotència d’aquest regidor ja l’he viscuda més d’una vegada, i amb la seva actitud l’únic que està aconseguint és el mateix que els seus col·legues de partit amb el procés sobiranista de Catalunya: que cada vegada hi hagi més independentistes i, en aquest cas, que jo li faci més preguntes. Espero, però,  que algun dia em respongui el que li demano, perquè mentrestant, les furgonetes de romanesos van descarregant gent amb acordions i saxos de joguina, van tocant els pebrots a tot el que s’assegui en una terrassa, i als emprenedors i gent de casa que intenten reactivar la malmesa oferta musical i d’oci juvenil o els locals que volen oferir musica en directe, els obliguen a parar la música a dos quarts de dotze de la nit —controls a dojo. Es veu que és un sector més dèbil i aquí sí que s’hi atreveixen; en canvi, el que de debò fa mal i és un greu problema per al nostre poble com a destí turístic, a aquests, ni tocar-los. Algú pot pensar o recordar que fa poc es va fer una batuda i varen decomissar material als venedors i que amb aquestes actuacions ja es fa alguna cosa. Doncs, jo crec que no, que aparèixer un dia a la televisió o a la premsa i fer-se la foto amb tot el material decomissat no és fer la feina; la feina és tenir un pla d’acció que impedeixi que any rere any tinguem el poble ple de pidolaires i eviti que Roses es converteixi en la seva plaça preferida. I si el regidor de Seguretat Ciutadana no troba la solució, entenc que el que hauria de fer és deixar pas a una altra persona que sí treballi per trobar-la. La gent està farta de polítics que ocupen llocs a l’Administració i cobren pel que no fan o per no fer res. Per desgràcia, a Roses, instal·lats en diferents administracions i de tots els colors, en tenim uns quants. I així ens va a tots!

Salut!

Francesc Giner